València Diari (VD)- Com és Benimodo?
Paco Teruel (PT)– És un poble de 2.300 habitants, envoltat de camps abans de cítrics i ara principalment de Kakis. La seua població, que era eminentment agrícola, ha anat evolucionant cap al sector serveis i industrial. Poble molt tranquil, amb una gran implicació del seu veïnat en els aspectes culturals i festius, existint associacions de tota mena. Un poble per a viure.
VD- Com és la seua principal motivació per a ser alcalde?
PT- Sempre m’ha motivat poder ajudar i servir a la gent. Des de ben xicotet, els meus pares em van inculcar la premissa del servei als altres, sense distinció. Des de l’alcaldia ho puc realitzar, però és evident que sempre existeixen limitacions, problemes que no es poden resoldre, i has de tenir-ho assumit per a no creure que el teu treball i esforç és inútil. És un orgull ser l’alcalde del municipi que tant estime.
VD- Què li agradaria que els seus veïns veieren en vosté com a alcalde?
PT- M’agradaria que veren a una persona pròxima, que s’esforça i intenta servir-los i solucionar els problemes de la ciutadania.
VD- Quina filosofia transmet al seu equip de govern per a afrontar dia a dia el servei als ciutadans?
PT- La mateixa que a mi, la vocació de servici als altres és innegociable. L’interés general està molt per damunt de l’interés particular i per descomptat que l’interés d’u mateix.
VD- Quins projectes o millores ha emprés l’ajuntament en esta legislatura?
PT- Hem d’anar a la primera legislatura per a comprendre la situació actual. Els inicis van ser molt complicats donat el fort deute existent i infinitat de problemes pendents de resoldre. Vam posar la nostra principal dedicació a aclarir la situació econòmica de l’ajuntament i reduir deute. Ho anem aconseguint, reduïm deute, solucionem problemes pendents enquistats de fa molts anys i a més hem baixat impostos. Era l’única política possible a la vista dels antecedents, i així ho ha comprés el veïnat en donar-nos la seua confiança en tres legislatures consecutives. En l’inici d’esta legislatura va aparéixer la COVID1-19, i com sabeu, tot es va complicar. Afortunadament, estem intentant tornar a agafar velocitat de creuer.
VD- Està immers l’ajuntament en algun projecte actual en marxa o de cara al futur, que vol destacar?
PT- Seguim amb la voluntat de continuar gestionant tan bé com siga possible els recursos amb els quals compta el nostre poble. En l’actualitat hem iniciat converses amb les administracions competents per a poder posar en marxa un centre de dia per a persones majors. Atés que la pandèmia ha castigat molt especialment a este sector de la població, les necessitats i requisits actuals són molt exhaustius i complexos. Igualment, s’està redactant el projecte de remodelació de l’entrada principal de la població, per a dotar-la de millor il·luminació i accessibilitat.
VD- Què té Benimodo per a fer un lloc per a viure?
PT- Benimodo és dels pocs pobles de la nostra comarca que augmenta o manté el nivell de població. Açò ve donat principalment perquè és un lloc molt atractiu per a viure. Té tota mena d’infraestructures per a totes les edats i un ambient ideal. El preu de l’habitatge és més assequible que el dels pobles limítrofs, la qual cosa fa que parelles joves s’inclinen per viure en la nostra població, que a més està molt ben comunicada amb València.
VD- Compta Benimodo amb associacions?
PT- Tenim associacions de tota mena. Musicals, esportives, culturals, social, l’associacionisme en Benimodo està molt consolidat. Algunes de les associacions ja són centenàries com la banda de música.
VD- Quines i quan són les festes més destacades del municipi?
PT- Les festes patronals dedicades a Sant Felip Benici, Sant Bernat i a la Divina Aurora, se celebren del 22 al 25 d’Agost, i els bous al carrer l’última setmana de setembre. Les dos celebracions aglutinen una gran quantitat de gent, no solament de la nostra població sinó també de les poblacions veïnes.
VD- Quin creu que és el punt fort de Benimodo?
PT- Ara mateix pense que el potencial d’ocupació que té la població és molt important. Les fortes inversions que està realitzant la multinacional situada a Benimodo, redunda en la creació d’ocupació, igual que la gradual eixida de la crisi, influeix en altres empreses que tornen a tindre una rellevant càrrega de treball. La programació cultural en general, segueix com a prioritat i referència en la política municipal i som un poble xicotet amb una oferta cultural de ciutat.
VD- I la seua principal carència?
PT- Benimodo té una gran manca de comerços de proximitat. En este cas, la proximitat a pobles més grans com Carlet o l’Alcúdia, com d’Alzira i València, és negativa perquè s’instal·len o comencen comerços en la nostra població. La manca de preus raonables en els productes agrícoles, motor econòmic de la nostra població durant moltes dècades, fa que este sector estiga en clara decadència. Les administracions autonòmiques i estatals haurien d’establir mecanismes perquè no s’abandone el camp
VD- Com és el caràcter dels veïns de la seua ciutat?
PT- Els Benimodins i Benimodines en general són molt afables en el tracte, col·laboradors i dispostos a ajudar en qualsevol moment que se’ls requerisca.
De prop amb Paco Teruel
VD- Com li agradaria que fora en un futur Benimodo?
PT- No molt diferent a l’actual. Amb plena ocupació de tota la població. Amb un sector agrari suportat i reconegut per les institucions, del qual es poguera viure dignament.
VD- És vosté dels que veu el got mig ple o mig buit?
PT- Sempre mig ple.
VD- Quina definició faria de vosté mateix?
PT- M’agrada el treball que faig, intente involucrar-me al màxim en tot i no solc queixar-me de res, ni dramatitzar cap situació.
VD- Al marge del treball, que se li dóna bé?
PT- Sempre se m’ha donat bé l’esport.
VD- El seu principal hobby?
PT- M’agrada l’esport, sobre tot el bàsquet. També passejar i viatjar.
VD- On se’n va per a desconnectar?
PT- Com he dit, m’agrada viatjar, és el millor per a desconnectar, però com això no puc fer-ho de continu, intente passejar prop del mar i fins i tot m’agrada anar al cementeri,. Evidentment la tranquil·litat allí és total. També m’agrada escoltar. Una bona i tranquil·la tertúlia amb gent que té coses importants que comptar, de la qual pots aprendre, és impagable. Aprens coses que no es donen en la Universitat.
VD- Què és el que més valora d’una persona?
PT- La lleialtat, i l’honestedat.
VD- Es penedeix d’alguna cosa en la vida?
PT- Fins ara de res, en tot cas, de no haver continuat en la universitat.
VD- Admira a algú?
Tendim a buscar referents en l’àmbit global i els millors són els pròxims, gent que veiem cada dia, que els tenim a mà. Per això admire a totes aquelles persones que treballen i se sacrifiquen tots els dies per aconseguir millorar les condicions de vida dels seus semblants.
VD- Explique’m un record de la seua infància
PT- Recorde molt especialment els meus cinc anys intern en l’Escolania de Verge dels Desemparats. La disciplina, el respecte, la litúrgia, la urbanitat, els moments de silenci total.
Una època dels 9 als 14 anys, en els quals em van ensenyar a programar les meues tasques des que t’alces fins que et fiques al llit. Este aprenentatge m’ha vingut molt bé en la meua vida.
