El Roig Arena ha tirat a caminar amb un ple històric i una declaració d’intencions: un homenatge coral a Nino Bravo convertit en celebració col·lectiva de la música popular. Sota el títol ‘Brau, Nino’, una vintena d’artistes i grups, abrigallats per una orquestra de 27 músics, van repassar els grans himnes del cantant valencià davant un públic que va esgotar les quasi 20.000 entrades del nou recinte.
El guió, dinàmic i emotiu, va alternar veus consagrades i noves generacions per a subratllar la vigència d’un repertori que continua sent banda sonora intergeneracional. La tecnologia també va ser protagonista: un holograma en 2D va permetre duetos virtuals amb Nino Bravo, recurs que va afegir un punt d’impacte visual a un concert pensat per a un escenari de gran format.
La desfilada d’interpretacions va ser una carta d’amor al cançoner de l’artista. ‘La Mari’ de Chambao va obrir amb ‘La meua terra’ i va marcar el to de complicitat amb la graderia. Pitingo va aportar el seu segell flamenc a ‘És el vent’ i va expressar la seua admiració per l’homenatjat. La sorpresa va arribar quan Eva Ferri, filla de Nino Bravo, va cantar ‘Torna’ al costat de l’**holograma del seu pare**, un moment que va condensar l’emoció de la nit i el respecte per un llegat que el públic sent com a propi.
Víctor Manuel va encendre una ovació amb ‘Lliure’ i va tancar la seua actuació amb un gest de gratitud. També va brillar l’elegància de Sole Giménez en ‘Et vull, et vull’, una de les peces més corejades del repertori. El toc valencià va reunir veus i bandes de la terra, entre elles L’Habitació Roja, Carlos Goñi de Revòlver, Varry Brava, el cantant Luís Cortés i la jove Sandra Valero, subratllant el vincle entre l’ídol i el seu territori.
Juanjo Bona va deixar un registre potent amb ‘Esta serà la meua casa’, mentres que Marta Sánchez va firmar ‘Tu canviaràs’ abans de donar pas al bloc més indie, amb Varry Brava, L’Habitació Roja i La Casa Blava aportant textures actuals a clàssics imperibles. Les interpretacions de Miguel Poveda, Pablo López i Vanesa Martín van marcar un altre dels punts àlgids per la seua solvència vocal.
El tancament va estar a l’altura de l’ocasió: David Bisbal va accelerar el tram final amb ‘Amèrica’ i ‘Un bes i una flor’ i va donar pas a una fotografia per a la memòria, amb tots els artistes en escena al costat de la família del cantant. El missatge implícit va ser nítid: l’obra de Nino Bravo, truncada per un accident als 28 anys, seguix visca perquè el públic la fa seua en cada tornada.
Un recinte cridat a marcar agenda
Més enllà del concert inaugural, el Roig Arena es presenta com una infraestructura pensada per a competir en la primera línia de recintes europeus. D’estètica exterior futurista i situat a uns quinze minuts a peu de la Ciutat de les Arts i les Ciències, naix amb vocació multiusos: acollirà concerts, grans esdeveniments i serà la nova casa del València Basket. El projecte ha requerit una inversió de 400 milions d’euros i preveu superar el milió d’assistents en el seu primer any, una xifra que dona dimensió a l’aposta per posicionar a València en el mapa de les grans gires.
Els responsables calculen un impacte econòmic anual de 150 milions d’euros i la creació d’unes cinc-centes ocupacions directes. El disseny ha posat especial cura en la insonorització, amb mesuraments previs que busquen garantir la convivència amb el veïnat, un aspecte clau per a la sostenibilitat de qualsevol equipament de gran aforament en teixit urbà consolidat.
Una programació amb grans noms
L’agenda ja incorpora cites d’alt perfil, algunes amb tot venut, i s’estén fins a 2026. En l’horitzó figuren propostes per a públics diversos, des de Joaquín Sabina, Raphael o Ana Belén fins a Fito i Fitipaldis, The Waterboys, Roxette, Manuel Carrasco, Camilo i Sebastián Yatra, a més de Quevedo, Anuel AA, Mónica Naranjo, David Bisbal, Loquillo, Rusowsky, Dani Martín i Hans Zimmer. La combinació d’icones veteranes, figures del pop actual i artistes internacionals reforça la idea d’un recinte cridat a convertir-se en parada habitual de les grans gires, amb capacitat per a alternar esdeveniments musicals, corporatius i competicions esportives sense perdre ritme.
L’elecció de Nino Bravo per a l’estrena no és casual: connecta l’orgull local amb un repertori que transcendix generacions i territoris. L’homenatge, concebut com una experiència coral i audiovisual, ha servit per a testar el múscul tècnic del recinte i per a presentar a la ciutat la seua nova gran plaça d’espectacles, amb un inici que anticipa l’ambició de la seua programació.