Suspenen els assajos en humans de la vacuna espanyola del CSIC

L’Agència Espanyola del Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha decidit no donar l’autorització a la vacuna espanyola del coronavirus impulsada pel Centre Nacional de Biotecnologia per a començar els assajos clínics en persones. Per tant, se suspenen els assajos que s’anaven a realitzar a l’Hospital de la Pau, que ja havia començat a buscar a un centenar de voluntaris. Es desconeixen els motius que han provocat esta decisió.

La vacuna espanyola contra el coronavirus no passarà a la fase d’assajos en humans al no rebre el vistiplau de l’Agència Espanyola, tal com han comunicat el CSIC i Biofabri a La Paz, que treballava en la selecció de voluntaris per a administrar-los el sèrum espanyol, en la fase un, com ha avançat L’Espanyol.

<

>

La vacuna havia demostrat eficàcia del 100%

La vacuna espanyola, desenvolupada per l’equip de Mariano Esteban, havia demostrat una eficàcia del 100% en ratolins modificats genèticament per a ser susceptibles al coronavirus.

En els models animals indueix anticossos neutralitzadors i resposta cel·lular de limfòcits T, que són les cèl·lules encarregades de reconéixer i destruir a la cèl·lula infectada.

Van confiar en este prototip perquè aplicat a altres virus emergents com a chikungunya, èbola o zika, tal com assenyalava l’investigador el mes d’agost passat, «havia demostrat una eficàcia en models animals del 80%-100%, per això ho considerem un bon candidat«.

112 voluntaris

Segons van avançar fa mesos, en la Fase I anaven a participar 112 voluntaris i s’analitzaria l’efecte de les dosis, mentre que en la Fase II s’avaluarien els resultats d’immunogenicitat i la seguretat en 500 voluntaris, informa Europa Press.

Finalment, en la Fase III s’anaven a reclutar entre 20.000 i 30.000 persones sanes en les quals es puga avaluar l’eficàcia de la vacuna.

<

>

<

>

 

 

Últimes notícies

El FIB de 2027 ja té dates i posa a la venda els primers abonaments este dimarts

El Festival Internacional de Benicàssim celebrarà la seua 31a edició del 15 al 17 de juliol de 2027 i llançarà este dimarts 3.000 primers abonaments promocionals.

Nit rècord de calor a Castelló de la Plana amb 27,2 graus, la més càlida en 115 anys

Castelló de la Plana ha viscut la nit més càlida des de 1911, amb 27,2 graus de mínima i una humitat molt alta, en una nova nit tòrrida a la Comunitat Valenciana a les portes d’una altra ona de calor.

Formació obligatòria en emergències i nou Fons de Resiliència proposats pel PSPV

El PSPV ha registrat en Les Corts una Proposició de Llei per a garantir formació obligatòria en emergències a tota la ciutadania i crear un Fons Valencià de Resiliència dotat amb el 2 % del pressupost autonòmic en protecció civil.

Temperatures de fins a 39 °C encenen l’avís taronja en el nord de València i el sud d’Alacant

Aemet ha activat hui l’avís taronja per calor extrema a l’interior nord de València i el litoral sud d’Alacant, amb màximes de fins a 39 graus.

Els pressupostos de la Generalitat de 2026 s’aprovaran a Les Corts amb els vots de Vox

El ple de Les Corts aprovarà dimecres que ve els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, gràcies al suport de Vox i amb el debat centrat en la controvertida ‘prioritat nacional’.

Els òptics valencians alerten que el relleu generacional està en risc i reclamen més presència en la sanitat pública

El nou president del COOCV, Rafael Pérez Cambrodí, adverteix que el relleu generacional en òptica-optometria està en perill i reclama més integració en la sanitat pública valenciana per a millorar la salut visual i atraure nous estudiants.

Immobilitzen un ramat ocult i sense control veterinar a San Miguel de Salinas

La Guàrdia Civil ha descobert en una finca de San Miguel de Salinas un corral amb 29 ovelles i cabres sense documentació ni controls veterinaris, i ha immobilitzat els animals a disposició de les autoritats sanitàries.

Demostren que les pedres de la Lluna poden servir per a construir carreteres i edificis lunars

Personal investigador de la UPV i la Universitat de Surrey ha confirmat que el regolita lunar es fon de manera més ràpida i eficient amb microones, fet que obri la porta a fabricar carreteres, pistes d’aterratge i edificis directament a la superfície de la Lluna.