La defensa de Sergio Blasco, exgerente de l’Hospital General de València, va demanar la nul·litat de tota la causa que investiga suposades irregularitats en la gestió del centre. La vista va arrancar amb 11 processaments i amb el focus en si la investigació va nàixer sense indicis previs de delicte. La petició de la defensa pretén frenar el juí des de la seua base en considerar que el procediment va partir d’una querella sense elements concrets i que es va impulsar amb una finalitat exploratòria.
En termes processals, la nul·litat d’actuacions suposa deixar sense efecte diligencies i proves si la seua obtenció va vulnerar garanties essencials. La defensa sosté que això va ocórrer ací en iniciar-se el que qualifica com a investigació prospectiva, és a dir, una busca genèrica per a veure què apareixia, en lloc de partir de fets objectivats. Si el tribunal compartira eixe criteri, podrien excloure’s proves clau i alterar-se de manera substancial els fonaments del cas.
Petició de nul·litat i proves sota sospita
L’advocat de Blasco va argumentar que es va admetre una querella de caràcter polític per a esbrinar sense objecte definit i que partix de la documentació usada com a indici es va obtindre de manera irregular. Va assenyalar en particular informació sobre viatges, de treball i d’oci, que al seu juí vulnera el dret a la intimitat i procedix d’un registre a un despatx d’advocats practicat per la Policia en una altra causa i sense autorització judicial prèvia. Per això sol·licita que eixos documents no tinguen efecte probatori.
Segons esta tesi, no és aplicable la doctrina de les troballes casuals perquè, perquè opere, ha d’existir un marc d’autorització judicial que ací no hauria existit. A més, la defensa va anunciar l’aportació d’un informe d’una catedràtica de Dret Administratiu que avalaria la legalitat de determinats contractes de l’Hospital General qüestionats en el procediment i que contradiu un informe de la Intervenció de l’Estat. També va demanar que Blasco quede dispensat d’assistir a totes les sessions, al·legant que dirigix un hospital a la República Dominicana i que el juí s’allargarà uns tres mesos.
Acusació i postures de la resta de parts
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Sergio Blasco 20 anys de presó i una multa de 14 milions d’euros per malversació, frau, prevaricació, suborn i tràfic d’influències. L’origen del cas se situa en una denúncia presentada en 2014 per Esquerra Unida, que va apuntar a una trama d’adjudicacions de contractes públics en l’àmbit sanitari a canvi de comissions milionàries. Amb eixos fons, el principal acusat i alguns familiars haurien gaudit durant anys de vivendes d’alt nivell, vehicles i viatges.
La resta de defenses va mantindre una línia similar: van denunciar que la causa va nàixer de manera prospectiva, que la querella inicial no detallava conductes concretes i que la investigació es va convertir en una busca indiscriminada d’indicis. Diverses parts van advertir, a més, de discrepàncies entre els delictes de l’orde de processament i els recollits després en els escrits d’acusació, i van reclamar excloure aquells tipus penals no coincidents.
Una de les defenses va recordar que inicialment es va investigar al exconseller Rafael Blasco i que, al no poder seguir eixe objectiu, el radi de la causa s’hauria ampliat per vincles familiars. Al mateix temps, una processada va depositar 20.000 euros per a optar a l’atenuant de reparació del mal en cas de condemna i va sol·licitar declarar en primer lloc. La fiscal no es va oposar i la Sala va accedir, alterant l’orde habitual que situa les declaracions dels acusats al final.
El Ministeri Públic va rebutjar de pla les nul·litats demanades per les defenses i va defendre la validesa de la querella que va donar peu a la investigació. Després de sentir a totes les parts, la Presidència del tribunal va anunciar que resoldrà sobre les nul·litats plantejades abans o a l’inici de la pròxima sessió, fixada per al dimarts 23. La decisió marcarà el rumb del juí: si s’avala la validesa de les diligències, el procés continuarà amb la pràctica de prova; si s’estimara la nul·litat, podrien decaure actuacions i elements probatoris rellevants.
