Són fiables les dades d’incidència del COVID en localitats turístiques?

Una petició de l’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, a la Conselleria de Sanitat perquè revise el càlcul de la incidència acumulada Covid en els municipis turístics que multipliquen la seua població a l’estiu sembra el dubte respecte a la fiabilitat real d’este percentatge.

Com Peníscola, Benicàssim, Orpesa, o Moncofa… entre moltes altres localitats, especialment de la costa castellonenca, però també d’interior, incrementen els seus residents estivals de manera exponencial.

Per això, Andrés Martínez, ha sol·licitat a través d’una carta a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, Que es tinga en compte esta circumstància a l’hora de calcular les dades, ja que la gran diferència pot fer que un municipi dispare el seu percentatge i se li situe en màxim risc per COVID o que les xifres encara siguen assumibles si es comptabilitzen sobre el còmput global poblacional en este moment.

L’alcalde argumenta que no tenir en compte això «fa que la incidència acumulada, indicador bàsic que reflecteix l’expansió de la malaltia en un lloc determinat, siga irreal si es valora sobre la població existent a primers de gener, i no es té en compte la població en època turística».

En l’escrit, l’alcalde de Peníscola, mostra la seua preocupació pel fet que decisions «tan rellevants per als municipis turístics, com podrien ser l’establiment de tocs de queda o fins i tot tancaments perimetrals, «no han de fonamentar-se en dades que no s’ajusten a la realitat de cada municipi en el moment concret en què s’han de prendre» ha assenyalat.

L’anunci d’un índex d’incidència acumulada basat en la població d’un de gener, dada molt superior al real, si es té en compte la població en època estival, «constitueix un cop per a la imatge i la projecció de la seguretat a les nostres poblacions, La qual cosa influeix directament en l’economia dels nostres municipis, especialment per al sector de l’hostaleria, que ha realitzat un gran esforç i ha bolcat en esta temporada estival, les seues possibilitats de supervivència després d’un any de perdudes «ha recordat.

Peníscola: incidència de 42 a 273 casos segons càlculs de població

 

Si ens referim a Peníscola, Amb els càlculs d’incidència sobre la població a primer de gener, a data 7 de juliol es recollien 21 casos a la ciutat, el que suposava una incidència acumulada irreal de 273 casos per 100.000 habitants, en la valoració de «risc extrem«; si aplicàrem estos 21 casos a la població de fet actual (50.000 persones aproximadament), la població acumulada real seria de 42 casos per 100.000 habitants, «Molt inferior a la difosa per Sanitat i, per descomptat, molt menys alarmant.

El mirall en municipis andalusos

 

Referent a això, han estat adoptades decisions per altres comunitats, com Andalusia, que ha tingut en compte l’augment de visitants en els municipis turístics de la província de Cadis. Arguments anàlegs, ha usat el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, per al càlcul de la incidència acumulada a Ceuta.

«Hem de seguir conscienciats del perill de l’avanç de virus, per això seguim demanant a residents i visitants, precaució i responsabilitat» ha aclarit Martínez, esgrimint el seu argument sobre el càlcul de la IA sobre la població real «no per evitar que es prenguen mesures de control de l’expansió del virus, sinó perquè estes siguen realment adequades i efectives segons la realitat de les nostres poblacions «ha recalcat.

Al final d’esta afirmació, l’alcalde ha destacat la seua voluntat «total de col·laboració amb l’administració autonòmica i la seua lleialtat», des que la qual – ha insistit – sorgeix esta petició.

Últimes notícies

Bautista s’acomiada del seu últim Wimbledon després de perdre amb Fonseca en primera ronda

Roberto Bautista, de 38 anys, s’ha acomiadat en primera ronda del seu últim Wimbledon després de perdre davant el brasiler Joao Fonseca en tres sets, malgrat tindre opcions en l’inici del partit.

Darius Thompson trenca el seu contracte amb el Valencia Basket abans del 2028

El Valencia Basket i Darius Thompson han pactat este juny la rescissió del contracte que els unia fins a 2028. L’exterior nord-americà, clau en l’aposta per l’Eurolliga, ha perdut protagonisme fins a quedar fora de les últimes convocatòries.

La major mostra del Museu de l’Or de Bogotà arriba al Marq amb 300 peces úniques

El Marq d’Alacant acull fins al 2 de maig de 2027 la mostra més gran del Museu de l’Or de Bogotà, amb 291 objectes arqueològics i creacions indígenes actuals que exploren la connexió entre l’or, els rituals i l’univers.

Barrachina viatja a Brussel·les per a defensar el regadiu valencià davant la Unió Europea

El conseller Miguel Barrachina viatjarà dilluns i dimarts a Brussel·les junt amb Fecoreva per a defensar el paper clau del regadiu mediterrani en la seguretat alimentària, la competitivitat agrària i l equilibri territorial. La delegació es reunirà amb institucions europees i participarà en una mesa redona al Parlament Europeu.

Els equips de rescat d’USAR13 aconseguixen vol per a viatjar a Veneçuela hui mateix

L’ONG USAR13, amb seu en la Nucia, ha aconseguit finalment un vol especial des de Madrid per a desplaçar el seu equip de rescat a Veneçuela després del doble terratrémol i d’un primer intent frustrat el cap de setmana passat.

Les Urgències de l’Hospital General de València entren en l’última fase de la gran reforma

El servei d’Urgències de l’Hospital General de València afronta l’última fase d’una reforma integral de 4,8 milions que modernitzarà més de 2.000 metres quadrats i augmentarà la capacitat assistencial.

Un capellà d’Alacant perd l’estat clerical per negar l’autoritat del Papa

El Papa León XIV ha ordenat l’expulsió de l’estat clerical del sacerdot alacantí Francisco José Vegara Cerezo per la seua negativa reiterada a reconéixer l’autoritat del papa Francesc i de l’actual pontífex.

Les 156 esmenes del PP als pressupostos busquen més ajudes socials i previndre catàstrofes

El PP ha registrat 156 esmenes als Pressupostos de la Generalitat per a 2026 per reforçar la despesa social, ampliar ajudes a llogaters i propietaris en risc de desnonament i invertir en sistemes d’alerta en barrancs.