Més de 750 persones van fugir del campament Ain Issa, a Síria, després de què l’exèrcit d’ocupació turc atacara la zona per ajudar a alliberar-los. Les persones detingudes eren presumptes familiars de membres de l’Estat Islàmic (ISIS en anglès), la majoria dones i xiquets.
Per la seua part, més de 1.200 sospitosos de pertinença a Daesh segueixen en Turquia, o bé complint condemna o esperant a ser expulsats de les presons turques. Els sospitosos són de 43 nacionalitats diferents, distribuïdes entre el nord d’Àfrica i diferents països europeus.
«No som un hotel per a membres de Daesh»
El ministre d’Interior de Turquia, Suleyman Soylu, ha declarat que «no som un hotel per a membres de Daesh» i afirmen que seguiran «enviant-los de tornada». «Si els reben o no, això no és el meu problema», ha conclós el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
Diverses plataformes de comunicació de les detingudes als campaments proposen recol·lectar diners per a pagar els traficants. Afirmen que «els que tenen diners ixen amb seguretat de l’àrea, i els que no es queden atrapats ací».
Uns 30 combatents terroristes han sigut retornats a Espanya
El procés per tornar és molt específic i s’han de seguir una sèrie de passos i negociacions. Primerament, el ministre d’Interior turc ha de comunicar-ho a Exteriors, que ha de fer-ho saber a l’ambaixada del país en qüestió. Després, esta ho ha de transmetre al seu Govern, que ha de pactar amb Turquia el protocol d’entrega i els agents que vigilaran el sospitós fins al seu país.
En el cas d’Espanya, uns 30 FTFs (combatents terroristes estrangers) han sigut tornats a l’estat. Una de les més conegudes és Asia Ahmed Mohamed, la jihadista de Ceuta de 28 anys casada amb el conegut com ‘Kokito’. El seu trasllat es va fer per la via de l’extradició, ja que havia estat condemnada pel jutjat de la ciutat turca de Kilis a 4 anys i 2 mesos de presó per pertinença a una organització terrorista.
Segons Ministeri, ella i les altres detingudes «van viure de manera voluntària baix les condicions del grup terrorista Daesh», pel que «el nivell d’adoctrinament en l’extremisme religiós» fa que estes persones siguen «una amenaça potencial per a la seguretat nacional».
Arribar a la ciutat síria de Tel Abyad, l’objectiu principal
És el cas de diferents presoneres franceses que van escapar, juntament amb 750 detinguts, el passat 13 d’octubre del campament Ain Issa, que retenia familiars de combatents del grup terrorista ISIS. Quan van eixir d’allà, el seu objectiu estava molt clar: «Volem tornar a França». I, per conseguir-ho, havien d’arribar a la frontera amb Turquia, a uns 50 quilòmetres d’a on es trobaven. L’objectiu era arribar a la ciutat síria de Tel Abyad, custodiada pels turcs, ja que des d’allà podrien iniciar la seua repatriació a França.
Dies després d’escapar del campament, les dones van contactar amb un traficant per desplaçar-les a Tel Abyad. Tot i això, no saben si conseguiran arribar al seu destí o si seran empresonades, violades, torturades o, fins i tot, assassinades en el camí. «Ens han demanat que els enviem una foto i el nostre nom per a donar-li-ho a l’exèrcit turc i al nostre govern», diu una d’elles.
Alguns països neguen la repatriació
Molts d’ells, però, es queden en ‘terra de ningú’ quan el país en qüestió no vol acceptar el seu retorn. És el cas d’un presumpte jihadista d’Estat Units, que va ser expulsat de Turquia i havia de ser repatriat a Atenes. Els agents grecs es van negar a acceptar-lo en el seu territori, per tant, va haver-se de quedar en la franja de ‘terra de ningú’ que separa ambdós països.
La Unió Europea, per la seua part, culpabilitza Turquia per no informar amb temps sobre els vols de deportació i així fomentar la tensió entre el seu país i Europa. Des d’Ankara creuen que han estat «injustament acusats de ser l’autopista d’estos FTFs (combatents terroristes estrangers)», tal com afirma un oficial del Ministeri d’Assumptes Exterior turc. «Nosaltres li hem demanat als nostres socis que ens ajuden a identificar-los quan venen», continua.
La seua reflexió, però, culpabilitza els mateixos europeus: «Tenen la suficient intel·ligència i informació per sospitar que viatgen a un conflicte. Per tant, per què no van detindre estes eixides en primer lloc?». Segurament, afirma, «preferirien que estes persones caigueren mortes en Síria».
Tot i això, l’oficial turc afirma que «tenim una connexió excel·lent amb França i quasi tots els FTFs han sigut deportats (més de 200)». També corrobora que «no hi ha cap queixa en la coordinació amb Espanya».
Turquia, el pont principal cap a Europa
La incapacitat de diferents governs per a tramitar la repatriació dels detinguts, la por d’un altre imminent atac turc i les ganes de salvar la vida dels més menuts estan fent que Turquia siga el pont principal dels presumptes jihadistes per a tornar a casa. Molts d’ells, però, utilitzen tècniques d’evasió, clandestinitat i diferents vies il·legals per intentar tornar a territori europeu.
D’esta forma, els jihadistes europeus, sobretots aquells que van fugir del campament Ain Issa, podrien arribar fins a Turquia per trobar una via de tornada a Europa. Tot i els llargs processos i passos a seguir per tornar a les seues cases, esta opció pareix més segura que altres vies il·legals, tenint en compte que la majoria de detinguts són dones i fills dels mateixos combatents terroristes.
