L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu garaig en el Diccionari normatiu valencià (DNV), en l’última actualització, encara que com a col·loquial. Ja la tenia arreplegada en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació (DOPV), amb la qual cosa es fa ressò de la forma en què denominem majoritàriament en valencià al ‘local destinat a guardar automòbils’, “Cada apartament té una plaça de garaig adjudicada”, “Els garatjos deixen llocs d’aparcament en la via pública”.
Si abans algú podia dir que garaig no estava registrada normativament, i que la correcta era garatge, com em va “informar” un censoret, quan vaig publicar l’article “Paraules que demanen ser normatives” (Levante-EMV, 10-08-20), ara ja no ho podrà dir. En eixe article reivindicava que eixa grafia hauria de considerar-se normativa, alhora que defenia i defenc que altres vocables, absents del DNV, però presents en el DOPV, com despreci, despreciar, manguera, sanga, sapo, tapó, toldo, tonellada o tuberia adquirisquen la condició de normatius totalment. Com he apuntat, garaig en el DNV porta la marca de col·loquial. I tant que és col·loquialisme, però també veu principal, en la pràctica oral natural. A vore si en una pròxima actualització la veu garaig la podem tindre sense la marca de col·loquial.
I un acrònim que ja s’ha lexicalitzat, i l’AVL l’ha inclòs en el seu repertori normatiu, fa poc també, és dana (‘depressió aïllada en nivells alts’), que té el significat en el DNV de ‘depressió en nivells alts de l’atmosfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que, aïllada de la circulació general atmosfèrica, en descendir sobre una massa d’aire calent, pot produir greus pertorbacions amb precipitacions molt intenses’. Desgraciadament, ara saben molt bé què és una dana.
I una paraula de les citades més amunt, que seguix absent del Diccionari normatiu valencià, és tapó, ‘peça de suro o d’un altre material que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior’, ‘cosa que obstruïx completament un conducte’, “Hi ha un tapó en la canonada”, ‘embossament’, “Hi ha un tapó de cotxes i camions i tardarem a entrar a València”. No resulta massa comprensible que s’haja bandejat una paraula que ja estava arreplegada en el DOPV de la mateixa AVL, aixina com pels diccionaris del SALT antic i, des de feia anys, pel Diccionari general i pel de la Rima, de Francesc Ferrer Pastor. I més anys encara, per la joia de la nostra lexicografia, com és el Diccionari català-valencià-balear, amb la marca de val. Tapó és una paraula ben valenciana, com caixó, carreró, finestró o portó, d’ús generalitzat ací i d’una morfologia ben nostrada.
