L’escriptor Ferran Torrent ha renunciat al Premi dels Lletres Valencianes que va rebre en 2023. Ho ha comunicat per carta al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i fonamenta la seua decisió en una deriva acadèmica i institucional que considera cada vegada menys respectuosa amb el valencià, la seua presència pública i el seu valor com a llengua de cultura.
En la missiva, Torrent explica que va acceptar el guardó quan se li va notificar el 8 d’octubre de 2023 a Alacant. Ho va fer pel respecte que li mereix el director general de Cultura, Miquel Nadal, qui li va traslladar el reconeixement, i perquè llavors va interpretar el premi com a part d’una certa normalitat política i cultural que podia sostindre la dignitat institucional.
La llengua, eix del reconeixement
Mesos després, sosté que eixa normalitat s’ha fet fallida. Defén que no és possible dissociar les lletres valencianes de la llengua que els dona sentit i que el valencià no pot relegar-se a silencis burocràtics ni a criteris polítics que desnaturalitzen el seu paper en la identitat col·lectiva. Amb eixa premissa, afirma que es veu obligat a renunciar, una decisió amb la qual subratlla que un premi literari perd coherència si la política lingüística no garantix la visibilitat i el prestigi de l’idioma al qual es vincula.
L’autor introduïx una imatge a mode de símbol: recorda que el diploma del premi va desaparéixer durant la riuada associada a la dana del 29 d’octubre, que va danyar greument la seua vivenda a Sedaví. A partir d’eixe episodi, suggerix que el reconeixement havia quedat en lletra morta, una manera d’expressar que la distinció va perdre significat en el context actual.
El Premi dels Lletres Valencianes li va ser concedit per una trajectòria àmplia i popular entre els lectors en valencià, amb títols que ho van situar com una de les veus més llegides des dels anys huitanta. A més de novel·la, ha firmat guions i articles, i al llarg de la seua carrera ha rebut guardons com el Sant Jordi i el Nacional de la Crítica, i va ser finalista del Planeta. La seua renúncia no qüestiona els mèrits literaris pels quals va ser triat, però sí que interpel·la a l’administració sobre el marc lingüístic i institucional que envolta a estos reconeixements.
