La defensa d’Emilio Argüeso rebutja haver assetjat a la jutgessa que instruïx la causa penal per la DANA i manté la seua petició que compareguen els guàrdies civils que van elaborar un informe amb la seqüència de fets. En un recurs d’àmplia extensió, el lletrat insistix que eixa testifical és necessària per a ratificar o aclarir el contingut del document i s’oposa al fet que se li impose cap sanció pels seus escrits.
Testifical a la Guàrdia Civil
L’advocat reclama de nou la declaració dels agents que van confeccionar la cronologia, en entendre que la discrepància del seu informe amb el criteri del jutjat no és motiu per a vetar la prova. Sosté que les resolucions de la instructora són provisionals i que un testimoniatge tècnic pot ajudar a fixar amb major precisió el context temporal en el qual es van adoptar decisions clau, rellevant per a valorar eventuals responsabilitats.
Enfront de les crítiques de la magistrada, que considera que l’informe incidix en qüestions ja resoltes i que la denominada teoria de l’apagada informativa estaria superada, la defensa replica que sentir els seus autors permetria explicar metodologia, fonts i límits de l’anàlisi. Al seu juí, eixe contrast pot revelar fallades de valoració en actuacions anteriors o, com a mínim, aportar elements de juí que hui falten.
El recurs també enlletgix el distint tracte donat a altres pericials, citant l’admissió d’un expert de part l’informe de la qual es va presentar com a provisional. Per al lletrat, no s’entén que s’admeta a un perit extern i s’impedisca ratificar a servidors públics que van intervindre en la investigació policial.
En suport de la seua tesi, l’escrit arreplega referències a l’últim informe d’Emergències en el qual s’apunta que Aemet va comunicar un desplaçament del màxim d’intensitat cap a la regió muntanyenca de Conca entre les 18 i les 21 hores del 29 d’octubre. Afig que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va avisar per correu electrònic a les 18.43 d’una forta crescuda en la rambla de Poio i que eixe missatge no s’hauria traslladat al Cecopi per part de responsables institucionals. Per a la defensa, estos extrems abonarien l’existència de desajustaments de comunicació i coordinació, qüestió central per a discernir com es va gestionar l’episodi.
Sanció i acusacions de fustigació
La magistrada ha obert una peça separada per a estudiar la procedència d’una sanció al lletrat després de la seua petició de conéixer si el marit de la jutgessa va poder intervindre en interrogatoris. L’advocat sosté que va plantejar eixa qüestió al fil d’informacions publicades i nega que existisca falta de respecte o un intent de desplaçar el focus del procediment. Considera que vincular la seua sol·licitud amb una suposada denigració de la jutgessa és una construcció que busca justificar una mesura punitiva que veu improcedent.
En un acte recent, la instructora va parlar de campanya difamatòria i de vulneració de principis deontològics, i va retraure que s’intente convertir la causa, centrada en investigar homicidis i lesions imprudents, en un examen sobre la seua pròpia actuació i la del seu entorn. Enfront d’això, la defensa replica que el seu escrit es limita a demanar aclariments per a preservar la transparència de la instrucció i que l’obertura d’una peça sancionadora introduïx un element que pot enterbolir el clima processal.
A l’espera que es resolga l’admissió de la testifical dels agents i la pròpia peça separada, el procés seguix el seu curs. Les decisions sobre estes peticions marcaran l’abast de la fase d’instrucció i el tipus de proves que arribaran, si és el cas, al juí.