La magistrada que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA, amb 229 morts, considera injustificable que el 29 d’octubre no s’organitzara vigilància presencial dels barrancs malgrat la situació d’alerta. En un acte recent demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aclarir si va desplaçar personal a llits concrets, però subratlla que la direcció de l’emergència i el control de barrancs corresponen a l’administració autonòmica, que disposa de mitjans propis per a això conforme al Pla Especial d’Inundacions.
La jutgessa recorda que la preemergència estava activa des del 24 d’octubre i que ja el 28, amb la previsió de Aemet per a l’endemà, es va valorar desplegar agents mediambientals per a un seguiment visual. Segons l’acte, la Conselleria d’Emergències va rebutjar eixa mobilització excepte petició per escrit i, l’endemà, la sol·licitud no es va cursar perquè se sabia que Medi Ambient havia retirat als seus agents a les 11.00 i que un oferiment del director general no va arribar a la sala de gestió.
Responsabilitat autonòmica en la vigilància
La instructora insistix que els mitjans disponibles —agents mediambientals i brigades forestals— depenen de l’administració autonòmica i no de la CHJ, i que el Pla Especial no establix prelació entre ells. Per això, sosté que havia de mantindre’s una vigilància continuada tant en preemergència com en emergència, més encara quan el 29 d’octubre Aemet va activar avís roig des de les 10.00 per a tres àrees de la província. La pròpia resolució consigna que a les 12.20 es van activar alertes hidrològiques en el riu Magre i el barranc de Poio, i que a partir de llavors es van mobilitzar bombers forestals per a controlar llits, encara que es van retirar a les 14.43 després d’observar un descens de cabal.
La jutgessa apunta que l’observació del barranc de Poio hauria sigut suficient per a la comarca de l’Horta Sud, a la vista de les hores de les defuncions arreplegades en les declaracions dels perjudicats. Eixe assenyalament suggerix que una vigilància in situ dels punts més sensibles permet anticipar crescudes sobtades i activar mesures de mitigació, com a tancaments, desviaments o reforços d’avisos a la població, que formen part de l’operativa habitual en episodis de pluges extremes.
Cronologia i proves aportades
L’acte incorpora com a indici un vídeo emés per rTVE en el qual tècnics d’Emergències expliquen a la llavors consellera Salomé Pradas que el seu departament havia d’assumir el control del barranc de Poio. Segons eixa peça, la consellera va deixar constància manuscrita de la responsabilitat, que existia alerta hidrològica i de l’ús de mitjans propis com a brigades forestals. La instructora remarca que eixes brigades estan a les ordes de l’administració autonòmica, igual que els agents mediambientals, i que les pujades sobtades en els barrancs requerixen un control visual permanent durant l’alerta.
La magistrada conclou que, al no haver-se desactivat l’alerta hidrològica del Pedrís, l’obligació de control va continuar vigent en tot moment. La crítica central de l’acte és que, malgrat els advertiments oficials i a la disponibilitat de recursos, el 29 d’octubre no es va garantir una vigilància humana de continuïtat en els barrancs, un buit que situa el focus en la cadena de decisions i comunicacions durant les hores clau de l’episodi.
En paral·lel, el jutjat prendrà declaració com perjudicats a familiars de 50 víctimes mortals que encara no han comparegut, amb el corresponent oferiment d’accions. Estes diligències busquen completar la cronologia dels fets, requerir horaris i reforçar el vincle entre la gestió de l’emergència i les conseqüències directes del temporal dins de la investigació penal.
