El València va respirar en el Coliseum amb un triomf per 0-1 que va arribar al final. José Luis Gayà va marcar en el 84 i va alleujar la situació de l’equip i del seu entrenador, Carlos Corberán, que va aconseguir la seua primera victòria lluny de Mestalla.
El partit es va jugar sota la tensió de les ratxes. El conjunt che arrossegava una sola victòria en els últims catorze trobades i havia caigut a llocs de descens. Cada pèrdua de pilota sonava a amenaça i cada minut sense ocasions reforçava la sensació de bloqueig.
Un dol espés
El primer temps va ser una successió d’imprecisions i pilotes dividides. A penes va haver-hi circulació per dins i el joc es va embossar en enviaments llargs que no trobaven receptor. La millor acció visitant ni tan sols va portar firma valencianista: Djené va estavellar la pilota en el travesser de la seua pròpia porteria en el 44. Abans, Satriano i Javi Muñoz havien provat sense males intencions els guants de Stole Dimitrievski.
Bordalás va presentar novetats al Getafe. Va recuperar a Djené i Diumenges Duarte després de sanció i va alinear d’inici a Martín Satriano, nouvingut, un punta que va oferir suports i descàrregues als costats. El pla va sostindre a l’equip en els dols, però no va generar profunditat ni rematada clara.
En la banqueta azulón quedaven igualment arguments nous –Zaid Romero i Sebastián Boselli–, fitxatges incorporats a última hora que expliquen per què el tècnic havia treballat setmanes amb una plantilla curta. L’objectiu, com repetix la taula, és la permanència; el marge s’havia encollit després de sumar un punt dels últims díhuit.
Després del descans el guió a penes va variar, però Corberán va moure la coctelera a l’hora de joc. Van entrar Umar Sadiq i Diego López per Danjuma i Hugo Duro, canvis d’atac per atac que van modificar el ritme. Amb Diego López, el València va guanyar metres, va mossegar la segona jugada i va començar a fixar al Getafe prop de Soria.
El capità va decidir
L’avís va arribar amb dos intents de Sadiq i del mateix Diego López. Quan el rival va apuntar la debilitat, el València va fer olor l’oportunitat. Filip Ugrinic va trobar una passada que sí que va trencar línies i Gayà va atacar l’espai amb determinació. El lateral va picar la pilota per damunt de Soria per al 0-1 en el minut 84.
El capità no marcava en Lliga des de feia dos anys i va triar l’instant més necessari. El punt, més que un detall tècnic, va ser una vàlvula reductora per a un equip que necessitava un senyal. Corberán, qüestionat per la inèrcia negativa, va obtindre oxigen i un punt de suport per a reconstruir confiança.
El Getafe, que havia contingut sense dificultats durant molts minuts, es va quedar sense resposta en el tram final. La derrota va prolongar la seua sequera i, amb la permanència com a prioritat, va estrényer un poc més el marge sobre el descens. L’equip viu de la seua solidesa, però quan el partit exigix un colp de qualitat, l’està trobant a faltar.
El València va tancar la trobada amb orde i gestió del rellotge. No va necessitar més que protegir l’àrea i forçar al rival a centres predictibles. La victòria curta la ratxa negra i, sense resoldre-ho tot, aporta calma per a una setmana que per fi s’anuncia tranquil·la.
Va dirigir Isidro Díaz de Mera, que va amonestar a Duarte i a Llis pel Getafe, i a Sadiq, Gayà i Ugrinic pel València. El dol, corresponent a la jornada 20 de LaLiga EA Sports, es va disputar davant uns 10.000 espectadors en el Coliseum.
