La capella ardent de l’actor Fernando Esteso, mort esta matinada als 80 anys, s’obrirà este dilluns a partir de les 11.00 en el tanatori Mémora de València. Les seues restes seran enterrades després a Saragossa, en la més estricta intimitat i a petició de la seua família, segons ha confirmat la seua oficina de representació.
Comiat en dos ciutats
L’elecció de València per a la vetla permet un últim adeu obert a amics, companys de professió i admiradors, mentres que Zaragoza, la seua ciutat, acollirà el sepeli en un àmbit estrictament privat. D’esta manera, la família diferencia entre l’homenatge públic i el moment de comiat reservat, una fórmula freqüent quan la figura del mort ha sigut popular i es busca preservar la calma en l’enterrament. La franja horària anunciada facilita l’assistència dels qui desitgen traslladar-se fins al tanatori per a mostrar els seus condols.
Vinculat al cinema popular de la Transició, Esteso va consolidar el seu nom amb les pel·lícules que va protagonitzar al costat d’Andrés Pajares, un tàndem que va marcar la comèdia comercial de finals dels anys setanta i primers huitanta. La seua filmografia frega el mig centenar de títols i va deixar personatges recognoscibles gràcies a un humor directe i costumista que va connectar amb diverses generacions.
Quedarà per sempre lligat a èxits com ‘Els bingueros’, ‘Els energètics’, ‘Jo vaig fer a Roque III’, ‘Els liantes’, ‘Pare no hi ha més que dos’ o ‘El fill del capellà’, totes elles escrites i dirigides per Mariano Ozores. A més d’actor, va ser cantant, presentador i showman en el sentit més ampli, facetes que van alimentar la seua popularitat i la seua presència constant en l’imaginari televisiu i cinematogràfic de l’època.
En 1987 va escriure, va codirigir i va protagonitzar la pel·lícula per a vídeo ‘Visca el riure’, una mostra de la seua inquietud creativa més enllà de la interpretació. Entre els seus últims treballs en la pantalla gran, va destacar la seua participació en la saga de ‘Torrent 4: Lethal crisi’ (2011) i ‘Torrent 5: Operació Eurovegas’ (2014), dirigides per Santiago Segura, que van reforçar la seua condició d’icona còmica per a noves audiències.
Amb la seua desaparició, queda un llegat cinematogràfic associat al riure popular i a una manera d’entendre la comèdia que va acompanyar els canvis socials de la Transició i va continuar present en picades d’ullet i cameos posteriors.




