Fa uns quants dies, es va anunciar que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua incorporava al corpus normatiu l’acrònim dana, sigla lexicalitzada, i malauradament ja ben coneguda, com a vocable amb entrada en el Diccionari normatiu valencià (DNV).
A finals de desembre de l’any passat, en un article publicat en este mateix diari, titulat “Les danes s’han popularitzat malauradament”, reivindicava la inclusió d’eixa paraula en la llista de paraules normatives. Ja figurava en algun recull lèxic amb una descripció només per a especialistes en el llenguatge i terminologia de l’oratge, “Depressió aïllada en nivells alts”.
Ara ja la tenim en el DNV amb una definició que informa en què consistix i les possibles conseqüències meteorològiques “Depressió en nivells alts de l’atmosfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents, que, aïllada de la circulació general atmosfèrica, en descendir sobre una massa d’aire calent, pot produir greus pertorbacions amb precipitacions molt intenses.”, però potser li falta alguna frase d’exemple del seu sentit, com “La dana del 29 d’octubre de 2024 va fer molt de mal”, “Les danes, a vegades comporten desastres”, etc.
Per cert, com també deia en el mencionat article, Espanya és l’únic país que a eixe fenomen meteorològic se’l denomina d’eixa forma, dana. Com ja sabem, abans se l’anomenava gota freda. El canvi el va fer l‘Aemet perquè gota freda produïa alarmisme. Per al que ha servit eixa substitució de nom, més hauria calgut deixar la denominació que tenia. Una altra paraula anunciada que tindrà definició de substantiu és campa, ‘terra sense cultivar ni llaurar’. Un vocable ara, també desgraciadament, unit a dana, perquè en moltes campes és on s’han deixat els cotxes inutilitzats. Era adjectiu en l’expressió terra campa, ‘terra de conreu on no hi ha arbres ni vinya’, com ha ocorregut amb telèfon mòbil i amb ordinador portàtil, en què l’adjectiu pren el valor de nom i de manera natural diem “Deixa’m el teu mòbil” i “Passa’m el portàtil”.
L’ús nominal de campa és sinònim, com a mínim parcial, de descampat, ‘terreny sense conreu dins d’una població o als afores’, ‘solar sense construir dins d’un nucli urbà’, paraula molt usual en el llenguatge popular valencià. Podríem dir també “Molts cotxes estropejats o fora d’ús s’han deixat en descampats”.
La “terra campa”, que com hem assenyalat és ‘terra cultivada o cultivable sense arbres, té un sinònim en la parla valenciana que és terra blanca, ‘terra d’horta, terra sense arbres, especialment dedicada al cultiu d’hortalisses i verdures’, “Eugeni vol arrendar 30 fanecades de terra blanca per a fer hortalisses i verdures; de terra amb arbres, diu que ja en té prou”. Eixa locució no la trobem en els diccionaris de referència d’esta llengua, però, a més de ser usual en la terminologia agrària valenciana, la tenim documentada, en el significat esmentat, en Carta de poblament de Molins de Rocamora (1697), i usada per Joaquim Amo en L’oncle Canyís (1910), per Josep Lozano, Toni Cucarella i Joan Olivares, entre altres autors, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
I a vore si ja no tornem a utilitzar les campes per a la mateixa necessitat que s’han utilitzat per culpa de la maleïda dana.
