José Luis Gayà va decidir el Getafe-València amb un gol en el minut 84 (0-1) i va aprofitar l’altaveu del triomf per a reafirmar el seu vincle amb el club. El capità va recordar que lluita per l’escut des dels onze anys i es va mostrar sorprés per comentaris que, segons va dir, qüestionen eixe lliurament.
Compromís per damunt del jugador
‘L’important és l’equip, que sempre està per damunt de qualsevol jugador. Jo només vull el millor per al meu equip, que és el València, pel qual porte lluitant per ell durant molts anys i molt temps encara que molts no el reconeguen. Lluite per este escut des dels onze anys i em sorprenen moltes coses que diuen de mi’, va afirmar, reivindicant el seu paper i el dels canteranos que sostenen el vestuari.
El lateral esquerre va explicar que, res més veure entrar la pilota, va pensar que el partit no estava tancat. Conscient que encara quedaven minuts per davant entre el temps reglamentari i l’afegit, va assumir que el València ‘encara anava a patir’, perquè el Getafe ‘sempre baralla fins a l’últim instant’.
En eixa recta final, l’equip ‘va traure caràcter i arpa’ per a blindar l’avantatge i assegurar tres punts que va considerar molt valuosos. ‘Al final hem tret caràcter i arpa i hem aconseguit tres punts molt importants. El meu gol, per a res em dona pau i tranquil·litat. Crec molt en mi, sé les condicions que tinc i al final crec moltíssim en mi i creuré fins a l’últim moment en mi’, va emfatitzar, subratllant que el punt no li relaxa ni canvia la seua autoexigència.
També va detallar l’acció del gol. ‘He vist que la pilota estava en posicions interiors. Havíem parlat que hui em tocava atacar un poc més per dins i al final, des d’eixa posició he pogut córrer a l’esquena i m’ha eixit i al final l’he picada’, va explicar sobre la rematada amb el qual va superar a David Soria després d’atacar l’espai per dins, una variant treballada en la pissarra que va sorprendre la saga local.
