Hi ha moltes maneres de dir adeu: tantes com persones i després un pot acomiadar-se amb grandesa, oferint un exemple de joc i esportivitat al món com l’oferit este dimarts per la Selecció espanyola en Wembley.
El combinat nacional, disposant de la possessió de la pilota, més que doblegant al seu rival en rematades i gaudint de les millors opcions no ha pogut superar en el torn de penals les semifinals d’una Eurocopa que España abandona invicta i amb rècord golejador en el seu caseller.
D’inici, el seleccionador introduïa tres canvis respecte al xoc de quarts amb la inclusió d’Èric García, Dani Olmo i Mikel Oyarzabal en atac.
S’enfrontaven les dos seleccions que més temps han tingut la pilota entre les quals segueixen en l’Eurocopa i Italia intentava d’inici pugnar per la possessió fins que prompte es va veure que Espanya era la inqüestionable dominadora de l’esfèric.
Amb els azzurri replegats i esperant un error, España l’intentava per bandes portant perill a la porteria de Donnarumma amb un tret de Ferran Torres al quart d’hora.
Cinc minuts després, un peu salvador de Sergio Busquets evitava el gol de Barella i Donnarumma feia el propi en una rematada a boca de canó de Dani Olmo abans que una rematada al travesser d’Unai Simón significara la millor ocasió transalpina just abans del descans.
En la represa la tònica continuaria sent la mateixa amb España propinant i Italia intentant pescar a la contra amb Immobile exercint de jugador més incisiu.
El perill espanyol arribava pel costat dret gràcies a un centre de Dani Olmo, que Di Lorenzo li llevava de la bota a Feran Torres i, sobretot, en una acció d’Oyarzabal amb rematada franca de Busquets fora per molt poc.
El partit estava entrant en una fase de ràpides transicions i en una d’elles, els transalpins anaven a aprofitar la seua oportunitat en un contraatac culminat amb un xut precís de Chiesa.
Espanya ha monopolitzat la possessió de la pilota i ha rematat 16 vegades a porteria per només 7 del seu rival
Davant l’eventualitat, Luis Enrique movia la banqueta donant entrada a Morata, Rodri i Gerard Moreno per a posar cércol a la porteria rival, salvada del gol per escassos centímetres en la cabotada d’Oyarzabal i tret posterior de Dani Olmo.
Restaven menys de deu minuts i era llavors quan un descomunal Morata anava a girar les tornes en una arrancada des de línia de tres habitacions plena de potència i convicció que amb un precís suport en Dani Olmo anava a significar el gol de l’empat i el que enviava l’eliminatòria a la pròrroga.
En el temps suplementari, Itàlia renunciava totalment a buscar el segon enfront d’una España que disposava d’una bona opció a pilota parada i un grapat d’accions per banda que no trobarien rematador.
Així arribàvem a la tanda des dels fatídics onze metres i esta vegada la deessa fortuna es tenyia de blava per a tristesa del trosset d’Espanya que hui ha sigut Wembley gràcies a la comunió entre equip i aficionats.
