El Tribunal Suprem ha desestimat un recurs de cassació de l’Ajuntament de València contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana que rebutjava fixar en 30 metres la distància mínima entre terrasses de bars a la ciutat, en una resolució de 3 de juny que afecta directament l’ordenació de l’espai públic i l’activitat hostelera.
L’origen del conflicte està en un acord del Ple municipal aprovat durant l’anterior govern de l’Ajuntament de València. Aquell acord modificava l’Ordenança per a establir que les terrasses dels establiments d’hostaleria i oci sense ambientació musical havien de guardar una separació mínima de 30 metres entre elles. L’objectiu declarat era reduir la concentració de taules i cadires al carrer i evitar situacions de saturació en determinades zones.
Recurs de l’Ajuntament i decisió judicial
Contra eixa decisió municipal van recórrer l’associació SOS Hostelería i l’Asociación Valenciana de Operadoras de Máquinas Recreativas (Asvomar). Ambdues entitats defensaven que la distància obligatòria entre terrasses limitava de manera injustificada l’accés i l’exercici de l’activitat econòmica per part dels negocis de restauració i oci, especialment en carrers comercials o amb molta demanda de terrasses.
El TSJ de la Comunitat Valenciana ja havia donat la raó a estes associacions en una sentència anterior, en què declarava nuls l’article 60, apartats primer i tercer, del text de l’Ordenança municipal. El tribunal autonòmic considerava que eixos preceptes vulneraven el principi de necessitat i proporcionalitat previst en la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat, en introduir restriccions que no estaven prou justificades.
Davant esta decisió, l’Ajuntament de València va optar per presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per a intentar mantindre la regulació de la distància mínima. Ara, però, la més alta instància judicial estatal ratifica el criteri del TSJ i confirma la nul·litat d’eixos punts concrets de l’Ordenança.
Criteri del Suprem sobre les distàncies mínimes
En la seua resolució, el Suprem assenyala que la implantació de distàncies mínimes entre establiments públics amb la finalitat d’evitar l’acumulació de sorolls pot suposar una restricció a l’accés a una activitat econòmica o al seu exercici. Per este motiu, el tribunal incidix que este tipus de limitacions han d’estar sotmeses com a mínim a una motivació suficient i a una justificació clara de les mesures que adopta l’administració.
Així, el Suprem no qüestiona que els ajuntaments puguen ordenar l’espai públic ni que vullguen reduir el soroll en zones tensionades, però recorda que qualsevol restricció concreta —com ara una distància fixa de 30 metres entre terrasses— ha d’estar degudament fonamentada. D’esta manera, reforça el paper de la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat quan es tracta d’evitar traves administratives que no siguen estrictament necessàries o proporcionades.
Debat sobre convivència i ocupació de l’espai públic
Esta sentència s’emmarca en un debat més ampli sobre la convivència entre l’activitat hostelera, el descans veïnal i l’ús de l’espai públic. A València, com en altres grans ciutats, la proliferació de terrasses ha obligat els ajuntaments a revisar les ordenances i buscar equilibris entre l’impacte econòmic positiu de la hosteleria i les molèsties que poden patir els residents.
En este context, el Tribunal Suprem reforça la necessitat que qualsevol mesura municipal responga a criteris de necessitat i proporcionalitat, especialment quan afecten directament la capacitat dels negocis per a operar en l’entorn urbà.
Reacció de SOS Hostelería
Després de conéixer-se la sentència del Suprem, SOS Hostelería ha assegurat que la decisió judicial és ‘un baló d’oxigen’ per a la hosteleria valenciana, ja que el sector no veurà restringida ‘de forma arbitrària’ la seua activitat. L’entitat subratlla que establir una distància rígida de 30 metres entre terrasses haguera reduït de manera important el nombre de taules autoritzades, amb l’impacte corresponent sobre ingressos i llocs de faena.
El president de SOS Hostelería, Rafael Asensio, ha remarcat que els hostalers són ‘els primers interessats a col·laborar amb l’administració en l’ordenació de l’espai públic’ i que estan ‘sempre oberts al diàleg amb les administracions’. Segons la seua posició, la regulació de terrasses s’ha de fer cas per cas, atenent a l’amplària dels carrers, el volum de vianants i les necessitats del veïnat, i no només amb una distància genèrica.
La sentència, a més, reforça el paper de les associacions empresarials com a interlocutores en la definició de normes que afecten directament l’activitat econòmica. Organitzacions com SOS Hostelería o Asvomar utilitzen estos procediments per a defensar els interessos dels seus associats quan consideren que una regulació pot ser desproporcionada.
Impacte a València i adaptació de l’Ordenança
Esta resolució del Suprem arriba en un moment en què molts municipis revisen les seues ordenances d’ocupació de via pública i de contaminació acústica. En el cas de València, el consistori haurà d’adaptar el text de l’Ordenança a este criteri judicial i buscar fórmules alternatives que permeten controlar el soroll i la saturació sense vulnerar els principis de necessitat i proporcionalitat.
Per a seguir l’actualitat sobre ordenació de terrasses i normativa municipal, es poden consultar altres informacions relacionades en la secció de societat de València Diari, com ara esta peça sobre regulació de l’espai públic. A més, el text de la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat està disponible íntegrament en el portal oficial del Boletín Oficial del Estado, a través de l’enllaç https://www.boe.es.
