El Reial Madrid salta a la gespa del Santiago Bernabéu amb una novetat de pes: Fede Valverde arranca com a lateral dret i Jude Bellingham es queda d’inici en la banqueta. Xabi Alonso reajusta la saga amb tres canvis respecte a l’últim onze i manté el bloc creatiu i ofensiu que va funcionar en l’última cita europea.
El tècnic mou peces arrere amb l’entrada de Valverde, Éder Militao i Álvaro Carreras en lloc de Raúl Asencio, David Alaba i Fran García. L’aposta reforça el ritme i l’agressivitat en les bandes, alhora que summa contundència per dins amb Militao. Amb Valverde en el carril dret, l’equip guanya recorregut per a pressionar alt i acompanyar l’eixida de pilota, un recurs que ja ha utilitzat en altres fases per a guanyar superioritat per fora.
A la sala de màquines es repetix la fórmula: Tchouaméni, Dani Ceballos i Creme Güler sostenen el centre del camp, amb perfils complementaris per a equilibrar recuperació i últim passe. A dalt, es manté el trident que va golejar en la Lliga de Campions al Kairat Almaty: Mastantuono, Vinícius i Mbappé. La continuïtat de l’atac busca preservar automatismes i castigar un rival que acostuma a deixar espais quan s’estira.
El pla del Vila-real
Marcelino introduïx un canvi clau en la porteria, entregant la titularitat a Arnau Tenas per Luiz Junior. A més, reforça el centre del camp amb tres futbolistes per a disputar la possessió i protegir l’eix, mentres que Tani Oluwaseyi assumix el paper de referència ofensiva. Amb Buchanan i Moleiro oberts, el Vila-real pretén generar amplitud i velocitat per fora per a connectar amb la seua punta i arribar en transició.
L’onze inicial del Reial Madrid és: Courtois; Fede Valverde, Militao, Huijsen, Carreras; Tchouaméni, Ceballos, Creme Güler; Mastantuono, Vinícius i Mbappé. La configuració dibuixa un equip vertical, amb capacitat per a eixir ràpid després de robatori i per a carregar l’àrea amb diversos efectius.
L’equip del Vila-real forma amb: Arnau Tenas; Mouriño, Rafa Marín, Renato Veiga, Sergi Cardona; Partey, Pape Gueye, Comesaña; Buchanan, Moleiro i Tani Oluwaseyi. Una estructura pensada per a tancar línies interiors i aprofitar la camallada dels seus extrems quan el partit s’òbriga.
