La Comunitat Valenciana acumula en el que va de 2025 un total de 216 incendis forestals que han calcinat 740 hectàrees. La superfície afectada s’ha concentrat en els mesos de major risc: el 92% va cremar entre juliol i agost, amb tres incendis que expliquen la major part del mal.
Estiu crític amb tres focus principals
Els focs d’Ibi, Villena i Teresa de Cofrentes van marcar la campanya estival. A Ibi van cremar 185 hectàrees, de les quals 147 pertanyen al parc natural de la Font Roja, un enclavament d’alt valor ambiental. A Villena el foc va afectar 56 hectàrees. L’incendi de Teresa de Cofrentes, originat per un llamp, va cremar 504 hectàrees, convertint-se en el més extens de l’any. Este patró confirma que els episodis puntuals de gran intensitat poden desbordar l’estadística general en tot just uns dies de condicions adverses.
En el balanç de causes, 92 incendis es van deure a llamps, 68 van ser intencionats, 27 van obeir a negligències, 10 a accidents i 19 seguixen amb causa desconeguda. La distribució evidencia el pes dels llamps en plena temporada de tempestes, mentres que la intencionalitat i les conductes imprudents mantenen un impacte rellevant i evitable. L’administració insistix que reduir estos orígens passa per prevenció, vigilància i conscienciació continuada, a més d’una ràpida detecció per a evitar que els conats escalen.
El responsable d’Emergències va defendre que la resposta operativa ha sigut contundent des del primer minut i amb una coordinació sòlida entre dispositius. Va sostindre que eixa mobilització inicial va permetre contindre la majoria d’incendis en fases primerenques i que molts es van quedar en conats. També va avançar que en este quadrimestre es presentarà un pla d’actuació per a reformar i adequar bases de bombers forestals i crear noves, amb l’objectiu de millorar temps d’eixida, cobertura territorial i seguretat dels equips.
En matèria de mitjans, el dispositiu es va qualificar com el més complet en anys durant tot l’exercici, no sols a l’estiu: les unitats de reforç han passat a ser anuals, s’ha culminat el procés d’estabilització, s’ha aprovat una relació de llocs que incrementa el servici en 315 professionals i s’ha renovat la flota amb una inversió de 9 milions. A més, s’han destinat 20 milions a vigilància preventiva. Estes mesures busquen guanyar anticipació, reforçar la presència sobre el terreny i acurtar la finestra en la qual un foc pot créixer.
Suport a altres comunitats i debat polític
La Comunitat ha enviat mitjans a incendis a Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. Un avió destacat a Galícia va realitzar 259 descàrregues, amb 777.000 litres d’aigua, i el desplaçat a Extremadura va efectuar 73 descàrregues i 220.000 litres. Per terra es van mobilitzar 380 professionals. Este intercanvi de recursos és habitual en campanyes amb pics simultanis i permet optimitzar capacitats quan un territori acumula diversos fronts oberts.
En l’àmbit polític, l’oposició va retraure l’absència del president en la compareixença i va qüestionar la suficiència de mitjans en ple estiu, mentres que es va reclamar des d’una altra formació un comandament únic estatal. Per part seua, el conseller va reivindicar la coordinació entre administracions i va demanar deixar a un costat els retrets per a prioritzar l’eficàcia en emergències. La presentació del nou pla de bases i reforços marcarà el següent tram de la campanya i serà una de les proves de l’estratègia anunciada.
