L’encariment del lloguer a València ha obert una bretxa amb les hipoteques que canvia el comportament del mercat: en molts casos la renda mensual arriba a doblegar la quota mitjana d’un préstec, la qual cosa espenta a nombroses llars a comprar vivenda. Així ho assenyala l’informe del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de València sobre el segon trimestre de 2025, que descriu un escenari de preus en màxims, escassetat d’oferta i activitat sostinguda pel finançament.
Preus i activitat en màxims
A la província es van registrar 9.778 compravendes en el segon trimestre, un 3,2% menys que en l’anterior però un 10,2% més en termes interanuals. A la ciutat de València es van tancar 2.329 operacions, un 11% menys que en el trimestre previ i un 13,7% més que un any abans. Amb 14,6 compravendes per cada 1.000 habitants, l’activitat se situa un 26,1% per damunt de nivells considerats normals, un indicador de demanda vigorosa malgrat l’encariment general.
Eixe dinamisme conviu amb preus de venda en nous màxims històrics. A València capital, el valor mitjà va aconseguir 2.514 euros/m², amb pujades del 3,5% trimestral i del 15% interanual. En el conjunt de la província, el preu mitjà va ser de 1.554 euros/m², un 11,4% més que un any abans. L’oferta disponible de vivenda en venda continua reduint-se, un factor que, juntament amb una demanda que no afluixa, pressiona a l’alça les valoracions.
Lloguer en màxims i canvi cap a la compra
El mercat del lloguer continua tensionado i marcant rècords mes a mes. Al juny, el preu mitjà va ser de 15,5 euros/m² a València capital i de 13,4 euros/m² a la província, la qual cosa es traduïx en rendes mensuals de 1.693 euros a la ciutat i 1.517 euros en el conjunt provincial. La variació mensual va ser dispar: lleu descens del 0,6% en la capital i augment del 0,7% a la província. Així i tot, els nivells continuen sent els més alts de la sèrie.
L’oferta de vivenda en lloguer és limitada: 2.822 vivendes en la capital i 4.651 a la província. Crida l’atenció que l’oferta d’habitacions, amb 4.766 anuncis, supere a la de vivendes completes. Quasi la mitat d’eixes habitacions, el 44%, s’arrenden entre 301 i 400 euros mensuals, i un 27% entre 401 i 500 euros. Este patró suggerix que molts inquilins es veuen obligats a optar per solucions parcials davant la falta d’alternatives completes a preus assumibles. Si una habitació ronda els 500 euros i la quota hipotecària mitjana se situa entorn de 600 euros, el lloguer deixa de ser competitiu i desplaça la demanda cap a la propietat.
El finançament apuntala este gir. En els últims dotze mesos es van formalitzar 24.527 hipoteques sobre vivenda a la província, un 18,8% més que l’any anterior. L’accessibilitat ha millorat per la reducció de tipus d’interés i per l’extensió dels terminis, amb una duració mitjana de 24,8 anys. Amb quotes mensuals al voltant de 600 euros, quan el lloguer se situa molt per damunt i en molts casos el duplica, la compra es percep com una opció més viable per a una majoria: segons el sector, aproximadament un 75% dels qui accedixen a vivenda ho fa mitjançant hipoteca enfront d’un 25% que opta pel lloguer.
Altres vectors també influïxen.
El lloguer turístic continua creixent a la província i resta unitats al mercat residencial, mentres que en la capital es detecta un lleuger descens vinculat a la nova normativa. La demanda estrangera manté el pols del mercat amb un pes del 13,6% en les operacions de la província i del 28,1% en el conjunt de la Comunitat Valenciana, arribant al 43,9% a Alacant. Este flux afig profunditat a la demanda i contribuïx a sostindre preus i activitat.
El resultat és un mercat tensionado en els dos fronts.
El lloguer roman en màxims amb oferta limitada i el comprador s’imposa davant unes hipoteques més suportables, però l’escassetat de producte en venda alimenta noves pujades. El Col·legi de API advertix que els preus han aconseguit nivells difícils d’assumir per a moltes famílies, la qual cosa dibuixa un equilibri fràgil a curt termini.
