La negativa a aplicar un tractament d’ozonoteràpia a un pacient amb COVID-19 que es troba a l’UCI de l’Hospital la Plana de Vila-real ha mobilitzat protestes dels que advoquen per la llibertat del pacient a escollir el seu tractament. Més encara en casos tan greus com el de Juan Francisco Martí que ha desencadenat la concentració d’aquest dijous.
Així, en una ràpida de convocatòria de mobilització que ha corregut per les xarxes socials, prop d’un centenar de persones s’han congregat per mostrar el seu rebuig a la negativa del centre a aplicar aquest tractament.
Sota el lema de «Ja n’hi ha prou de dictadura sanitària, jo trio el meu tractament» familiars de pacients, amics i personal sanitari han posat l’accent amb la seua protesta al tema de la llibertat d’elecció dels pacients en alguns tractaments terapèutics.
En aquest cas, l’ozonoteràpia va ser l’opció que Vanesa Bachero, la dona de Juan Francisco, de 49 anys, va demanar que se li aplicarà. La seua referència va ser el cas d’un pacient en estat molt greu que havia millorat notablement fins a sortir de la unitat de cures intensives, després d’aplicar aquest tractament, a l’hospital militar de Torrejón de Ardoz.
Vanesa, recorda tota la informació que va recollir abans de realitzar la petició. «Tant el meu marit com jo som farmacèutics, estic al corrent del que se li aplica i em vaig informar amb professionals sanitaris de referència sobretot el que implicava l’ozó i els resultats que estava tenint, per això vaig contactar amb el metge de referència».
La resposta de Conselleria: «l’ozonoteràpia no és a la carta de serveis»
El mitjà ‘Actualitat Valenciana’ ha consultat amb un dels experts en ozonoteràpia per valorar des d’una perspectiva mèdica les raons per les quals un centre hospitalari públic pot negar-se a aplicar esta alternativa.
El Dr. Joan Carles Pérez Olmedo, És el responsable que anava a aplicar-li el tractament i a qui va recórrer Vanesa. Explica que es va desplaçar des de Pontevedra, ja amb l’equip d’ozonoteràpia, a una primera reunió amb el personal de l’Hospital La Plana.
Aquest expert reconeix que no es va veure «voluntat d’escoltar les evidències» que tant ell com altres col·legues que estan treballant amb esta teràpia pretenien aportar. No obstant això, aquest dimarts, la dona de Juanfran rebia el «sí» del Dr. Elies Aguilella, el cap mèdic de La Plana, perquè es pogués aplicar l’ozonoteràpia. «Els meus fills i jo estàvem saltant d’alegria perquè vam veure una possibilitat», recorda.
Tot i això, «a penes dues hores més tard em tornaven a cridar dient-me que hi havia una contraordre de Conselleria i que finalment no se li anava a aplicar», explica indignada.
Fonts oficials de Conselleria, apunten a aquest mitjà que la raó és que «L’ozonoteràpia no es troba dins de la cartera de tractaments que ofereix la sanitat pública valenciana». Una primera resposta que també li van donar a Vanessa encara que després, -explica dolguda- es va apuntar a la «impossibilitat de permetre l’accés a facultatius externs al centre».
Per al Dr. Pérez Olmedo, l’argument és «fruit d’una negativa capritxosa». «És una disculpa grotesca totalment infundada», afegeix. I és que per una banda, explica com no tenen cap sentit parlar d’esta restricció d’accés i respecte all fet que no es trobe a la carta de serveis fa referència explícita als tractaments amb fàrmacs «que se li estan aplicant a Juan Francisco i que tampoc estan específicament estipulats per a casos d’un pacient COVID a l’UCI».
Una argumentació que Vanessa, en aquest cas com a professional farmacèutica a més d’esposa del pacient, reforça a tenir la referència dels medicaments que li han aplicat al seu marit.
La denúncia, en marxa
De moment la realitat és que Juan Francisco Martí segueix en l’UCI de la Plana. El centre hospitalari, «en concret el cap de servei de l’UCI, el Dr. Enrique González», com especifica disgustada i amb indignació Vanesa, «afirma que no es pot aplicar este tractament».
Conselleria de Sanitat recorda que «no està en la carta de serveis» i postil·la que per a això, «a més ha d’haver estat abans autoritzat pel Ministeri», tot i que desconeix perquè en hospitals d’Eivissa i en el cas del pacient de Torrejón sí que es va poder aplicar .
D’altra banda, hui, prop d’un centenar de persones han mostrat públicament el rebuig a un sistema que, segons apuntaven les pancartes, qüestiona la «Llibertat del pacient».
En l’apartat jurídic, en els jutjats, hi ha presentada una queixa on l’advocat de la família de Juan Francisco exposa, de nou, després d’un primer rebuig, les raons per les quals es demana este tractament.
I mentre, des de Galícia, el Dr. Pérez Olmedo assegura amb contundència que «el tractament amb ozó no implica cap efecte secundari», afirma que «Pot funcionar o pot no fer res però en cap cas ser perjudicial» i assegura que en molts països europeus s’està utilitzant en pacients COVID amb evidències que milloren notablement».
A més, afegeix que «encara que en el cas de Juanfran el pacient està a l’UCI, hi ha un equip preparat i tota una xarxa de sanitaris al mateix hospital La Plana amb els que ja hem contactat disposats a ajudar-nos i aplicar-li el tractament cada 8 hores que ens han mostrat ja el seu suport i la seua voluntat des del primer moment».
Finalment, quan se li planteja si es tracta llavors d’una qüestió de costos per a la sanitat pública, ho té clar: «En absolut, el que passa és que l‘ozó és una molècula inestable que es crea en l’instant i la indústria farmacèutica no pot controlar-la, és a dir no pot embotellar i vendre-la, perquè ens entenguem i amb una bombona d’oxigen de les que tenen els hospitals hi hauria per a molts pacients», conclou.
