Les quatre grans danes registrades a la província de València en els últims 70 anys es van concentrar entorn de la segona quinzena d’octubre i van compartir un esquema atmosfèric semblant. La sèrie inclou 1957, 1982, 1987 i 2024. L’episodi de 1987 conserva el rècord nacional de pluja acumulada en 24 hores, mentres que el de 2024 va sobreeixir per la seua intensitat en escales curtes. Este balanç contextualitza l’esdeveniment del 29 d’octubre de 2024 un any després i ajuda a entendre per què estos temporals tendixen a repetir-se en les mateixes dates.
Dates i zones afectades
Els quatre episodis es van produir en un rang molt delimitat: 14 d’octubre de 1957, 20 d’octubre de 1982, 3 de novembre de 1987 i 29 d’octubre de 2024. La ubicació de l’impacte va variar en cada cas: en 1957, el nord-oest de la capital es va inundar després del desbordament del Túria, la qual cosa va passar a la història com la gran riuada; en 1982, les pluges van colpejar el centre i sud-oest de la província i van derivar en el trencament de la presa de Tous, la coneguda pantanada; en 1987, el nucli de la precipitació es va concentrar a la Safor i la Ribera Alta; i en 2024 va afectar l’interior nord de la província i al sector nord-occidental de l’àrea d’avís Litoral sud.
Que el calendari es repetisca no és casual. Després de l’estiu, les diferències de temperatura entre latituds afavorixen canvis a gran escala i, a vegades, masses d’aire fred queden aïllades en altura, donant lloc a una DANA. Amb el Mediterrani encara càlid, un flux de vents de llevant molt humits aporta energia i humitat als núvols. El resultat són tempestes molt eficients a produir pluja que, si el llevant bufa amb força, penetren terra endins i descarreguen amb especial virulència en capçaleres de barrancs i rambles, zones on l’escorrentia es concentra en poc temps.
Rècords de pluja i intensitat a l’alça
Els màxims absoluts de precipitació en 24 hores il·lustren la magnitud d’estos temporals: 494,4 mm en 1957; 635,2 mm en 1982; 817 mm en 1987, que continua sent el rècord nacional; i 771,8 mm en 2024. Encara que 2024 no va superar el màxim diari, sí que va batre marques d’intensitat. Es considera torrencialidad a partir de 60 mm en una hora i el valor horari més alt de 2024 va aconseguir 185 mm, superant en 26 mm el registre que tenia Vinaròs el 19 d’octubre de 2018. A més, els acumulats en sis i dotze hores, 621 i 720 mm, van duplicar els anteriors registres, que estaven en Alpandeire el 21 d’octubre de 2018.
Aemet observa en les quatre dates un patró sinòptic comú: una depressió aïllada en nivells alts situada cap al sud peninsular. En 1982 i 2024 es va centrar en l’entorn de l’Estret i el nord d’Àfrica, mentres que en 1957 i 1987 es va situar prop del golf de Cadis. Amb eixa configuració, la façana mediterrània queda just sota la zona d’ascensos d’aire més marcats i, si el vent de llevant és intens, les tempestes s’alimenten d’aire molt humit, s’organitzen i descarreguen amb gran eficàcia, explicant les avingudes que es van produir en cada episodi.
Sobre el futur, Aemet cita estudis que apunten a un possible augment a la tardor de la precipitació associada a danes de fins a un 88% en el nord-est peninsular i un 61% en regions pròximes. La base física és clara: una atmosfera més càlida pot contindre més vapor d’aigua i, per tant, té major potencial per a condensar-ho i generar acumulats més alts; s’estima un augment aproximat del 7% per cada grau addicional, amb treballs que suggerixen percentatges majors. Davant este escenari, els servicis meteorològics insistixen a anticipar avisos, informar la població per tots els canals i reforçar la coordinació amb Protecció Civil. Les inundacions i riuades no són noves a la regió; el previsible és que les pluges que les causen siguen cada vegada més intenses.