El Girona es va retrobar amb la victòria en LaLiga amb un 2-1 enfront del València que arriba com a aigua de maig. El triomf, treballat i patit, suposa el primer del curs, curta la ratxa de cuera amb tot just tres punts de 21 i consolida la millora de les últimes setmanes amb el tercer partit seguit sense perdre. Arriba a més just abans de l’aturada de seleccions, un moment clau per a prendre oxigen i ajustar peces sense la pressió de la immediatesa.
Avantatge inicial i resposta del València
Carlos Corberán va agitar el seu onze amb cinc canvis per a frenar a un Girona cada vegada més intens, però el pla visitant es deshilachó ràpid. Els de Míchel van manar des de l’inici amb pressió alta, recuperacions prop de l’àrea rival i circulació ràpida malgrat la baixa de Ounahi. Als tres minuts, Portu ja va tindre el 1-0 després d’un error en l’eixida de Agirrezabala; en l’acció, Diakhaby va caure lesionat i va ser rellevat per Copete, un contratemps que va obligar el València a reordenar la seua defensa.
El domini local va trobar premi en el minut 18: Vanat va caçar una pilota solta en la frontal i el va clavar en l’esquadra, imparable per al meta che. El gol va donar confiança als blanc-i-vermells, que van continuar ofegant l’eixida rival. La mala notícia va ser la lesió d’Alejandro Francés, que va obligar un canvi primerenc i a reajustar la saga. Així i tot, el Girona va continuar arribant amb freqüència, encara que sense la precisió necessària en l’últim passe.
El València, imprecís durant bona part del primer acte, va avisar amb un tir de Jesús Vázquez que va atallar Gazzaniga i amb una carrera de Danjuma que va marxar per poc. Després del descans, l’entrada de Javi Guerra va donar més empenyiment als visitants. Diego López va estavellar un tret en el travesser i, tot seguit, va empatar en el 57 espentant en l’àrea xicoteta una acció nascuda en una altra arrancada de Danjuma per l’esquerra.
Un final amb sofriment i alleujament
Amb el 1-1, el dol va canviar de guió: el València va créixer i el Girona va dubtar. En eixe tram va aparéixer Gazzaniga amb tres intervencions clau davant rematades de Javi Guerra, Tárrega i Correia, evitant la remuntada. Quan més estrenyien els de Mestalla, el conjunt català es va avançar de nou a pilota parada: en el 63, Agirrezabala va rebutjar un primer intent de Vanat i Arnau, atent al rebot, va firmar el 2-1. La jugada va requerir una revisió del VAR de quatre minuts que va afegir tensió a l’ambient abans de l’esclat de Montilivi.
El tram final va ser de resistència. Iván Martín va veure la segona groga en el 80 i el Girona es va quedar amb deu. Míchel va tancar línies, va reduir riscos i va apostar per atacs més directes per a estirar a l’equip i guanyar segons. València va estrényer amb centres laterals i tirs llunyans, però es va topar amb un bloc ordenat i amb un porter inspirat. Amb 10.867 aficionats espentant, el conjunt blanc-i-vermell va convertir cada dol i cada rebuig en una declaració de fe fins al xiulet final.
Més enllà dels tres punts, el 2-1 reforça una sensació: el Girona ha trobat un pla competitiu que li permet sobreviure en els moments dolents i colpejar quan trau el cap l’oportunitat. La victòria pot traure-li del descens en funció d’altres resultats i, sobretot, li dona marge per a treballar durant l’aturada. En l’altre costat, el València acumula tres jornades sense guanyar i a penes un punt de 12 lluny de Mestalla, una tendència que penalitza les seues aspiracions i que els seus canvis no van aconseguir corregir en Montilivi.