El Tribunal Suprem ha citat a José Luis Ábalos i al seu exasesor Koldo García per a declarar els dies 15 i 16 d’octubre, respectivament, després d’un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que situa desemborsaments de 95.437 euros vinculats a ingressos no declarats. Serà la tercera vegada que compareixen davant el jutge instructor, que busca aclarir l’origen d’eixos fons i el seu ús per a cobrir gastos personals de l’exministre.
Indicis reforçats per l’UCO
En un acte dictat este dilluns, el magistrat Leopoldo Puente assenyala que l’informe de l’UCO aprofundix en els indicis de criminalitat ja existents sobre Ábalos i García. La Guàrdia Civil situa a García i a la seua llavors emmanilla com a custodis i gestors dels diners amb el qual se sufragaven gastos de l’exministre, la qual cosa, de confirmar-se, dibuixaria un esquema de suport econòmic sostingut en efectiu.
El jutge descriu mètodes no transparents en la comunicació patrimonial entre els dos, amb ingressos irregulars i opacs de diversa procedència que podrien estar associats a la comissió de greus il·lícits penals. Ábalos, segons la motivació judicial, hauria pogut beneficiar-se d’una font irregular d’ingressos materialitzada en recepcions de diners en metàl·lic entregades per tercers.
Amb eixos fons, l’assessor hauria assumit d’un mode o un altre una part significativa dels gastos de Ábalos. Entre els exemples que arreplega l’acte figuren el pagament de la pensió alimentària d’un dels seus fills, el salari de l’empleada domèstica, regals a amistats i quotes hipotecàries, uns desemborsaments que van aconseguir un import rellevant.
L’instructor subratlla a més que Ábalos no va retirar efectiu dels seus comptes entre 2018 i 2023, hàbit que sí que mantenia abans i que va reprendre en 2024. Esta anomalia temporal reforça la necessitat d’esclarir si determinats gastos en metàl·lic es van cobrir amb fons aliens, extrem que el tribunal pretén contrastar en seu judicial.
De l’anàlisi dels comptes no resulta l’existència de contrapartides cap a García que compensen eixos pagaments, aliens en principi a la seua responsabilitat. D’ací ve que el jutge plantege dos escenaris: o l’assessor va abonar gastos en benefici del llavors ministre sense contraprestació explícita, o va rebre devolucions en efectiu o altres modes no traçables. En els dos casos, les conclusions s’aparten del declarat per Ábalos, que havia reduït la seua relació amb García a l’ordinària entre un ministre i un dels seus assessors per a encàrrecs puntuals.
Declaracions en dos peces de la causa
Les citacions s’enquadren en la peça principal del cas Koldo, el vessant més avançat de la investigació. Puente va acordar esqueixar en una peça separada les perquisicions sobre possibles mossegades en obra pública que afecten l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, al propi Ábalos i al seu exasesor, per la qual cosa les declaracions dels dos s’incorporaran a les dos branques del procediment.
Totes les parts personades en les dos peces podran assistir a les compareixences i intervindre en els interrogatoris. Este encaix processal evita duplicitats, concentra la prova i permet contrastar en un mateix tram processal les troballes financeres amb les versions dels investigats.
En una providència a part, el magistrat rebutja la personació de Claudia Montes com a acusació particular al no concretar fets que la situen com a víctima o perjudicada, ni apreciar el jutge tal condició. L’UCO apunta a una contractació irregular de muntanyes en l’empresa pública LogiRail per la influència de Ábalos i amb la rellevant col·laboració de García, i en el seu testifical davant el jutge la mateixa Montes va admetre haver demanat ajuda a l’exministre per a buscar treball.
El rebuig d’eixa personació limita el perímetre de les acusacions particulars i manté el focus en l’origen dels fons, l’eventual circuit de pagaments en efectiu i el grau de participació de cada investigat, aspectes que el Suprem pretén esclarir amb les noves declaracions.
