Juristes Valencians recorden a les Corts que està pendent la tramitació de la proposta de reforma constitucional de la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià remesa pel legislatiu valencià al Congrés fa 4 anys, cosa que, segons el parer del col·lectiu jurídic, constitueix una clara “deslleialtat institucional” del Congrés als drets civils de 5 milions de valencians, que no poden aplicar normes de dret successori o de dret de família, amb derivacions clares en el manteniment de l’ocupació, a través de la pervivència de l’empresa familiar, o de drets personals, que l’Estatut no impugnat possibilita.
“Els grups parlamentaris de les Corts estan obligats a reiterar que s’aborde amb urgència la reforma constitucional plantejada fa 4 anys, i per això han de designar, amb els canvis a la cambra derivats de les eleccions del 28 de maig passat, d’acord amb l’article 174 del Reglament de les Corts, als tres diputats que han de defensar la proposta reintegradora al Congrés”.
Actuacions torticeres contra l’Estatut Valencià, i contra el precedent de l’any 2011, i agraïment als agents socials i culturals.
D’altra banda, José-Ramón Chirivella, president de JURISTES VALENCIANS, no comparteix la motivació de les taules de Congrés i Senat, que respectivament, el 18 i el 25 de gener, es van negar a acceptar en ocasió de la reforma de l’art. 49 per dotar de drets les persones amb discapacitats, la votació de l’esmena coincident amb la reforma de les Corts.
«És òbvia la vinculació dels drets civils dels valencians amb discapacitats diverses amb la reforma de l’article 49, que es podrà reflectir en matèria de dret de família, unions de fet, dret successori…».
Chirivella considera que “sense justificació, i de forma torticera, s’ha discriminat els valencians, en no votar l’esmena que coincideix amb la voluntat de les Corts, per 4 motius més: per economia processal, perquè es tracta d’una petició de reforma constitucional “no oportunista” pendent des de fa 4 anys, per la finalitat reintegradora del contingut estatutari ( pretén fer efectius drets previstos a l’Estatut) i per la formidable unanimitat política i social respecte a la reivindicació que ha seguit les vies constitucionalment previstes”. Hem de ser conscients tots els valencians “que ens han fet trampes al Congrés i al Senat els grups majoritaris, que controlen les taules de les dos cambres legislatives”.
Especialment, Chirivella denuncia que el Senat ha actuat contra els seus precedents, ja que amb motiu de la reforma de l’art. 135 de la Constitució, la mesa del Senat va acceptar que es votaran esmenes plantejades per Coalició Canària i ERC, que sol·licitaven una nova disposició addicional de la Constitució per dotar del Concert econòmic Catalunya, a similitud de Navarra i el País Basc, i la modificació de la Disposició Addicional 3a per reconéixer la singularitat de Canàries.
Totes dos van ser rebutjades pel ple del Senat de forma rotunda, amb 11 vots a favor i 234 en contra la proposta catalana i 12 a favor i 232 en contra de la canària, com es pot consultar al DIARI DE SESSIONS DEL SENAT – PLE- Núm 130, de 7 de setembre de 2011.
«No podem amagar la nostra decepció amb el president Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, malgrat les reiterades promeses en campanya electoral, i també amb la manca d’implicació pública del president Carlos Mazón, o Ximo Puig», lamenta Chirivella, que per contrast agraeix el suport decisiu de l’expresident del Tribunal Constitucional, Sr. Pascual Sala, l’advocacia valenciana, CCOO, UGT, la CEV-CV, AVA, la Unió Llauradora, les universitats, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, PIMEV i la resta de sindicats, i institucions culturals com Lo Rat Penat, Nexe, el Casino d’Agricultura, i molts mitjans de comunicació i periodistes valencians que han traslladat esta justificada reivindicació transversal a la societat”.
Mocions municipals a favor del dret civil i la difusió de la seua utilitat
Amb motiu del quart aniversari de l’oblit institucional davant dels drets civils dels valencians, JURISTES ha començat a sol·licitar a regidors i alcaldes que es fotografien davant dels ajuntaments, proveïts de l’Estatut, la Senyera i la Constitució, i es difonga per xarxes socials, tal com fins ara han fet a Almussafes, Albal, Vinaròs, Benicarló, Algemesí, Ontinyent, Benifaió, Corbera, Gandia, Xilxes, Catarroja, Carcaixent, Benicull del Xuquer, Burriana, Benlloch,…
A més, s’ha remés una proposta de moció als municipis on s’incideix en la urgència de difondre els beneficis que comporten els ciutadans tornar a legislar en les matèries de dret civil de família o successori.
