Creen una app que explica com actuar davant retards o cancel·lacions de vol

Un vol retardat, cancel·lat o quan es produeix una denegació d’embarcament, sempre genera una situació d’estrés i confusió. Per aquesta raó, AirHelp, l’organització més gran del món que defensa els drets dels passatgers aeris, ha elaborat una guia amb informació detallada per a obtindre compensació i atenció.

Es preveu que 3.220 milions de passatgers viatgen amb avió en 2022. No obstant això, els estudis i enquestes mostren que el 85% dels passatgers no coneix els seus drets en volar.

En el cas de patir un retard o cancel·lació d’un vol, els passatgers tenen dret a:

  • Vol de substitució: vol cancel·lat o pèrdua de la seua connexió? En la majoria dels casos, la companyia aèria ha de trobar un vol alternatiu al destí (en el cas que es desitge viatjar encara).
    Menjar, beguda i accés a internet: ha de ser proporcionat o pagat per l’aerolínia després d’unes hores del retard o cancel·lació del vol.
  • Allotjament: en cas de retards nocturns, es pot demanar a l’aerolínia un hotel i transport d’anada i volta a l’aeroport.
  • Informació: recomanen recopilar i guardar totes les comunicacions de la companyia àrea i documentació per a utilitzar-la per a reclamar els reembossaments i indemnitzacions més endavant:
  • Conservar la teua targeta d’embarcament i tots els altres documents de viatge
  • Informar-se del problema o la causa de la cancel·lació i guarda les còpies de totes les comunicacions de l’aerolínia sobre aquest tema.
  • Guardar els rebuts de qualsevol cosa que haja hagut de comprar a causa de la cancel·lació del teu vol.
    Anotar l’hora d’arribada a la teua destinació.
  • Reclamar la devolució dels diners: si no s’ha agafat un vol alternatiu, el passatger té dret al fet que li retornen l’import íntegre del bitllet. Es pot demanar a l’aerolínia que pague qualsevol despesa extra a causa de la interrupció, per exemple, allotjament, menjar o reposició d’equipatge perdut. En airhelp.com informen si correspon una compensació addicional.
    “Hem creat la Guia de drets dels passatgers aeris perquè la majoria dels viatgers no coneixen els seus drets. Per aquesta raó volem informar i ensenyar als ciutadans a conéixer-los”, afirma Tomas Pawliszyn, CEO de AirHelp.

En aquest document, la companyia recorda que el Reglament (CE) núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell CE 261 continua sent una de les legislacions que recullen els drets dels passatgers aeris més completes del món. S’aplica a tots els vols amb origen a la UE i als vols amb destinació a la UE d’una companyia aèria de la UE. Cobreix els retards, les cancel·lacions i l’excés de reserves.

En tot moment, les aerolínies estan obligades a informar els passatgers sobre els seus drets. Han d’entregar-se menjar i begudes als passatgers els vols dels quals hagen sigut cancel·lats i tinguen un retard de més de 2 a 4 hores.

Han de posar a la seua disposició un hotel i transport per als passatgers amb esperes nocturnes. Si es produeix un canvi de ruta, els passatgers poden triar entre el reembossament íntegre o un vol alternatiu per a les cancel·lacions, l’overbooking, els retards de més de 5 hores i les connexions perdudes.

La compensació és de fins a 600 euros per persona i trajecte per retards de més de 3 hores, cancel·lacions amb menys de 14 dies d’antelació a l’eixida, o denegació d’embarcament per overbooking, si és culpa de l’aerolínia.

Finalment, la Guia de drets dels passatgers aeris inclou també un apartat sobre els drets d’equipatge danyat, perdut o quan pateix retard, a més d’ajudar els viatgers a diferenciar entre reembossaments i compensacions perquè puguen conéixer tots els seus drets, així com informació sobre els drets de passatgers aeris i la Covid-19.

Últimes notícies

Les 156 esmenes del PP als pressupostos busquen més ajudes socials i previndre catàstrofes

El PP ha registrat 156 esmenes als Pressupostos de la Generalitat per a 2026 per reforçar la despesa social, ampliar ajudes a llogaters i propietaris en risc de desnonament i invertir en sistemes d’alerta en barrancs.

Sara Sorribes se planta en segona ronda de Wimbledon i iguala el seu millor resultat

La tennista de la Vall d'Uixó, número 252 del rànquing WTA, ha debutat a Wimbledon amb una victòria clara davant l'andorrana Victoria Jiménez Kasintseva i s'ha classificat per a segona ronda, on es veurà les cares amb la número 4 mundial, Jessica Pegula.

Més seguretat este estiu a Alacant amb 287 policies nacionals reforçant la província

La Policia Nacional ha activat el pla Operació Estiu 2026 a la província d'Alacant amb 287 agents més, molts d'ells destinats a zones turístiques, el port i l'aeroport Alicante-Elche Miguel Hernández.

Tallers, passejos guiats i jocs gratuïts: així és el programa d’estiu de l’IVAM

L’IVAM ha posat en marxa fins al 6 de setembre un programa d’estiu gratuït, amb tallers interactius, passejos guiats i espais de joc per a totes les edats.

Vox vol que la ‘prioritat nacional’ marque les ajudes socials i d’habitatge en els comptes del 2026

Vox ha registrat més de cent esmenes als pressupostos de la Generalitat per a 2026 per a introduir la ‘prioritat nacional’ en serveis socials i accés a l’habitatge, i per a redirigir fons a immigració, família i retallades en gasto polític que afecten l’AVL, sindicats i patronals.

200 milions per a climatitzar escoles: així es repartiran els fons a la Comunitat Valenciana

El Govern ha autoritzat 200 milions d’euros del Fons Nacional d’Eficiència Energètica per a climatitzar i fer més eficients els centres escolars, amb Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Madrid com a territoris principals beneficiats. Les actuacions hauran de garantir almenys un 10 % de millora en l’eficiència energètica.

València activa 100.000 euros d’ajuda urgent per a la catàstrofe de Veneçuela

L’Ajuntament de València ha autoritzat els primers 100.000 euros de la partida d’emergències humanitàries per a donar suport a Veneçuela després dels terratrémols de dimecres passat.

Quants menors migrants han d’acollir les comunitats: la Comunitat Valenciana arriba als 1.903

Un nou reial decret del Govern fixa en 1.903 els menors migrants no acompanyats que ha d’acollir la Comunitat Valenciana, el quart territori amb més places després d’Andalusia, Catalunya i Madrid.