La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià ha reconegut el dret de la exgerente de Ferrocarrils de la Generalitat a ser indemnitzada amb 99.343 euros pel mal moral patit en haver sigut assenyalada com a responsable en la investigació parlamentària de l’accident del metre de 2006. El tribunal estima parcialment el seu recurs i conclou que la comissió d’investigació de Les Corts va excedir la seua funció en formular imputacions que van afectar el seu honor i reputació.
La resolució precisa que la responsabilitat patrimonial es reconeix pels perjuís derivats del dictamen de la comissió sobre el sinistre de la línia 1 de Metrovalencia, que va causar 43 morts i 47 ferits el 3 de juliol de 2006. La quantia fixada reduïx la pretensió inicial de 218.194,04 euros, la qual cosa evidencia que la Sala valora l’existència de mal però delimita el seu abast econòmic a l’estrictament acreditat en l’expedient.
Una indemnització per mal moral
El tribunal aplica el criteri del Tribunal Constitucional fixat en 2018 a propòsit d’un altre directiu de l’empresa pública, que va veure vulnerat el seu dret a l’honor per conclusions similars. Eixe precedent ja havia sigut assumit pel propi TSJCV en una sentència de juliol de 2024, que va reconéixer 10.000 euros en un cas anàleg. Amb este marc, la Secció Quarta aprecia que en l’actuació de la comissió parlamentària es van abocar conclusions que no corresponen a fi d’una investigació política, perquè no és a este àmbit al qual competix determinar conductes punibles ni autories.
De fet, la exgerente va ser exonerada en seu penal, mentres que en aquell procés van resultar condemnats en 2020 quatre directius d’FGV per un delicte contra els drets dels treballadors, 43 delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional; l’ingrés a la presó va quedar suspés. La sentència contenciosa subratlla la diferència entre depurar responsabilitats polítiques i efectuar imputacions que traspassen eixa frontera, perquè eixe excés pot danyar l’honor de les persones afectades.
Abast de la fallada i pròxims passos
La Sala rebutja altres peticions de la recurrent per excedir les seues competències, com ordenar a les Corts que deixen sense efecte les manifestacions aprovades en 2016. No obstant això, sí que acorda publicar la fallada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el butlletí oficial de Les Corts, una mesura que afig reparació simbòlica i transparència institucional en reconéixer la lesió i el seu rescabalament.
La resolució és parcialment estimatòria: reconeix el mal moral i fixa una compensació, però no anul·la els acords parlamentaris ni entra a revisar el contingut polític de les seues conclusions. L’assumpte encara podria arribar al Tribunal Suprem mitjançant recurs de cassació, per la qual cosa la decisió no és definitiva. En qualsevol cas, el pronunciament llança un missatge clar sobre els límits de les comissions d’investigació: les seues conclusions han de cenyir-se al control polític i evitar imputacions que aparenten declarar il·licituds, per a no causar perjuís personals aliens a la seua funció.