15.5 C
València
Dijous, 20 novembre, 2025

Una jutge atribueix a la mare la decisió de vacunar a la seua filla davant la negativa del pare

La jutgessa del Jutjat de Primera Instància número 8 d’Alacant -Família- ha atribuït a una mare la decisió sobre la vacunació contra la covid-19 de la seua filla de 12 anys, davant la negativa del pare, que al·legava que les vacunes estan en fase experimental i que la menor sofreix un desordre genètic que li impedia saber si podria agreujar efectes secundaris. La jove s’havia mostrat a favor de rebre la seua dosi.

El que dicta el conveni regulador

En el conveni regulador es feia constar que els dos progenitors hauran d’autoritzar les vacunes no previstes en el calendari oficial, sempre que no siga suficient el mer consentiment de la menor.

La filla si volia la seua dosi

A la menor li van posar la primera dosi a l’agost, malgrat l’oposició del pare, i estava pendent de la segona per a setembre. La jove va expressar «clarament» la seua voluntat de ser vacunada encara que el seu pare tractava de convéncer-la en cas contrari. En este cas, la jutge atribueix a la mare la capacitat de decisió, atés que «és clara la postura de l’autoritat sanitària del nostre país, favorable a esta vacunació».

En este cas, la jutgessa entén que és procedent estimar la seua intervenció davant el desacord entre progenitors, però atribueix a la mare la capacitat de decisió, atés que l’Agència Europea de Medicaments va aprovar la utilització de la vacuna en menors de 12 a 17 anys, el Ministeri de Sanitat inclou en el pla de vacunació als adolescents compresos entre estes edats i, per tant, «és clara la postura de l’autoritat sanitària del nostre país, favorable a esta vacunació».

Sense proves per part del progenitor

Des d’esta perspectiva, la jutgessa considera que l’interés de la menor «implica atorgar la facultat de decisió a aquell dels progenitors que pretén atendre esta postura». A més, en este cas, assenyala que el pare no aporta cap prova tendent a acreditar que les circumstàncies de la menor, per la patologia que al·legue, suposen un risc per a la vacunació de la menor.

I afegeix que la menor és la titular del dret a la seua salut i del dret a la informació, per la qual cosa el seu «desig, voluntat i preferència de ser vacunada, ha de ser tingut en compte en la resolució de la controvèrsia suscitada, encara que la menor estiga subjecta a la pàtria potestat dels seus progenitors».

En benefici de la menor

L’advocat que ha representat a la mare de la menor, Joaquín Martínez Alberca, ha assenyalat a Europa Press que estan molt contents amb la resolució davant una situació que «podria ser molt perjudicial per a la xiqueta», perquè s’han atés les seues al·legacions fonamentades en la defensa del benefici de la menor, que va manifestar en l’exploració el seu desig de rebre la vacuna, i també per raons de salut pública.

Últimes notícies

Els bombers forestals demanen a la Generalitat assumir la gestió directa del cos

Sis sindicats han exigit al Consell eliminar els encàrrecs als consorcis provincials i que la Generalitat gestione de manera directa als bombers forestals. Denuncien mala praxi, falta de mobilització i un ús abusiu d'hores extra.

Garay: ‘Tant de bo Lim es vaja del València pel bé del club’

Ezequiel Garay va carregar contra la gestió del València i va desitjar que Peter Lim abandone el club pel bé de l'entitat. Va reivindicar la seua etapa, va criticar decisions després de la seua lesió i va elogiar a Marcelino.

La UPV alerta de nous riscos d’avingudes a Torrent després de la DANA

Un informe de la UPV sobre els danys de la DANA a Torrent conclou que els sediments acumulats en diversos barrancs incrementen el risc de desbordaments. La reposició d'infraestructures es valora en 98 milions d'euros.

València ha retirat 140 m³ de residus de l’Albufera després de la DANA

L'Ajuntament ha retirat 140 m³ de residus de l'Albufera amb un pla d'ocupació després de la DANA i ha reforçat dunes i séquies amb plantacions. Compromís critica la gestió de la palla de l'arròs pel seu impacte en les aigües negres.

#QuieroCorredor suma obres hídriques i demana acords per a accelerar el Corredor Mediterrani

El moviment #QuieroCorredor va ampliar la seua agenda amb obres hídriques per a evitar noves danes i va cridar a acords d'Estat per a culminar el Corredor Mediterrani. En el seu últim gran acte, va advertir de la lentitud i de colls de botella com el túnel passant de València.

Catalá qualifica el franquisme com a etapa negra i demana mirar al futur

L'alcaldessa de València ha afirmat que el franquisme va tindre 'costats positius i negatius', però ha remarcat després que va ser 'una etapa negra' que cal superar. Ha defés el marc democràtic i ha demanat centrar-se en les necessitats actuals de la ciutat.

Juan Roig constreny a prioritzar el Corredor Mediterrani encara que falte el túnel passant

Juan Roig ha reiterat la seua insatisfacció amb el ritme de les obres i ha defés que el Corredor Mediterrani funcione entre Alacant, València i Barcelona encara que el túnel passant no estiga encara. Govern i empresaris han situat 2027 com a horitzó de la primera fase.

El PP ha demanat no accelerar el pacte amb Vox per a investir a Pérez Llorca

El PP ha defés que no hi ha pressa per a tancar amb Vox l'acord que permeta investir a Juanfran Pérez Llorca el 27 de novembre. Vox ha mantingut que continua negociant i que no hi haurà sorpreses, mentres l'oposició ha denunciat opacitat.