La Superliga ferida de mort abans d’escomençar

La Superliga ha arribat a la seua fi abans de començar a caminar després de l’adeu dels sis equips anglesos. Primer va ser el Manchester City, però al caient de la mitjanit es van sumar els altres cinc equips.

 

Les protestes unànimes del món del futbol, les amenaces del mateix govern del Regne Unit, les de UEFA, FIFA i Premier League han sigut el detonant de l’adeu primer de l’equip de Pep Guardiola i després de les de la resta d’equips que dissabte passat van signar el document d’adhesió a la Superliga i que en la nit del dimarts han atés que significa que el projecte salta per l’aire.

Més tard, passada ja la mitjanit, els tres equips espanyols (Real Madrid, Barcelona i Atlético) i els tres italians (Juventus, Inter i Milan) van anunciar en un comunicat conjunt que pretenen seguir avant amb la Superliga i que els anglesos es van baixar del vaixell, forçats per les pressions.

De totes maneres, ni la documentació signada, vinculant per a tots això amb importants penalitzacions i càstigs econòmics, ha sigut cap obstacle per a la renúncia del signat per part dels equips anglesos. És més, algun d’ells, com va ser el cas de l’Arsenal, van demanar públicament perdó pel moviment fet.

Segons explica MARCA, la plantilla del Liverpool en boca del seu capità Henderson, va fer un comunicat posicionant-se en contra, un altre factor que va pesar de la decisió dels equips anglesos així com la reacció de molts capitans.

A tots estos moviments també es va unir la dimissió d’Ed Woodward, vicepresident del United i que segons informacions va avançar el seu adeu ja pactat.
 

Últimes notícies

El president de l’Elche critica que LaLiga comence amb el mercat obert

El president de l’Elche, Joaquín Buitrago, considera que començar LaLiga amb el mercat d’estiu obert distorsiona la planificació esportiva, però es mostra tranquil amb la situació del club i amb el cas d’Abiel Osorio.

L’informe d’Emergències de les 21.30 del 29-O assegurava que la hidrologia no donava problemes

Un informe d’Emergències de la Generalitat remés a les 21.35 hores del 29 d’octubre de 2024 afirmava que no hi havia informació de problemes hidrològics durant la dana en què van morir 231 persones a València, malgrat les greus incidències recollides al document.

Els veïns de Tales reclamen tornar uns minuts per alimentar els animals

Els veïns de Tales, encara desallotjats per l’incendi de la Vall d'Uixó, demanen que els deixen entrar uns minuts al poble per donar menjar i aigua als animals. La Guàrdia Civil manté el tall de la carretera i rebutja, de moment, qualsevol accés.

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.

Air Nostrum torna als beneficis amb 10,5 milions en 2025 després d’alçar ingressos un 11 %

Air Nostrum ha tancat 2025 amb un benefici net abans d’impostos de 10,5 milions d’euros i uns ingressos de 690,1 milions, un 11 % més que en 2024. La companyia ha millorat ocupació, passatgers i resultat d’explotació, i continua tornant el deute de la pandèmia.
FILMOTECA D'ESTIU