Inditex apuja els preus a Espanya un 2% per la inflació

Inditex ha presentat aquest dimecres els seus resultats de 2021 amb tres qüestions com a teló de fons: la guerra a Ucraïna i l’eixida de la companyia de Rússia; l’impacte de la inflació; i l’adeu de Pablo Isla com a president de la companyia i el seu relleu com a executiu pel nou CEO,  Óscar García Maceiras.

Precisament, aquest últim ha sigut qui ha valorat l’efecte de la pujada de preus, en una compareixença conjunta davant els mitjans. “La política de la companyia és d’estabilitat i la mantenim”, ha apuntat el nou CEO.

“No obstant això, en aquells mercats amb una inflació material i de manera selectiva, no massivament, farem ajustos per a protegir els nostres marges”.  Aquests es faran “en funció dels productes i models”.

«De manera selectiva, en funció del format comercial realitzarem ajustos», comenta la companyia, que situa a Espanya en un 2% la mitjana de pujada de preus, percentatge similar al que s’està produint a Portugal. A nivell mundial aqueix increment en els preus és del 5%.

La multinacional espanyola Inditex, que engloba a marques com Zara o Pull&Bear, va guanyar 3.243 milions d’euros (uns 3.555 milions de dòlars) en el seu exercici fiscal de 2021 (tancat el gener passat), quasi el triple que en 2020, i es va quedar tan sols un 11% per davall del rècord de guanys del prepandèmic 2019.

Segons va detallar aquest dimecres el grup tèxtil al supervisor borsari a Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, les vendes de la signatura fundada per l’espanyol Amancio Ortega es van elevar un 36% respecte de 2020 i van aconseguir els 27.716 milions d’euros (uns 30.386 milions de dòlars).

El negoci a través d’internet va créixer el 14% i ja representa el 25,5% del total en el grup, l’objectiu del qual és aconseguir el 30% en 2024.

A tipus de canvi constant, la facturació va ser un 3% superior a la de 2019, abans de la pandèmia de covid-19, malgrat comptar amb un 13% menys de botigues.

Durant 2021 la seua activitat comercial va anar reprenent la normalitat després de l’esclat de la pandèmia, fins que en el quart trimestre l’elevada incidència de la variant ómicron es va traduir de nou en una caiguda d’activitat, amb tancaments temporals en diversos països, amb un impacte extraordinari de 400 milions d’euros (uns 438,5 milions de dòlars).

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.