Hugo Duro va rescatar un punt per al València amb una rematada de primeres en el minut 93 que va segellar el 1-1 davant el Sevilla a Mestalla. El xoc s’havia posat costa amunt per als locals per un autogol de César Tárrega, en una vesprada espessa després de tancar una setmana amb tres partits que va deixar a l’equip curt d’energia i d’idees en àrea rival.
El Sevilla, malgrat arribar amb baixes, va arrancar amb determinació. Als tres minuts, Sow va temperar un centre i Xiquet va cabotejar ajustat al pal, obligant a Agirrezabala a una estirada salvadora. El València va tractar de progressar per la dreta amb un enèrgic Luis Rioja, que va canviar el joc i va habilitar a Danjuma, però el seu tret es va estavellar en la saga de cinc que va ordenar Almeyda, ben abrigallada en la seua àrea.
El centre del camp visitant, amb Agoumé, Mendy i Sow, va imposar el seu ritme durant molts trams. La possessió sevillista va ser llarga però poc nociva, mentres que les possessions del València concloïen prop de Odysseas sense rematades clares. El pla més productiu del Sevilla va ser la pilota llarga a Akor: en una carrera franca, Tárrega va recuperar posició i va aconseguir incomodar el just per a forçar el tir alt del davanter nigerià.
El partit també va deixar accions de fricció. Hugo Duro va acabar amb sang després d’una colzada de Carmona dins de l’àrea que no va tindre conseqüències disciplinàries, i Odysseas va requerir atenció per molèsties. Amb el pas dels minuts, el Sevilla va carregar el seu atac per la dreta amb Carmona, encara que molts centres es van perdre abans de generar rematades. El València, que va acusar el cansament de la seua tercera cita en set dies, a penes va amenaçar abans del descans, quan Dur va malmetre una ocasió clara amb una rematada defectuosa.
Avantatge sevillista després d’un autogol
La segona part es va reprendre amb el mateix guió: poc tall del València i un Sevilla còmode sense assumir riscos. El marcador es va obrir en el 58 de manera desafortunada per als locals. En el seu intent de buidar un centre d’Os, Tárrega va introduir la pilota en la seua porteria. La diana va accentuar els problemes del València, obligat a arriscar malgrat no haver connectat encara un tret a porta.
La banqueta va agitar la trobada. Van entrar Lucas Beltrán, Ugrinic i Diego López passada l’hora de joc, i poc després Ramazani. Amb l’avantatge, el Sevilla va canviar de registre: va alentir les represes, va endurir els dols i va tallar el ritme amb faltes i protestes que es van traduir en diverses grogues. La graderia va espentar davant un tram travat en el qual el València va guanyar metres amb més empenyiment que claredat.
Les substitucions van millorar a l’equip local. Ramazani va aportar espurna i desborde, mentres Beltrán es va oferir sense descans entre línies. Un tret de l’argentí des de la frontal va marxar fregant i, tot seguit, el belga va provocar una falta perillosa en la frontal que Pepelu no va aconseguir transformar. La primera rematada a porta del València no va arribar fins al 83, amb una cabotada tímida de Beltrán a les mans de Odysseas, i el propi davanter va fallar una altra clara amb l’esquerrana. En l’afegit, Ramazani va provar també sense potència suficient.
Reacció amb els canvis i premi final
Amb l’equip bolcat, el València va voltar l’àrea sevillista fins a trobar el premi. En el 93, Ugrinic va filtrar un enviament ras al cor de l’àrea i Hugo Duro, arribant des de darrere, va connectar de primeres per a igualar. Mestalla va esclatar amb una miqueta que prolonga la ratxa a quatre jornades sense perdre, encara que no allunya en excés a l’equip de la zona de descens. Per al Sevilla, que havia gestionat el seu avantatge fins als últims instants, l’empat va deixar sabor d’ocasió desaprofitada.
El partit, corresponent a la jornada 15 de LaLiga EA Sports, va reunir 44.369 espectadors. Abans de l’inici, el València va saltar amb una samarreta d’ànim per a Lubo Penev, gest que va arrancar una ovació de tot l’estadi.
