Fiscalia li acusava si es fes passar per un enllaç entre Govern i Casa Real el 2014
MADRID/OVIEDO, 22 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem (TS) ha acordat absoldre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com ‘El Pequeño Nicolás’, dels delictes d’usurpació de funcions i suborn pels quals va ser condemnat a tres anys de presó per l’Audiència Provincial de Madrid per presumptament fer-se passar per un enllaç entre Govern i Casa Real en un viatge a Ribadeo (Lugo) el 2014.
Segons ha informat el TS, els magistrats han conclòs que la conducta de Gómez Iglesias va consistir en una única acció de suplantació: l’organització i presència en un menjar amb un empresari fent-se passar per enllaç entre la Vicepresidència del Govern i la Casa Real.
L’alt tribunal ha explicat que l’acció de l’acusat, segons el relat de la sentència, mancava de la nota de pluralitat que demanda el Codi Penal. I ha insistit que es tractava d'»un menjar sense contingut polític o econòmic que no encaixa en el concepte d’acte oficial i es deia ostentar un càrrec inexistent».
Els magistrats han conclòs que la conjunció d’aquests factors no possibilita l’encaix del fet en el delicte d’usurpació de funcions públiques. «Es va realitzar un simple acte de jactància, atípic penalment», ha assenyalat la Sala Segona.
En relació amb el delicte de suborn, el tribunal ha considerat que, ateses les concretes circumstàncies d’aquest cas, donar una retribució a un agent de policia local per organitzar un servei d’escorta alié a tota funció pública «no és constitutiu de delicte de suborn, sense perjudici de les responsabilitats al fet que pertoqués en l’àmbit administratiu».
En aquest sentit, el Suprem ha recordat que el delicte de suborn exigeix que la retribució que s’oferisca o lliure al funcionari el siga per actes relatius a l’exercici del càrrec que exercisca i en aquest cas tant qui va donar la retribució com qui la va rebre sabien que no es realitzava cap acte vinculat amb l’activitat del funcionari.
Segons el tribunal, en els fets provats de la sentència impugnada es va declarar que tots dos sabien que el que s’anava a fer era una mascarada, un simulacre i l’acte es va desenvolupar fora de la localitat en què presta serveis l’agent policial i fora de les seues hores de servei.
Així les coses, han determinat que «no va haver-hi compromís algun per a la funció pública i no va haver-hi, per tant, afectació alguna del ben jurídic protegit pel delicte de suborn».
Gómez Iglesias de moment no es troba complint pena de presó, ja que l’única condemna ferma que tenia era la del ‘cas del DNI’, d’un any i nou mesos, que en ser inferior a dos anys no comportava el seu ingrés. En aconseguir l’absolució pel ‘cas Ribadeo’, podrà seguir en llibertat.
EL RECURS DE GÓMEZ IGLESIAS
La defensa del jove havia acudit al Suprem en considerar que l’Audiència Provincial va vulnerar el seu dret a la tutela judicial efectiva, el seu dret a la presumpció d’innocència, la inviolabilitat del seu domicili, la seua intimitat personal i virtual i el principi de proporcionalitat.
En el recurs, al que va tenir accés Europa Press, l’equip jurídic de Gómez Iglesias defensava que el registre que es va fer a casa del jove a l’inici de la investigació ha de declarar-se nul perquè, entre altres qüestions, «no es va fer cap tipus de distinció o discriminació a l’hora d’apoderar-se de totes les dades que es van trobar» en els dispositius mòbils, ordinadors i tablets que hi havia en el domicili.
La defensa insistia que en aquest cas «es conclou que l’actuació de l’acusat, un jove de 19 anys, va consistir a gaudir d’una mariscada amb un empresari, al com havia traslladat que era un enllaç entre Vice-presidència del Govern i Casa Real –càrrec inexistent–, i amb la finalitat d’impressionar-li va contractar vehicles d’alta gamma i personal de seguretat que reforçaren la imatge de ser algú important, sense que conste que li sol·licitara ni plantejara gens amb raó del seu fictici càrrec».
«Constitueixen dits fets una conducta típica? Indubtablement no. El nostre Codi Penal no coneix el delicte de jactància», apuntava la defensa.
cal recordar que, al marge, ‘El Pequeño Nicolás’ té pendent altres dues sentències que encara no són fermes: la condemna de quatre anys i tres mesos de presó i multa de 4.200 euros per haver accedit en 2014 a informació «confidencial» en bases de dades policials; i la condemna de tres anys i cinc mesos per fer-se passar per un membre del Govern en la compravenda de la finca de ‘La Alamedilla’.
