Un total d’onze estadis han sigut seleccionats amb la incògnita de si es podrà reenganxar Mestalla
MADRID/VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
El Congrés Extraordinari de la FIFA que se celebrarà este dimecres a Zurich (Suïssa) haurà de fer oficial que Espanya, Portugal i el Marroc seran els organitzadors del Mundial de Futbol de l’any 2030, cita per a la qual esta candidatura conjunta és l’única en lliça.
Esta decisió, que es començarà a debatre a partir de les 15:00 hores, obrirà una nova etapa en un projecte que va nàixer fa més de tres anys, impulsada pels dos països ibèrics i que ha anat sumant i restant suports durant este temps.
Amb l’entrada i eixida d’Ucraïna, l’adhesió del Marroc i l’aparició de tres països sud-americans, Argentina, Uruguai i Paraguai, que, junt amb Xile, havien llançat també una candidatura que finalment va ser descartada. Ara, els tres primers acolliran cadascun un partit per a homenatjar a la primera edició del torneig, que es va jugar el 1930 en el país uruguaià.
El projecte va ser triat a l’octubre del 2023 per l’ens rector del futbol mundial com l’únic candidat a organitzar esta Copa del Món, una cita per a la qual ningú més va presentar les seues intencions i el recorregut de les quals des de llavors ha estat principalment marcat per la inestabilitat que envolta a la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), encara sense president oficial i amb turbulències com la del passat mes d’abril quan es va desvetlar l»Operació Brody’ que investiga la presumpta corrupció durant l’etapa de Luis Rubiales.
Rubiales ja havia dimitit del seu càrrec al setembre del 2023 i quan ja havia sigut inicialment inhabilitat per la FIFA per la seua besada a Jenni Hermoso després de la final del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Des de llavors, la federació no ha aconseguit celebrar unes noves eleccions i quan Pedro Rocha, que s’havia posat al capdavant de la Comissió Gestora, semblava el millor col·locat i havia sigut triat per a presidir fins a final d’any, va acabar també inhabilitat.
No obstant això, aquestes turbulències sembla que tindran la seua fi dilluns que ve 16 quan es donarà a conèixer el nou màxim mandatari federatiu i l’organisme que dirigix Gianni Infantino llevant per fi la seua fixa mirada sobre Espanya i qualsevol besllum d’ingerència governamental que semblava posar en perill este projecte de tornar a tenir el Mundial quasi 50 anys després del del 1982.
EXAMEN A LA CANDIDATURA
Baix el lema ‘Yalla Anem’, la candidatura ha sigut examinada durant estos mesos per la FIFA, que els seus avaluadors han pogut comprovar l’estat dels estadis finalment triats, un total d’onze, amb la incògnita de si es podrà reenganxar Mestalla, i totes les possibles subsedes.
Santiago Bernabéu i Riyadh Air Metropolità, a Madrid, Spotify Camp Nou i el RCDE Stadium, a Barcelona, San Mamés (Bilbao), La Cartoixa (Sevilla), Reale Arena (Sant Sebastià), Estadi de Gran Canària (Las Palmas), La Rosaleda (Màlaga), La Nova Romareda (Saragossa) i l’ABANCA Riazor (la Corunya) són els seleccionats.
EL MARROC, RIVAL PER LA FINAL
Dos d’ells, els remodelats i moderns del Reial Madrid i del FC Barcelona, opten a ser l’escenari de la final, un altre dels punts que ha marcat aquests mesos per la puixança del Marroc amb el seu futur Gran Estadi Hassan II a Casablanca. De fet, estos tres recintes, que també podria albergar el xoc inaugural, van traure la màxima puntuació (4,3) en un informe d’avaluació amb la nota més alta de sempre, 4,2 sobre 5.
El país nord-africà aspira a ser el segon que acull un Mundial després de l’històric de Sud-àfrica el 2010 i ja va ser candidat en solitari per a celebrar el del 2026, caent clarament davant del projecte conjunt d’Estats Units, Canadà i Mèxic. el Marroc comptarà amb sis seus, mentre que Portugal, que mai ha tingut una Copa del Món, però sí una Eurocopa (2004), tindrà únicament tres, dues a Lisboa (Da Luz i el José Alvalade) i Do Dragao a Porto.
A més d’esta designació, el Congrés Extraordinari, amb els seus 211 federacions membre, procedirà també a fer oficial que el següent Mundial, el del 2034, recaurà a Aràbia Saudita, també única candidata a albergar-ho.
