Amb els seus gestos, silencis, postures i paraules comunica la seua passió per explicar històries, per posar-se la màscara com quan es divertia de xicotet. José Sacristán, que fa més de seixanta anys que “juga amb responsabilitat” en cinema, teatre i televisió, rebrà el Goya d’Honor el pròxim 12 de febrer a Les Arts de València.
“La meua carrera ha estat el goig de la criatura que ha vist complert el seu propòsit, el de fer creure la gent que era l’estudiant, el pregoner, el recluta, l’emigrant, l’advocat, el metge… i que la gent s’ho cregués. I la sort que en tot aquest recorregut els meus millors amics i la gent més estimada per a mi, al marge de la meua família, és a la professió. Què puc demanar més!”, va manifestar l’actor en conéixer la notícia.
La Junta Directiva de l’Acadèmia ha decidit atorgar aquest premi honorífic al veterà i estimat actor “per ser un model de lliurament, passió, ètica i professionalitat per a tots els cineastes joves. Per ser la cara i la veu del cinema espanyol de les darreres sis dècades. Per saber representar-nos de manera única en tants títols inoblidables que formen part de la nostra memòria íntima. I per haver sabut avançar des del reflex que ens ha tornat a la pantalla alguns dels grans canvis que hem viscut al nostre cinema i a la nostra societat”.
Sacristán, que va ser un dels fundadors de l’Acadèmia ara fa 36 anys, va confessar que el primer que va pensar, quan li van comunicar el premi, va ser “a la reunió que el 1985 ens va proposar el senyor Matas –el productor Alfredo Matas– i el que en va sortir i tot el que es va haver de treballar després. Vaig recordar els començaments, els meus temps de vicepresident, la lluita… Em sent molt orgullós del punt en què ara està l’Acadèmia”.
“Molt emocionat” pel Goya d’Honor –”la collita és bona. Van passant els anys i em posa molt content perquè alguna cosa informa que el camí no estava tan equivocat”–, té “més o menys” previst el discurs que pronunciarà a València. I fa una pista: “Donaré una ullada al lloc i a la gent d’on vinc”.
La continuïtat a la feina és el gran èxit de Sacristán (Chinchón, 1937), un professional amb discurs i compromís polític que se sent jove perquè té curiositat i conserva aquesta part del joc i del treball en equip que és el cinema. “Això de la continuïtat m’ho va ensenyar Fernando Fernán-Gómez. Després, com més reconeixements i més coses tingues, millor, però el que és fonamental és l’aprovació o no de la meua feina per la gent que la compra”.
Sap que la professió és insegura i reconeix que “seria un miserable si em queixés perquè mai no m’ha faltat feina. De vegades, el que guanyava no era suficient per a cobrir les meues obligacions, però aquest era el meu problema. M’ho he treballat, però hi ha un factor sort que m’ha acompanyat. Reconec i agraïsc el privilegi, no se m’escapa”, subratlla.
L’any que celebrem el centenari dels mestres Berlanga i Fernán-Gómez, arriba el Goya d’Honor per a aquest actor que va crear per a tots dos personatges inoblidables, i que també va compartir el seu talent amb tants altres grans noms del cinema espanyol.
Va debutar al cinema amb Fernando Palacios a La familia… i un més, i, fins ara, la seva última aparició a la gran pantalla és amb Fernando Colomo a Cura amb el que desitges. I entre Palacios i Colomo ha treballat amb Mario Camus, Roberto Bodegas, Pedro Olea, Gonzalo Suárez, José Luis Garci, Adolfo Aristarain, Pilar Miró, Eloi de l’Església, Manuel Gutiérrez Aragó, Pedro Lázaga, Mariano Ozores, Jaume Camino, Gillo Pontecorvo, Pedro Masó, Francisco Regueiro, David Trueba…Una extensa llista a la qual se sumen noves generacions de cineastes com Javier Rebollo, Pau Durà, José Skaf, Kike Maíllo, Isaki Lacuesta, Carlos Vermut i Bernabé Rico.
Sacristán ha participat en més de 125 pel·lícules, algunes d’elles molt populars com ‘Don erre que erre, La tonta del bote, Soltera y madre en la vida, Vente a Alemania, Pepe, El abuelo tiene un plan…”que van ser la meua escola de feina i de vida. Aquí vaig aprendre el poc o molt que sé”, ha manifestat l’actor, que també s’ha posat darrere de la càmera a Soldados de plomo, Cara de acelga y Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?.
Ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Cinematografia, dos Conquilles de Plata del Festival de Sant Sebastià, el Goya al Millor Actor Protagonista (El mort i ser feliç), el Còndor de Plata d’Honor, el Premi Feroç d’Honor, la Medalla d’Honor del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, la Medalla al Mèrit de les Belles Arts i diversos Fotogrames de Plata. El Goya d’Honor 2022 està de gira amb Señora de rojo sobre fondo gris, obra de teatre que representarà fins al juny del pròxim any, quan també té en cartera un espectacle a Mèrida. “Mentre la mare natura ho autoritzi, seguirem jugant”, postil·la. “Amb responsabilitat”, precisa.
La @Academiadecine reconoce al actor por «representarnos de forma única en títulos inolvidables que forman parte de nuestra memoria íntima», y «por adelantar desde la pantalla los grandes cambios que vivimos en nuestro cine y en nuestra sociedad».https://t.co/W75rk7IrES pic.twitter.com/y5ggj6LVgX
— Premios Goya (@PremiosGoya) November 22, 2021
