El Tribunal Constitucional ha anul·lat la decisió del Tribunal Suprem que va ordenar repetir el juí per l’assassinat de María del Carmen Martínez, viuda de l’expresident de l’extinta Caixa del Mediterrani, i deixa ferm l’absolució de Miguel López. Amb este pronunciament, l’alt intèrpret de la Carta Magna tanca la porta a un nou juí i reafirma el veredicte emés per un jurat. La víctima va ser assassinada a tirs el 9 de desembre de 2016 en un concessionari de cotxes d’Alacant.
L’Audiència d’Alacant va absoldre a López dels delictes d’assassinat i tinença il·lícita d’armes, pels quals se sol·licitaven 24 anys de presó, després del veredicte del jurat popular que el va declarar ‘no culpable‘. El tribunal va considerar que no existien proves suficients per a atribuir-li els trets i que ningú li va situar com a autor del fet. Eixa absolució va ser confirmada després pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Les claus de la correcció al Suprem
Anys més tard, el Suprem va revocar aquella absolució i va ordenar celebrar un nou juí en apreciar vulneració del dret a la tutela judicial de l’acusació particular, exercida per un fill de la morta. La Sala va apuntar a dos anomalies processals: l’audiència en la qual la magistrada presidenta va comunicar la devolució d’un primer veredicte al jurat per no valorar proves de la defensa, i la posterior destrucció de l’acta d’eixe veredicte.
El Constitucional rebat eixe enfocament. Sosté que es va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva de Miguel López perquè l’argumentació del Suprem no va respectar la jurisprudència constitucional sobre la nul·litat d’absolucions. D’acord amb eixa doctrina, per a anul·lar una sentència absolutòria i ordenar un nou juí per indefensió és necessari que eixa indefensió no derive de la passivitat o inacció de la part que la invoca. La finalitat d’este criteri és impedir que les nul·litats s’utilitzen per a reobrir causes sense un perjuí real acreditat.
En el cas analitzat, el tribunal destaca que l’acusació particular va intervindre en la citada audiència i no va formular protesta ni per la presència del jurat durant la sessió ni per la falta d’accés previ a l’acta que es retornava. Al no reaccionar en el moment processal oportú, l’eventual lesió no pot fer-se valdre després com a base per a repetir el juí. En altres paraules, la indefensió al·legada va ser conseqüència de la pròpia conducta processal de qui la va invocar.
La conseqüència pràctica d’este pronunciament és clara: el Constitucional anul·la la sentència del Suprem i declara ferm l’absolució de López, la qual cosa consolida el veredicte de ‘no culpable’ emés pel jurat i evita reobrir la causa. La resolució incorpora el vot particular dels magistrats Ricardo Enríquez i José María Macías, que discrepen del criteri majoritari i posen fi a una llarga controvèrsia processal.