Entre 2020 i 2022, diversos migrants van partir en pasteres des d’Algèria amb destinació a Europa, principalment a les illes Balears i el sud-est espanyol. Adel i Alilou són dos d’ells. Adel va desaparéixer en 2020 sense deixar rastre, mentre que Alilou formava part d’una pastera rescatada però sense dos ocupants, entre ells ell.
Les seues famílies mantenen visca l’esperança que continuen vius, enfrontant-se principalment al silenci i la incertesa que provoca la falta d’informació fidedigna sobre els seus destins. En la ruta migratòria algeriana, considerada una de les més perilloses, van morir almenys 517 persones en 2024 i 328 entre gener i maig de 2025, xifres que reflectixen un augment considerable segons Caminant Fronteres.
La ruta migratòria algeriana i els riscos
Els migrants que emprenen estes travessies coneixen el risc extrem que enfronten, per això a vegades oculten les seues intencions als seus familiars per a no alarmar-los. Els cossos dels morts o desapareguts solen perdre’s en la mar o quedar atrapats en una burocràcia complexa per a la seua identificació i repatriació quan arriben a costes espanyoles.
Falta de cooperació internacional
La falta de cooperació entre països i la dificultat per a realitzar anàlisi d’ADN deixen a les famílies sense tancament, atrapades en un silenci dolorós que alhora els permet mantindre l’esperança en possibles escenaris on els seus sers estimats seguixen amb vida.
El cas d’Adel
Un cas escruixidor és el de Adel, qui va salpar de Aïn Taya en 2022 al costat d’altres 20 migrants. La seua família ha intentat localitzar-ho per tots els mitjans, però les autoritats algerianes neguen haver trobat pasteres en alta mar durant eixe període, suggerint que podrien haver-se perdut ja en aigües europees. El seu germà, Rachidi, evidència la desesperació i dolor que afecta moltes famílies: reclama més acció i transparència per a evitar estes tragèdies.
Les incerteses sobre Alilou
Per part seua, Karima, germana de Alilou, qüestiona les versions oficials sobre el naufragi en 2020 i confia que el seu germà no haja mort, apuntant fins i tot a la possibilitat que estiga detingut. Este tipus d’incerteses i versions contradictòries reflectixen la complexitat d’este drama humanitari.
Augment de morts i arribades irregulars
L’increment en l’arribada irregular de migrants a Balears i la costa peninsular, juntament amb l’augment de morts, planteja la urgent necessitat que les autoritats milloren la gestió i col·laboració internacional per a atendre i esclarir la situació dels desapareguts.
Este fenomen no sols és una xifra estadística sinó una tragèdia humana que afecta directament milers de famílies que continuen buscant respostes i mantenint viu el desig de reunir-se amb els seus sers estimats, encara que els temps i les evidències semblen desfavorables.
