La Fiscalia General de l’Estat ha encés les alarmes en constatar un repunt del narcotràfic en la Comunitat Valenciana i, de manera particular, la consolidació de xarxes albaneses a Castelló, on la població reclusa d’esta nacionalitat ja és la més nombrosa. El fenomen combina més causes obertes, més detinguts i carregaments de major volum, un patró que evidencia una activitat criminal més professionalitzada.
Segons la Memòria de la Fiscalia, les causes per tràfic de drogues s’han incrementat amb força en 2024: un 19,3% a la província de València, un 12,9% a Castelló i un 3,32% a Alacant. L’augment no sols es mesura en expedients, sinó en l’escala de les operacions: les partides que abans eren de diversos quilos superen ara amb freqüència els 100 quilos i s’ha arribat a intervindre per primera vegada en la zona una quantitat pròxima a les tres tones.
A Castelló, el canvi d’escala es reflectix també en el balanç policial: les detencions per narcotràfic han passat de 154 en 2023 a 209 en 2024. Este salt obliga a redimensionar recursos i a concentrar esforços, motiu pel qual la Fiscalia Cap i la Fiscalia Especial Antidroga van promoure l’exclusivitat del delegat antidroga a la província, mesura que la Fiscalia General va aprovar a la fi de 2024.
Auge de xarxes albaneses a Castelló
La Memòria subratlla la presència de ciutadans albanesos integrats en organitzacions dedicades al tràfic de drogues, fins al punt que en el Centre Penitenciari de Castelló la població reclusa més nombrosa correspon a esta nacionalitat. El fenomen no es limita a eixa província: en la de València se’ls atribuïxen funcions en el cultiu i transport de marihuana i, especialment, en la introducció d’estupefaents i el rescat de contenidors en el port.
La Fiscalia afig que, en molts casos, l’activitat arranca a l’Equador, on es constata la implantació d’organitzacions de narcotraficants albanesos en el port de Guayaquil. Esta cadena logística explica que part dels contenidors que arriben contaminats a la Comunitat tinguen origen en eixe país i a Mèxic, i revela una coordinació transnacional que dificulta la persecució del delicte.
Malgrat l’increment de la pressió criminal, en el nord de la Comunitat s’han desarticulat diverses organitzacions, un resultat que demostra que la resposta institucional va parella al repte. Estes operacions, no obstant això, deixen entreveure que l’ecosistema del narcotràfic en la zona és més complex i exigix unitats especialitzades i cooperació entre cossos i fiscalies.
El port de València, punt clau
El focus principal del tràfic de drogues se situa en el port de València, que figura entre els més rellevants d’Europa en confiscacions de cocaïna i com el primer d’Espanya segons els càlculs inicials del CITCO. En 2024 es van intervindre 37 contenidors enfront dels 39 de l’any anterior i el pes de la cocaïna aprehesa va descendir de 12.523 a 9.886 quilos, un lleu retrocés que no altera el paper estratègic de l’enclavament.
A més, es consolida un canvi de mètode en l’extracció de la droga dels contenidors: el tradicional ganxo cec o ‘rip off’ cedix pas al ganxo dirigit, que permet rescatar el carregament fora de les instal·lacions portuàries. Esta tècnica complica la detecció dins del recinte i desplaça el risc a zones externes, obligant a ampliar la vigilància i a reforçar la intel·ligència per a seguir la mercaderia més enllà del port.
La preocupació de la Fiscalia s’emmarca també en un procediment obert en l’Audiència Nacional després de la detenció d’un capità de la Guàrdia Civil que va ser responsable del resguard fiscal del port de València durant anys. El Ministeri Públic assenyala indicis d’un entramat criminal dedicat a introduir importants carregaments de cocaïna en el qual el citat comandament hauria tingut un paper rellevant, un episodi que il·lustra la sofisticació i la capacitat de corrupció que busquen estes xarxes.
En conjunt, el repunt de causes, l’expansió de les xarxes albaneses i l’evolució dels mètodes apunten a una criminalitat més ambiciosa i connectada. La Fiscalia advertix que la resposta passa per especialització, controls focalitzats en els punts crítics i coordinació internacional per a tallar una cadena que comença en origen i acaba en els mercats locals.
