Són fiables les dades d’incidència del COVID en localitats turístiques?

Una petició de l’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, a la Conselleria de Sanitat perquè revise el càlcul de la incidència acumulada Covid en els municipis turístics que multipliquen la seua població a l’estiu sembra el dubte respecte a la fiabilitat real d’este percentatge.

Com Peníscola, Benicàssim, Orpesa, o Moncofa… entre moltes altres localitats, especialment de la costa castellonenca, però també d’interior, incrementen els seus residents estivals de manera exponencial.

Per això, Andrés Martínez, ha sol·licitat a través d’una carta a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, Que es tinga en compte esta circumstància a l’hora de calcular les dades, ja que la gran diferència pot fer que un municipi dispare el seu percentatge i se li situe en màxim risc per COVID o que les xifres encara siguen assumibles si es comptabilitzen sobre el còmput global poblacional en este moment.

L’alcalde argumenta que no tenir en compte això «fa que la incidència acumulada, indicador bàsic que reflecteix l’expansió de la malaltia en un lloc determinat, siga irreal si es valora sobre la població existent a primers de gener, i no es té en compte la població en època turística».

En l’escrit, l’alcalde de Peníscola, mostra la seua preocupació pel fet que decisions «tan rellevants per als municipis turístics, com podrien ser l’establiment de tocs de queda o fins i tot tancaments perimetrals, «no han de fonamentar-se en dades que no s’ajusten a la realitat de cada municipi en el moment concret en què s’han de prendre» ha assenyalat.

L’anunci d’un índex d’incidència acumulada basat en la població d’un de gener, dada molt superior al real, si es té en compte la població en època estival, «constitueix un cop per a la imatge i la projecció de la seguretat a les nostres poblacions, La qual cosa influeix directament en l’economia dels nostres municipis, especialment per al sector de l’hostaleria, que ha realitzat un gran esforç i ha bolcat en esta temporada estival, les seues possibilitats de supervivència després d’un any de perdudes «ha recordat.

Peníscola: incidència de 42 a 273 casos segons càlculs de població

 

Si ens referim a Peníscola, Amb els càlculs d’incidència sobre la població a primer de gener, a data 7 de juliol es recollien 21 casos a la ciutat, el que suposava una incidència acumulada irreal de 273 casos per 100.000 habitants, en la valoració de «risc extrem«; si aplicàrem estos 21 casos a la població de fet actual (50.000 persones aproximadament), la població acumulada real seria de 42 casos per 100.000 habitants, «Molt inferior a la difosa per Sanitat i, per descomptat, molt menys alarmant.

El mirall en municipis andalusos

 

Referent a això, han estat adoptades decisions per altres comunitats, com Andalusia, que ha tingut en compte l’augment de visitants en els municipis turístics de la província de Cadis. Arguments anàlegs, ha usat el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, per al càlcul de la incidència acumulada a Ceuta.

«Hem de seguir conscienciats del perill de l’avanç de virus, per això seguim demanant a residents i visitants, precaució i responsabilitat» ha aclarit Martínez, esgrimint el seu argument sobre el càlcul de la IA sobre la població real «no per evitar que es prenguen mesures de control de l’expansió del virus, sinó perquè estes siguen realment adequades i efectives segons la realitat de les nostres poblacions «ha recalcat.

Al final d’esta afirmació, l’alcalde ha destacat la seua voluntat «total de col·laboració amb l’administració autonòmica i la seua lleialtat», des que la qual – ha insistit – sorgeix esta petició.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.