El València Basket va passar per damunt del Barça en el Palau Blaugrana amb un contundent 77-102 i va segellar la segona plaça de la fase regular, que li garantix el factor pista en les eliminatòries pel títol. El conjunt taronja dominó la trobada des del salt inicial, va despullar totes les carències blaugranes i va convertir un partit ajornat en una exhibició de solidesa i claredat d’idees.
Avantatge definitiu i anotació de Jean Montero
L’equip dirigit per Pedro Martínez va construir molt prompte un avantatge pràcticament definitiu gràcies a una primera habitació demolidora (14-28). L’encert del base dominicà Jean Montero, autor de 19 punts, va marcar el ritme d’un València que va castigar sense descans a la defensa local, sobretot des del tir de dos, on va firmar un notable 57% d’encert. Amb este triomf, els valencians ja miren als quarts de final, en els quals es mesuraran al Surne Bilbao, sèptim classificat, en una sèrie que arrancarà el 2 de juny amb avantatge de camp.
En el costat blaugrana, el partit va ser una llarga persecució sense èxit. El Barça es va veure obligat a anar sempre a remolc i a penes es va sostindre per l’orgull individual d’alguns jugadors, més que per un joc consistent. Tornike Shengelia, amb 17 punts, va ser l’únic que es va mantindre al nivell que exigia la cita en una derrota que va acabar amb una sonora xiulada de la graderia. L’ensopegada deixa al conjunt català en la quinta posició i l’aparella amb el UCAM Murcia en els quarts de final, sense la protecció del Palau en un hipotètic desempat.
Un inici irresistible del València
El partit va quedar molt prompte encarrilat del costat visitant. Amb transicions ràpides, circulació de pilota fluida i un atac liderat pels fiables Montero i Taylor, el València va obrir la primera bretxa amb un 6-15 en tot just cinc minuts. Eixa posada en escena, basada en bones seleccions de tir i ritme alt, va obligar el tècnic local a detindre el partit per a intentar frenar la sagnia.
L’encert pròxim al cércol i en posicions còmodes va mantindre al València en una dinàmica positiva, amb un 80% en tirs de dos en el primer quart que va reflectir la facilitat amb la qual trobava avantatges. Des de la banqueta, la reacció local va arribar amb l’entrada de Satoransky i Clyburn, ja amb l’alta mèdica, però la seua presència no va bastar per a canviar un guió que seguia clarament inclinat cap al costat visitant. El 14-28 al final del primer acte va dibuixar un panorama molt favorable per als taronja.
Després de la primera pausa, el Barça va intentar recompondre’s, encara que més a base d’orgull que de joc elaborat. La falta d’encert, fins i tot en llançaments alliberats, va impedir que la diferència es reduïra de forma sostinguda. Al contrari, un parcial de 2-9 va tornar a disparar la renda en un tram en el qual el València també va demostrar la seua major profunditat de banqueta, sumant des de la segona unitat i mantenint la intensitat defensiva (19-37 en el minut 15).
Els sis punts consecutius de Parra van semblar encendre una tímida reacció local, acostant momentàniament al Barça fins al 25-37 en el minut 16. No obstant això, l’espurna es va apagar ràpid. La resta de l’equip va seguir desencertat en el tir de dos i va acumular errors grollers en defensa i en la gestió de pilota. Eixes desconnexions van permetre al València marxar-se al descans amb un clar 27-46, acompanyat pels xiulets d’una graderia que va acomiadar a l’equip amb evident malestar.
Després del descans, el València no va necessitar incrementar el ritme. Va saber manejar els temps d’una trobada en el qual el Barça estava obligat a córrer contrarellotge. Les fogonades de caràcter de Shengelia i Brizuela van ser els únics arguments per a sostindre un mínim de competitivitat, però mai van arribar a traduir-se en una amenaça real sobre el marcador.
Amb Cárdenas i De Larrea manejant amb criteri la direcció de joc, l’equip visitant va evitar entrar en un intercanvi de colps que poguera donar vida al Barça. Va allargar possessions, va buscar sempre la millor opció i va castigar cada precipitació blaugrana. D’esta manera, el València va mantindre la renda i va encarar l’últim quart amb un còmode 53-75, que reflectia la diferència de confiança i claredat entre els dos equips.
Xiulada al Palau i desenllaç contundent
Els últims deu minuts es van convertir en un tràmit que només va servir per a augmentar la tensió ambiental en el Palau. El grup d’animació Dracs va deixar d’animar, com a mostra del descontentament amb la imatge de l’equip, i Willy Hernangómez va ser acomiadat amb una xiulada sonora quan va ser substituït. En contrast, Shengelia va ser aplaudit pel públic en reconéixer el seu esforç en un Barça que ni tan sols va aconseguir maquillar el marcador fins al definitiu 77-102.
En l’estadística final, el domini del València va quedar repartit entre diversos protagonistes. Montero va liderar l’anotació amb 19 punts ben acompanyat per Taylor, Badio, Pradilla, Sako i una banqueta que va aportar de manera coral amb les actuacions de De Larrea, Cárdenas, Costello i altres companys. En el Barça, a més dels 17 punts de Shengelia, van destacar de forma més discreta Parra i Brizuela, però sense la continuïtat necessària per a competir davant un rival tan sòlid.
El xoc va deixar també moments emotius, com l’homenatge al pivot Jan Vesely, que va rebre una samarreta emmarcada en reconeixement a la seua trajectòria, en la temporada de la seua retirada. No obstant això, el protagonisme esportiu va correspondre a un València Basket que marxa del Palau reforçat anímicament i amb el premi de la segona plaça, mentres el Barça haurà de reaccionar ràpid si vol canviar la dinàmica abans d’un exigent encreuament de quarts davant UCAM Murcia.
En la fitxa tècnica, el Barça va alinear d’inici a Marcos, Punter, Parra, Shengelia i Hernangómez, secundats per una banqueta amb Norris, Vesely, Satoransky, Brizuela, Núñez, Laprovittola i Clyburn. Al València, el cinc inicial ho van formar Montero, Taylor, Badio, Pradilla i Sako, complementats per de Larrea, Key, Moore, Thompson, Cárdenas, Costello i Avenc. Els àrbitres Emilio Pérez, Sergio Manuel i Vicente Martínez van dirigir un dol sense eliminats, disputat davant 4.703 espectadors al Palau Blaugrana.
