El València va igualar la seua pitjor ratxa sense guanyar de l’últim any després de l’empat a Mestalla davant el Betis en Lliga el diumenge. L’equip va sumar un punt gràcies a un gol de Luis Rioja en el tram final, que va neutralitzar el punt inicial de Cucho Hernández, però la sequera de triomfs es va prolongar a set trobades des del 20 de setembre i la dinàmica negativa continua oberta.
Un espill de fa un any
Des d’aquella victòria davant l’Athletic per 2-0, amb dianes de Santamaría i Hugo Duro, el conjunt ha encadenat quatre derrotes i tres empats. El balanç, amb cinc gols a favor i tretze en contra, dibuixa un quadre de fragilitat arrere i falta de pegada a dalt: encaixa quasi dos per partit i marca menys d’un, un ritme que penalitza el creixement competitiu i reduïx la renda acumulada.
A més de l’empat enfront del Betis, el València va firmar taules a domicili amb l’Espanyol 2-2 i l’Alabés 0-0. En la resta de xocs, va caure davant l’Oviedo 1-2, el Girona 2-1, el Vila-real 0-2 i el Reial Madrid 4-0. El 0-0 davant l’Alabés ha sigut l’única vegada que va aconseguir mantindre la porteria a zero en esta sèrie, mentres que la golejada a Madrid subratlla l’impacte dels desajustaments defensius.
Per a trobar una seqüència similar cal retrocedir un any, entre el tram final de l’etapa de Rubén Baraja i l’inici de la de l’actual tècnic, Carlos Corberán. Amb Baralla, entre novembre i desembre de 2024, el València va perdre contra Mallorca 2-1, Raig 0-1 i Valladolid 1-0, i va empatar amb Espanyol 1-1 i Alabés 2-2, sense aconseguir l’impuls necessari per a trencar la inèrcia.
Ja amb Corberán, aquella ratxa es va completar amb una derrota enfront del Reial Madrid 1-2 i un empat davant el Sevilla 1-1 fins a aconseguir les set trobades sense véncer. La repetició del patró en diferents etapes subratlla una irregularitat persistent que ha reaparegut en moments clau.
L’equip també va encadenar en el tram final de la temporada 2023-24 una altra sèrie de set jornades sense guanyar, entre abril i maig de 2024, amb cinc derrotes i dos empats. Eixa dinàmica va acabar per avortar qualsevol aspiració d’entrar en llocs europeus, en limitar el marge de maniobra en la recta final del curs.
La tendència negativa va arribar a sumar dotze xocs sense victòria en enllaçar-se amb l’inici del curs 2024-25, quan es van afegir altres cinc partits sense guanyar. Eixe precedent explica per què l’actual sot preocupa: tallar l’hemorràgia de gols i aprofitar millor les ocasions s’antulla imprescindible per a evitar que la ratxa torne a prolongar-se.



