32.5 C
València
Dijous, 3 juliol, 2025

Francisco Teruel blinda en el Magnànim a Enric Estrela, número 2 de Vicent Flor

La Diputació de València ha aprovat un nou reglament per a la Institució Alfons el Magnànim, un canvi normatiu que suposa una reestructuració significativa en la gestió de la històrica entitat cultural. Entre les modificacions més destacades, es troba l’eliminació de l’autonomia econòmica de la institució, la reducció de la freqüència de reunions del Consell i la supressió dels Instituts específics que anteriorment organitzaven el treball editorial i investigador. No obstant això, l’aspecte més polèmic de la reforma ha sigut la redefinició del perfil del director, la qual cosa ha permés la continuïtat d’Enric Estrela, qui va ser subdirector i mà dreta de l’anterior director, Vicent Flor.

Un reglament que concentra el poder en la Diputació

La nova normativa, aprovada el 4 de desembre de 2024 i publicada oficialment ahir, establix que la Institució Alfons el Magnànim s’integra plenament en l’Àrea de Cultura de la Diputació, perdent l’organització especialitzada que abans li atorgava una certa independència econòmica i de gestió​. Esta mesura centralitza la presa de decisions en l’administració provincial i reduïx l’autonomia de l’entitat.

- Advertisement -Telegram València Diari

Un altre canvi significatiu és la substitució del Consell d’Administració per un Consell de la IAM amb funcions més limitades. Mentres que l’antic Consell tenia capacitat de gestió, proposta de pressupostos i contractació, el nou òrgan es limita a un paper de supervisió i orientació, deixant la gestió operativa i pressupostària en mans de la Diputació de València​.

A més, la composició del Consell s’ha simplificat: en lloc de comptar amb un gerent, coordinadors d’institut i diputats provincials per grup polític, ara només ho conformen el president, vicepresident, un diputat per cada grup polític amb representació en la Diputació i el director i el secretari (estos últims sense dret a vot)​.

La designació del director: el punt clau de la polèmica

Un dels canvis més controvertits és la redefinició del perfil del director de la institució. Sota el reglament anterior, el director havia de ser un professional de reconegut prestigi en les matèries relacionades amb l’entitat, sense una exigència específica de ser funcionari. Ara, el nou reglament establix que el director ha de ser un funcionari del grup A amb experiència editorial, triat mitjançant un procediment basat en els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat​. Un procediment que hipotèticament plantejaria la pròpia Àrea de Cultura.

Este canvi ha generat crítiques, ja que ha permés que Enric Estrela, qui va ocupar el càrrec de subdirector durant l’etapa de Vicent Flor, mantinga la seua posició com a director. La designació de Estrela, qui va ser una figura clau en la línia editorial de la institució durant el govern de PSOE, Compromís i Podemos (2015-2023), ha sigut interpretada per alguns sectors com una maniobra de blindatge per part de l’actual diputat de Cultura, Francisco Teruel (PP).

Els requisits tan específics establits en el nou reglament han reduït dràsticament el nombre de possibles candidats al càrrec. Exigir que el director siga un funcionari del grup A amb experiència en l’àmbit editorial restringix les opcions a un grup molt reduït de persones dins de l’administració pública. En el context actual, esta limitació convertix a Estrela en un dels pocs aspirants que complixen amb els criteris exigits, la qual cosa reforça la percepció que la reforma ha sigut dissenyada a mesura per a garantir la seua continuïtat al capdavant de la institució.

No és la primera decisió de l’Àrea de Cultura que ha generat malestar dins del propi Partit Popular, ja que Teruel ha pres decisions que han sigut vistes com a incòmodes dins de la seua formació política i el seu govern en la Diputació​.

Josep Enric Estrela (esq.) i Xavier Rius, exdiputat de Cultura | EP

Conseqüències de la reforma

La nova estructura normativa tindrà implicacions directes en l’operativitat de la institució. La supressió dels Instituts específics (Ciències Socials i de la Cultura, Ciències Físic-naturals, Humanitats i Patrimoni, Història) canvia la forma en què es desenrotllarà la labor editorial i d’investigació dins del Magnànim​.

A més, la reducció de la freqüència de les reunions obligatòries del Consell —ara cada quatre mesos en lloc de cada tres— i l’aclariment que els acords del Consell Assessor no seran vinculants, reforcen la idea d’una major centralització de decisions en la direcció de la institució i en la Diputació​.

L’aprovació d’este nou reglament ha transformat profundament l’estructura del Magnànim, alineant-lo més amb l’administració de la Diputació i reduint la seua independència. No obstant això, la polèmica continua latent, especialment entorn de la continuïtat d’Enric Estrela i la possible intenció política darrere de la seua permanència en el càrrec.

Últimes notícies

Juny de Rècord en Hotels de Benidorm i Costa Blanca Potència la Recuperació Turística a València

El turisme en la Comunitat Valenciana inicia l'estiu 2025 amb un juny rècord en ocupació hotelera, destacant Benidorm i la Costa Blanca, mentres València consolida la seua recuperació.

Víctimes de la DANA visiten la vall alemanya del Ahr, afectat per inundacions mortals en 2021

La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O visita la vall alemanya del Ahr, on en 2021 van morir 134 persones per inundacions, per a conéixer les iniciatives de reconstrucció i prevenció després de la tragèdia.

Dos anys de presó per al patró d’una pastera amb 14 migrants a la deriva sense queviures ni aigua

Un patró algerià ha sigut condemnat a dos anys i un mes de presó per pilotar una pastera amb 14 migrants, sense queviures ni aigua, que va quedar a la deriva enfront de la costa de San Javier, Múrcia.

Hotels del litoral valencià registren un 75% d’ocupació al juliol amb rècords a Benidorm i València

Els hotels del litoral valencià aconseguixen un 75% d'ocupació al juliol, liderats per Benidorm amb un 89% i València amb un 81,5%. Es preveuen xifres rècord este estiu.

El festival MIAU de Fanzara celebra la seua novena edició sense ajudes municipals i amb finançament propi

El festival d'art urbà MIAU a Fanzara celebra la seua novena edició en 2025 finançat íntegrament amb recursos propis, després de l'eliminació de la subvenció municipal i sense suport institucional.

La inclusió d’una pregunta sobre la dana a les PAU genera polèmica entre els estudiants afectats

Una pregunta de l'examen de Geografia a les PAU que aborda la dana i mostra una imatge de Chiva, localitat afectada per les riuades, ha causat queixes entre alumnes i docents de la zona afectada.

Detingut un jove per crear un perfil fals del 112 durant la DANA a València

Un jove de 21 anys va ser arrestat per crear un perfil fals en una xarxa social que simulava ser el Servici d'Emergències 112 de la Generalitat durant la DANA a València, difonent informació no contrastada.

Carlos Mazón advertix que sense el FLA el Govern valencià continuarà retallant el gasto superflu

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, afirma que sense l'arribada del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) el 7 de juliol continuaran reduint gastos superflus per a prioritzar les necessitats dels valencians.