València Diari (VD)- Com és la seua principal motivació per a ser alcalde?
Jose Vicente Alemany (JVA)- És un tema que ve de lluny, jo vaig entrar al 79 de tinent alcalde en les primeres eleccions democràtiques. Era molt jovenet i sempre m’ha agradat la política i forma part de la meua vida. Porte pràcticament 30 anys dedicat, d’una manera o altra a l’Ajuntament, d’alcalde porte 20 i pico i de tinent alcalde 8, el que significa 30 o 31 anys dedicat a este món.
Sempre m’ha agradat fer coses pel meu poble. De jovenet jo ja estava treballant en la Caixa Rural, després vaig estar en la Cooperativa Agrícola en el departament comercial i sempre he treballat de cara al públic i així és la meua forma de ser.
VD- Què li agradaria que els seus veïns veieren en vosté com a alcalde?
JVA- L’únic que m’agradaria dels meus veïns i veïnes és que em recordaren com a què he intentat fer-ho el millor possible, segurament m’hauré equivocat algunes vegades, altres no m’he equivocat i ho he encertat. Ser alcalde no és un tema fàcil i he intentat fer-ho el millor possible, i l’únic que m’agradaria és que em recordaren en què he fet el que he pogut per Alginet i sobretot que he atés a tots els que han vingut a parlar en mi siga pel carrer, siga pel despatx, siga en casa, és a dir, he sigut un alcalde 24 hores i molt assequible per a la gent del poble, de fet la majoria de gent em diu Pepe i no senyor alcalde.
VD- Quina filosofia transmet al seu equip de govern per a afrontar dia a dia el servei als ciutadans?
JVA- Sempre la mateixa filosofia, estem per a servir al poble i vetlar pel poble. Que atenguen a tots el millor possible i el que fem ho fem en honestedat i sempre pensant en els veïns i veïnes d’Alginet que és l’important.
VD- Quins projectes o millores ha emprés l’ajuntament en esta legislatura?
JVA- Esta legislatura és una legislatura molt complicada, tenim projectes importants com és el tema del camp de futbol de la Forana que estem pendents de signar-ho amb la Federació, de l’ampliació del camí de la Moncarra i d’altres, projectes que s’han quedat un poc en segona línia, ja que ara tenim un projecte importantíssim que d’alguna manera hem de realitzar i que és el clavegueram de la Urbanització ‘Los Lagos’ i l’asfaltatge de tots els seus carres, per tant este projecte és prioritari i important quant a la quantitat d’euros que val que són 8 milions i pico d’euros.
VD- Està immers l’ajuntament en algun projecte actual en marxa o de cara al futur, que vol destacar?
JVA- Si, el més important és el de Los Lagos i ens trobem en una falta de comprensió d’una de les associacions que hi ha a la urbanització. En una d’elles tenim molt bona sintonia i l’altra està des de fa 40 anys en contra de l’Ajuntament. Alguns entenen que heu fem perquè ens obliga el jutjat, que així és, però també podríem fer contribucions especials i des de l’Ajuntament anem a intentar fer-ho pel nostre compte i no passar contribucions especials en esta fase del clavegueram.
VD- Què té Alginet per a fer un lloc per a viure?
JVA- És un poble que està a prop de València, té un poliesportiu magnífic, un bon institut, escoles, escoleta infantil municipal, centre de dia per a majors, centre ocupacional… és un poble que té pràcticament de tot i jo crec que és un poble que es pot viure millor que si estigueres en la capital.
VD- Què ofereix als joves, als xiquets i als majors?
JVA- La veritat és que tenim una assignatura pendent en els joves, ja que fa alguns anys (que …) volent fer un casal jove no s’ha pogut fer per la pandèmia i altres raons.
Els majors disposen d’un local de Jubilats i pensionistes magnífic, tenen la piscina d’estiu i la d’hivern i als xiquets igual, disposen de l’escoleta infantil, poliesportiu… i possiblement on tenim un dèficit és en els joves. És un tema que hem de plantejar en tranquil·litat.
VD- Compta Alginet amb associacions?
JVA- Ací tenim associacions de tot: de pescadors, caçadors, colombaires, càncer, mestresses de casa, associacions culturals, esportives, de balls de saló…,. les associacions reben d’alguna forma ajuda de l’Ajuntament i són més de 20.
VD- Parlem de les seues activitats lúdiques i esportives?
JVA- Poques, quan era jove jugava al futbol i des que estic d’alcalde es complica. Clar que m’agradaria jugar més al trinquet, tindre temps per anar en bicicleta, però heu tinc complicat.
VD- Quines i quan són les festes més destacades del municipi?
JVA- En agost són les Festes Patronals que es fan la penúltima o última setmana d’agost. També hi ha barriades que fan festes com el Vaporet, Poble Nou i Calvari
VD- Quin creu que és el punt fort d’Alginet?
JVA- El punt fort d’Alginet és el comportament dels veïns. És un poble molt obert, molt solidari i molt treballador. Sempre hem treballat en el camp, antigament fèiem moltes tomaques, de fet ens deien els tomaquers, després férem maduixes, taronja, bresquilla i ara el 90% és caqui de la Ribera.
VD- I la seua principal carència?
JVA- industrial, disposem de polígons, però no hi ha molta indústria. A poc a poc van venint i des de l’Ajuntament, sempre que es pot, els donem totes les facilitats del món perquè s’instal·len ací.
VD- Com és el caràcter dels veïns de la seua ciutat?
JVA- Els alginetins i alginetines són de caràcter molt obert i solidari.
José Vicente Alemany més a prop
VD- Com li agradaria que fora en un futur Alginet en un futur?
JVA- Doncs m’agradaria que fora un Alginet més verd, més ecològic, amb menys trànsit, i que la gent tinguera una qualitat de vida. M’agradaria un poble més solidari en la convivència i intentar que uns als altres no ens molestem en sorolls, etc.
VD- És vosté dels que veu el got mig ple o mig buit?
JVA- Sempre mig ple
VD- Quina definició faria de vosté mateix?
JVA- Soc un gran treballador de la política, que he treballat des de jove, que no tinc patrimoni, no tinc res i que hui estic en la política perquè m’apassiona. No tinc cap sou d’alcalde. Estic d’alcalde perquè m’agrada treballar pel meu poble, de fet sempre he dit que jo haguera pagat per ser alcalde o diputat. Soc una persona que atén a tots, que intente portar-me bé en tots i ajudar-los en el que puc en els meus erros i deficiències com a persona.
VD – Al marge del treball, que se li dóna bé?
JVA- La cuina, em relaxa i m’agrada, de fet cada nit faig jo el sopar i els diumenges no falta la paella.
VD- El seu principal hobby?
JVA- La cuina i esmorzar amb els amics el diumenge amb la partida de cartes.
VD- On se’n va per a desconnectar?
JVA- De tant en tant agafe el cotxe i em pegue una volteta pel terme municipal i al cap d’una estoneta torne i ja estic millor i sobretot quan vaig de matí a veure al meu net que em carrega les piles.
VD- Què és el que més valora d’una persona?
JVA- La sinceritat i l’honradesa.
VD- Es penedeix d’alguna cosa en la vida?
JVA- Segurament, si tornara a nàixer no les faria. De fet soc una persona molt sensible i en la política em vaig sentir molt defraudat per molta gent que vaig ser jo que els va recolzar i els vaig ficar en el lloc que tenien i després no es van enredortar de mi i em van trair, però bo això és la vida.
VD- Admira a algú?
JVA- A totes les persones que han aportat alguna cosa al món, a gent que ha lluitat per la llibertat, pel càncer, per l’hepatitis… a tota la gent que s’ha preocupat per fer un poc pels altres. No tinc ningú en exclusiu. Sí que hi ha un personatge polític que em fa molta il·lusió sentir-lo que és Pepe Mugica, que ha sigut president d’Uruguai, però en definitiva admire a tota la gent que s’ha preocupat pels altres.
Hi ha tants… científics, metges… que han eixit sols un minut en televisió malgrat el que han fet i altra gent que sense fer res li dediquen 4 dies a les cadenes del cor.
VD- Explique’m un record de la seua infància
JVA- Vaig tenir una infància molt normaleta, érem dos germans, Paco i jo. El meu Paco tenia 4 anys menys que jo, va morir fa 3 anys de càncer i em va deixar un buit molt gran perquè era la meua mà dreta i esquerra.
He tingut una infantesa bonica, els meus pares van agafar un bar quan jo tenia 9 anys, vaig estudiar, em col·loqui a la Caixa Rural després a la Cooperativa i no puc queixar-me. He tingut bons amics, he gaudit, he anat de viatge.
La infantesa ha sigut la normal d’un xiquet del poble. Als 10 anys ja estava de cambrer ajudant als meus pares i estudiants a l’institut d’Alzira mentre jugava a futbol en el juvenil.
He tingut una infantesa bonica i agradable.
