La mitat dels xiquets i adolescents amb discapacitat participa en activitats d’oci organitzades pels ajuntaments, però només el 46 % d’ells i les seues famílies percep que està integrat amb els companys. Així ho ha destacat un estudi de la Fundació ONCE, que ha analitzat fins a quin punt l’oferta pública d’oci fomenta realment les relacions socials d’estos jóvens.
L’informe, titulat ‘Ocio accesible e inclusivo en la infancia y adolescencia con discapacidad’, ha examinat activitats vinculades a la cartera municipal dirigides a la infància i l’adolescència. S’ha centrat en propostes fora de l’horari lectiu o en períodes vacacionals a Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Màlaga.
Participació limitada i obstacles previs
Les dades mostren que les dificultats no es concentren només en el desenvolupament de les activitats. Gairebé la mitat dels menors ni tan sols ha arribat a participar. En un 22,5 % dels casos, les famílies ho han intentat sense aconseguir plaça o accés. En un altre 25,8 %, directament no ho han intentat.
L’informe diferencia també segons el tipus de suport que necessita cada participant. Entre els menors que requerixen suport puntual, el 65 % ha participat alguna vegada en activitats d’oci municipals. En canvi, entre els qui necessiten suport intensiu, el percentatge cau fins al 34,9 %.
La participació és més elevada entre els 6 i els 11 anys, quan l’oferta sol ser més estructurada. No obstant això, es reduïx de manera clara durant l’adolescència, una etapa clau per a les relacions socials.
Integració incompleta i relacions socials febles
Pel que fa a la dimensió relacional, el treball assenyala que només en el 46 % dels casos les famílies perceben que el menor està integrat en el grup. A més, en només el 40 % de les situacions es constata que es relaciona realment amb la resta de jóvens que participen en l’activitat.
L’estudi subratlla també que quasi la mitat de la participació, el 46,9 %, es produïx en activitats ordinàries que no incorporen adaptacions específiques. Açò indica que molts menors amb discapacitat accedixen a propostes generals, però sense ajustos que garantisquen una experiència plenament inclusiva.
Situacions d’exclusió durant les activitats
El document arreplega situacions de gran rellevància vinculades a l’exclusió durant el desenvolupament de les activitats. En el 32 % de les experiències descrites, el xiquet, xiqueta o adolescent romania observant o esperant mentre la resta feia activitats en què no podia participar.
En el 27 % dels casos, les famílies indiquen que algú va animar el menor a abandonar l’activitat. Segons l’informe, estos resultats suggerixen que, davant les dificultats, la resposta no ha sigut sempre adaptar la proposta o reforçar els suports disponibles.
En moltes situacions, la recomanació ha sigut que siga la mateixa persona participant qui deixe l’activitat. L’estudi interpreta esta dinàmica com un element que limita de manera directa la inclusió real dels menors amb discapacitat en l’oci de les seues ciutats.
Recomanacions per a un oci realment inclusiu
El treball tanca amb una sèrie de recomanacions adreçades a millorar la participació real i efectiva dels xiquets i jóvens amb discapacitat en l’oferta d’oci municipal. La Fundació ONCE conclou que la simple presència física en una activitat no equival a una participació efectiva ni garantix una experiència inclusiva.
Segons l’informe, és necessari reforçar adaptacions, suports i condicions de les activitats. L’objectiu és que la integració siga plena i que els menors amb discapacitat puguen establir relacions socials en igualtat de condicions amb la resta de participants.
