Jazztel retornarà 580 euros a un valencià per incompliment de contracte

Jazztel va deixar sense servei de televisió a un client, malgrat pagar per això. Tot això es deu al fet que la companyia “no complia amb la velocitat de banda ampla contractada i en proporcionar-li un descodificador defectuós”.

Quan es va mudar de companyia, va pretendre cobrar-li el compromís de permanència. Finalment, gràcies a la denúncia presentada per FACUA Comunitat Valenciana davant la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals (Setid), un altre consumidor ha guanyat la seua batalla contra una gran empresa, que ha hagut d’abonar-li 580 euros.

El contracte que José Ricardo S. F., veí de València, va signar amb Jazztel, una de les marques sota les quals opera Orange, incloïa la telefonia mòbil, el fix, la banda ampla de 300 MB i el paquet de televisió. «Però a mi mai em va arribar a funcionar més que la meitat«, relata al telèfon.

D’acord amb els mesuraments que va efectuar pel seu compte, la velocitat de pujada i de baixada era sol de fins a una sisena part dels acords. A més, el descodificador era defectuós i calia reiniciar-lo cada poc. «La televisió no la gaudim mai«, resumeix.

«Aqueixa gent no està per a ajudar»

L’afectat va intentar fer-se sentir pel servei d’atenció al client de la companyia de manera insistent i sense èxit. «Em van tindre fins a mitja hora penjat del telèfon«, protesta, «però aqueixa gent no està per a ajudar. A mi, per descomptat, no em van ajudar res».

Va ser llavors quan, “ja fart”, va acudir a FACUA Comunitat Valenciana, de la qual és soci des de fa anys. Sabedor que havia signat un compromís de permanència, l’afectat volia sol·licitar la seua anul·lació.

Amb tot, en el primer de la sèrie d’escrits que l’equip jurídic de l’associació va redactar per a fer valdre els seus drets, s’argumentava per què Jazztel havia incomplit el contracte i no sols se sol·licitava la citada anul·lació de la permanència, sinó la devolució de tots els diners cobrats per serveis no rebuts. Malgrat la resistència numantina de Jazztel, totes dos coses serien aconseguides.

Jazztel nega la major

La resposta per escrit de la companyia, després d’enviar a un tècnic a casa de José Ricardo i constatar que, efectivament, li arribava molta menys velocitat de la contractada, atribuïa el seu deficient servei a l'»ordinador del client, el sistema operatiu d’aquest equip, la configuració de tots dos, les aplicacions que utilitza, les versions de programari d’aquest sistema operatiu i les versions de programari dels programes que està utilitzant per a accedir a Internet«.

També argumentava que com no havia deixat incomunicat al client, no procedia anul·lar el compromís de permanència, com si aquesta fora l’única manera d’incomplir el seu contracte.

Així, sense proposar cap solució per a l’afectat, els de Jazztel tancaven la seua escarida carta suggerint que podia donar-se per atesa la reclamació. Però l’afectat i la seua associació de consumidors opinaven de manera diferent.

Després de donar-se de baixa i rebre la penalització per l’incompliment de la permanència, l’equip juridico de FACUA Comunitat Valenciana va enviar una nova reclamació, de nou infructuosa. El següent pas va ser denunciar a Jazztel davant la Setid, organisme dependent del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Les reivindicacions eren les mateixes: retornar-li a José Ricardo els diners cobrats sense haver-li prestat el servei contractat i els càrrecs per trencar la permanència, ja cobrats.

S’imposa la raó

Ha sigut prop d’un any després quan l’organisme estatal ha remés la seua fallada als afectats. El client i l’associació de consumidors tenen raó, i Jazztel ha hagut de recalcular les factures del període en què queda provat el seu incompliment del contracte i ha retornat així mateix les penalitzacions per incompliment de permanència. Els diners, 580 euros, ja està en poder de l’associat.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.