Han caigut a la mitat les arribades en pastera a la Comunitat Valenciana i els rescatats han arribat en pitjor estat

2025 s’ha tancat en la Comunitat Valenciana amb 340 migrants rescatats en pastera, quasi la mitat que un any abans (643) i molt per davall de 2023 (776). És el registre més baix de l’última dècada. No obstant això, els equips d’emergència han constatat que els qui han arribat ho han fet en pitjor estat de salut, amb més ferits i més trasllats hospitalaris.

La sèrie recent reflectix un descens sostingut després dels pics de la pandèmia: 410 persones en 2022, 848 en 2021 i 924 en 2020. Abans, van anar 673 en 2019, 353 en 2018 i 388 en 2017. Ja en els anys amb menors xifres, es van registrar 116 en 2016, 26 en 2015 i 84 en 2014. El balanç de 2025 confirma, per tant, un canvi de tendència clar respecte als exercicis de major pressió.

Canvis de ruta i perfil dels arribats

Segons les dades de la Creu Roja, en 2025 s’han interceptat 31 pasteres amb 340 persones a bord: 321 hòmens i 19 dones. La majoria són d’origen magrebí, encara que s’ha observat un augment de persones procedents de l’Àfrica subsahariana, un canvi que ja venia apuntant-se en temporades anteriors.

Per edats, entre els hòmens s’han atés 217 adults, 49 adolescents i un xiquet. Entre les dones, 13 adultes, dos adolescents i quatre xiquetes. En total, 56 menors. Este perfil exigix intervencions més complexes i prioritàries en desembarcar, atés que la presència de menors incrementa la vulnerabilitat i condiciona la primera assistència.

La reducció d’arribades s’ha explicat en part pel desviament de les màfies cap a rutes alternatives. Destaca la de Balears, on fa a penes dos o tres anys a penes s’interceptaven pasteres i ara registren un volum significatiu. Este desplaçament de trajectes coincidix amb una major vigilància en trams consolidats del litoral valencià i espenta a travessies més llargues i arriscades.

El responsable de la Unitat d’Emergències de Creu Roja a Alacant, Andrés Chessa, ha descrit que els qui intenten aconseguir Europa ‘busquen noves rutes per la saturació i l’augment de la vigilància’.

Més ferits i trasllats malgrat menys arribades

La deterioració en la condició física i psicològica s’ha reflectit en els comunicats sanitaris. En 2025 s’han registrat 29 trasllats a l’hospital i 116 ferits de diversa consideració, xifres que, proporcionalment, superen amb folgança les d’anys amb més arribades: en 2024 va haver-hi 28 trasllats i 88 ferits, i en 2023, 16 i 70, respectivament, malgrat que el volum de rescatats llavors va ser més del doble.

Chessa ha subratllat que ‘arriben menys persones però proporcionalment en pitjor estat perquè venen més castigats per travessies cada vegada més llargues’, i ha afegit que molts dels més afectats són persones de l’Àfrica subsahariana ‘perquè són els més vulnerables‘. En rutes esteses, la deshidratació, les ferides per exposició i l’esgotament s’agreugen i eleven la necessitat de derivacions mèdiques.

Encara que el número total ha baixat ‘i sembla que la societat s’ha acostumat’, Chessa ha advertit que ‘el drama continua sent espectacular’. Amb major freqüència, els rescatats relaten que en l’embarcació viatjaven més persones que no han sobreviscut al trajecte, la qual cosa afig un component de trauma a l’arribada.

Molts testimoniatges apunten a travessies de fins a sis dies en la mar. Són interceptats amb un índex de sucre ‘molt baix perquè no han menjat ni begut’ i, en situacions extremes, han arribat ‘a menjar meduses i a beure aigua de mar i fins i tot la seua pròpia orina’, pràctiques que agreugen la deshidratació i les complicacions digestives.

La precarietat del viatge també implica que, sovint, desconeguen el punt exacte de desembarcament després d’endeutar-se per a finançar la travessia, en alguns casos amb aportacions de les seues famílies. A eixa càrrega se suma l’impacte emocional: arriben ‘molt tocats psicològicament‘. ‘Cada un té darrere una història tremendament trista i impactant, i han arribat a esta part del Mediterrani sent conscients del risc’, a través ‘d’unes rutes que sovint no comencen en la mar sinó travessant deserts i esquivant controls durant un llarg període, a vegades d’un any’.

Últimes notícies

Chelva i Utiel freguen els 40 graus en una nova jornada de calor extrema

Les màximes han arribat hui fins als 39,8 graus en municipis de linterior de la província de València, en una jornada amb avís taronja dAemet per calor extrema. Ademuz ha tornat a batre el seu rècord de temperatura més alta en un mes de setembre.

Els col·lectius valencianistes criden a buidar Mestalla fins al minut 19 contra Lim

Diversos col·lectius d’aficionats del València CF han demanat que els abonats no entren a Mestalla davant del Barcelona fins al minut 19, en una nova protesta contra la gestió de Peter Lim i Meriton.

El nou finançament autonòmic tira avant amb el suport de Catalunya i Canàries

El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat la proposta de reforma del finançament autonòmic de Hisenda amb el suport de Catalunya i Canàries, que preveu 20.975 milions d’euros addicionals per a les comunitats autònomes en 2027.

La companyia valenciana La Hongaresa celebra 30 anys amb l’estrena de ‘Coro’ a Buenos Aires

La Hongaresa, companyia de teatre de Puerto de Sagunto, complix 30 anys d’escenari i ho celebra a Buenos Aires amb l’estrena absoluta de ‘Coro’, després d’una intensa residència artística amb tres muntatges en cartell.

El PP exige que l’alcalde de Villena explique en Les Corts el robatori del tresor del museu

El PP ha sol·licitat que l’alcalde de Villena comparega en la comissió d’Educació i Cultura de Les Corts per detallar el robatori del tresor del MUVI i les mesures de seguretat del museu.

El Vila-real busca la primera victòria en La Ceràmica davant un Deportivo invicte

El Vila-real juga este dissabte el primer partit en La Ceràmica contra un Deportivo invicte i recent ascendit, amb la baixa sensible de Juan Foyth i el dubte de diversos titulars en tots dos equips.

TJ Shorts es presenta com a nou líder del vestidor del Valencia Basket

El base nord-americà amb passaport de Macedònia del Nord TJ Shorts s’ha presentat amb el Valencia Basket amb l’objectiu de liderar el projecte ‘taronja’ i reforçar la química del vestidor des del primer dia.

La jutgessa de la DANA nega una investigació prospectiva sobre Mazón

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la DANA ha rebutjat que existisca una investigació prospectiva sobre Carlos Mazón, recordant que és una persona aforada com a diputat autonòmic.