L’Alt Tribunal dona per vàlides les intervencions telefòniques i insta a dictar sentència valorant les proves que s’havien declarat nul·les
ALACANT, 23 (EUROPA PRESS)
La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat les absolucions als 34 acusats en la causa matriu de l’anomenat ‘Cas Brugal’ i ha retornat la causa a l’Audiència d’Alacant perquè dicte una nova sentència, en esta ocasió valorant les proves que s’havien declarat nul·les.
D’esta forma, el Suprem ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat pel Fiscal contra la interlocutòria de data 26 d’abril del 2019 que resol qüestions prèvies i la sentència de data 3 de juny del 2020 de l’Audiència d’Alacant, que va absoldre als 34 acusats del ‘Cas Brugal’, causa en la qual es van investigar les presumptes irregularitats en l’adjudicació del contracte de recollida de residus i neteja viària d’Oriola.
La sentència, amb data del 22 de juliol, anul·la la sentència recorreguda i s’acorda la devolució de la causa al Tribunal d’origen, l’Audiència d’Alacant, per a un nou procés de deliberació i redactat d’una altra sentència, esta vegada incloent les proves que amb anterioritat l’Audiència havia exclòs per entendre que derivaven d’actuacions nul·les.
El Suprem, després de l’anàlisi d’un “elevat nombre d’interlocutòries”, declara vàlides les intervencions telefòniques acordades en la causa des del seu origen i els registres que la sentència recorreguda va considerar nuls. Es descarta que els acusats patiren indefensió pel protocol que va regular en la causa el seu accés als suports que contenien els enregistraments, i s’admet el valor de les mateixes.
La Sala explica que la jurisprudència del Tribunal Suprem reconeix al sistema SITEL (sistema d’intercepció legal de les telecomunicacions) –utilitzat habitualment i també en aquesta ocasió– “garanties suficients per a la validesa probatòria de les intervencions que ho empren”.
En este cas, l’autenticitat es va qüestionar de manera ex-temporània, “sense que es practicara una prova que desvirtuara la presumpció d’autenticitat dels enregistraments”.
“BASE PROBATÒRIA INCOMPLETA”
En resum, la Sala ha apreciat “falta de sustent lògic i racional” d’algunes de les decisions adoptades pel Tribunal sentenciador, que han implicat l’expulsió de material probatori que el Ministeri Fiscal, que “actua com a garant de la legalitat i de l’interès públic”, va proposar en defensa de les seues pretensions.
Per això, el Tribunal Suprem considera vulnerat el dret de l’acusació pública a la tutela judicial efectiva i a utilitzar els mitjans de prova pertinents.
La sentència explica que, encara que l’Audiència va intentar endinsar-se en les qüestions de fons analitzant succintament les diferents acusacions, ho va fer “a partir d’una base probatòria incompleta”, en tant que, en coherència amb el seu raonament va prescindir de tot el bagatge probatori que havia menyspreat com a nul.
