La Policia Nacional ha detingut a cinc persones i ha desarticulat a Gandia una organització que falsificava documents per a empadronar de manera massiva a ciutadans estrangers a canvi de diners. Els investigadors han constatat que el grup oferia empadronaments ràpids mitjançant contractes d’arrendament simulats i l’ús indegut de dades personals.
Hi ha almenys 15 víctimes, totes d’edat avançada i propietàries de vivendes en el municipi, que es van trobar amb persones desconegudes inscrites en els seus domicilis sense consentiment. S’ha constatat l’alta irregular de 127 persones, que haurien pagat entre 200 i 1.000 euros pel tràmit, la qual cosa hauria reportat a la xarxa més de 50.000 euros, a més d’uns 3.000 euros vinculats a falsos lloguers.
127 altes i 15 propietaris afectats
La investigació va començar al juliol, després de diverses denúncies de residents que van detectar empadronaments estranys en les seues adreces. A partir d’eixes alertes, la Brigada Local d’Estrangeria i Fronteres va sol·licitar informació al padró municipal i va constatar un patró de sol·licituds amb documents manipulats, indicis d’una activitat organitzada orientada al lucre.
Els agents van determinar que la xarxa estava integrada almenys per huit persones amb funcions diferenciades, operava de forma estructurada i mantenia l’activitat de manera continuada entre abril de 2023 i agost de 2025. El disseny estable de rols i la repetició del mètode evidenciaven un alt grau de coordinació.
Robatori de cartes i contractes falsos
Segons les perquisicions, els investigats obtenien il·lícitament dades personals de persones d’edat avançada mitjançant la sostracció de correspondència de les bústies, a vegades forçant-los. Amb eixa informació elaboraven contractes d’arrendament falsificats d’aparença legal, en els quals incloïen referències cadastrals per a dotar-los de versemblança.
Després presentaven eixos documents davant el padró municipal per a inscriure a ciutadans estrangers en situació de vulnerabilitat administrativa. Amb el certificat d’empadronament, els beneficiaris podien acreditar residència efectiva, consolidar drets de permanència i accedir a targetes sanitàries o altres servicis, la qual cosa feia del padró una peça clau del frau.
Els pagaments es feien sempre en efectiu i sense rebut, una pràctica dirigida a evitar rastres comptables i controls administratius. Les quantitats exigides, entre 200 i 1.000 euros per persona, expliquen el benefici superior als 50.000 euros que els investigadors atribuïxen a la trama.
Per estos fets, tres hòmens i dos dones d’entre 28 i 47 anys han sigut detinguts com a presumptes autors de falsedat documental, estafa, afavoriment de la immigració irregular i pertinença a organització criminal. Després de prendre’ls declaració, han quedat en llibertat amb l’obligació de comparéixer quan siguen requerits, mentres la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions.



