La Superliga ferida de mort abans d’escomençar

La Superliga ha arribat a la seua fi abans de començar a caminar després de l’adeu dels sis equips anglesos. Primer va ser el Manchester City, però al caient de la mitjanit es van sumar els altres cinc equips.

 

Les protestes unànimes del món del futbol, les amenaces del mateix govern del Regne Unit, les de UEFA, FIFA i Premier League han sigut el detonant de l’adeu primer de l’equip de Pep Guardiola i després de les de la resta d’equips que dissabte passat van signar el document d’adhesió a la Superliga i que en la nit del dimarts han atés que significa que el projecte salta per l’aire.

Més tard, passada ja la mitjanit, els tres equips espanyols (Real Madrid, Barcelona i Atlético) i els tres italians (Juventus, Inter i Milan) van anunciar en un comunicat conjunt que pretenen seguir avant amb la Superliga i que els anglesos es van baixar del vaixell, forçats per les pressions.

De totes maneres, ni la documentació signada, vinculant per a tots això amb importants penalitzacions i càstigs econòmics, ha sigut cap obstacle per a la renúncia del signat per part dels equips anglesos. És més, algun d’ells, com va ser el cas de l’Arsenal, van demanar públicament perdó pel moviment fet.

Segons explica MARCA, la plantilla del Liverpool en boca del seu capità Henderson, va fer un comunicat posicionant-se en contra, un altre factor que va pesar de la decisió dels equips anglesos així com la reacció de molts capitans.

A tots estos moviments també es va unir la dimissió d’Ed Woodward, vicepresident del United i que segons informacions va avançar el seu adeu ja pactat.
 

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.