La Comunitat Valenciana tanca l’estiu amb 216 incendis forestals i 740 hectàrees calcinades. La major part del mal es va produir en els mesos de juliol i agost, quan es va concentrar el 92% de la superfície cremada, especialment per tres grans focs: Ibi, Villena i Teresa de Cofrentes. Quant a les causes, els llamps (92) encapçalen l’origen dels sinistres, seguits dels intencionats (68), les negligències (27), els accidents (10) i els de causa no determinada (19), un repartiment que combina fenòmens meteorològics amb comportaments humans evitables.
Causes i concentració dels danys
L’estiu va quedar marcat per tres incendis de major entitat. El de Teresa de Cofrentes, originat per un raig, va arrasar 504 hectàrees. A Ibi van cremar 185 hectàrees, 147 d’elles dins del parc natural de la Font Roja, un entorn d’alt valor ecològic on qualsevol avanç del foc multiplica l’impacte. A Villena es van cremar 56 hectàrees. Este patró explica per què, malgrat l’elevat nombre d’incidents, una part molt significativa de la superfície total es va concentrar en pocs focus: quan un incendi supera la fase inicial, la seua capacitat de creixement disparat eleva el balanç final.
Els llamps com a primera causa apunten a episodis de tempesta amb activitat elèctrica que, en períodes secs, faciliten ignicions ràpides. En paral·lel, els incendis intencionats i les negligències evidencien que la prevenció i la vigilància sobre conductes de risc continuen sent determinants. De fet, el propi balanç subratlla que la intervenció primerenca va permetre que la majoria d’avisos quedaren en conats, un indicador de coordinació operativa en la fase crítica d’atac inicial.
Resposta institucional i debat polític
El Consell defén que ha reforçat com mai el servici de bombers forestals i que presentarà en este quadrimestre un pla d’actuació per a reformar i adequar bases, a més de crear noves, amb l’objectiu de dotar de millors infraestructures al dispositiu. Segons el balanç, l’operatiu s’ha ampliat tot l’any en convertir en anuals les unitats de reforç, culminar processos d’estabilització, aprovar una relació de llocs que suma 315 efectius i renovar la flota amb una inversió de 9 milions. A això s’afigen 20 milions destinats a vigilància preventiva.
La conselleria destaca també la cooperació amb altres comunitats durant els grans incendis de l’estiu. Un avió destacat a Galícia va efectuar 259 descàrregues, equivalents a 777.000 litres d’aigua, i el desplaçat a Extremadura va realitzar 73 descàrregues amb 220.000 litres; a més, 380 professionals es van desplegar per terra. Esta col·laboració reflectix la interdependència dels dispositius autonòmics i la necessitat de capacitat logística per a respondre on més estreny el foc, sense descurar els riscos en el propi territori.
En el pla polític, l’oposició retrau que no haja sigut el president qui donara explicacions de l’estiu d’incendis i qüestiona que els recursos foren suficients, al·ludint a unitats incompletes i a condicions laborals millorables. Per part seua, Vox insistix en la conveniència d’un comandament únic a escala estatal i polemitza amb el paper del canvi climàtic en l’origen dels focs. El Consell, en canvi, reivindica la coordinació entre administracions i la contundència en la mobilització inicial com a claus per a donar una resposta efectiva.
El balanç deixa una conclusió clara: l’estiu ha sigut d’alta pressió operativa, amb molts avisos i una superfície cremada condicionada per pocs grans incendis. La prioritat passa per sostindre la rapidesa en l’atac inicial i reforçar la prevenció en jornades de major risc, quan una espurna o un llamp poden convertir un conat en un gran incendi en qüestió d’hores
