La exconcejal d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alacant Rocío Gómez, del PP, declara aquest dimecres en el jutjat com investigada per haver resultat beneficiària d’una de les vivendes públiques del projecte de la Platja de Sant Joan, un cas que ha sacsejat al consistori i ha provocat una forta crisi política.
Està previst que Gómez comparega a partir de les 10 hores davant la magistrada titular del jutjat de la plaça número 5 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Alacant. La seua declaració es considera una de les més rellevants perquè se centra en com va acabar accedint a una vivenda protegida una responsable directa de l’àrea d’Urbanisme, la qual cosa ha alimentat les sospites de tracte de favor i de possibles irregularitats en el procés d’adjudicació.
Una jornada clau en el cas dels Naus
En la mateixa sessió judicial també declara com investigada l’exdirectora general municipal de Contractació Pública i actual cap del servici de Contractació, María Pérez-Hickman, que els seus dos fills i un nebot van obtindre igualment vivendes en el mateix projecte. El fet que diversos familiars directes d’una alta responsable municipal accediren a vivendes públiques en la mateixa promoció ha contribuït a agreujar l’abast del cas.
Gómez va dimitir del seu càrrec a l’Ajuntament després de destapar-se l’assumpte, mentres que Pérez-Hickman va deixar la direcció general municipal per a mantindre’s únicament com a cap de servici. Les dos acudixen al jutjat assistides pels seus respectius advocats i han de respondre a les preguntes de la instructora sobre la seua intervenció en els procediments i sobre les circumstàncies que van envoltar l’adjudicació de les vivendes.
A més de les dos responsables municipals, estan cridats a declarar en qualitat d’investigats l’arquitecte municipal Francisco Nieto i el promotor de la cooperativa dels Naus de la Platja de Sant Joan, Francisco Ordiñana, administrador únic de la mercantil Fraorgi. La presència de l’arquitecte municipal i del promotor situa el focus en el disseny, el control tècnic i l’execució de la promoció, així com en la relació entre la cooperativa i l’administració.
També figura com investigat un funcionari de la Generalitat Valenciana que va ser inicialment apartat de les seues funcions després que es coneguera que havia resultat adjudicatari d’una altra vivenda a través de la seua parella sentimental, arquitecta de l’Ajuntament. Es tracta de Roberto Palència, qui, en la seua condició de cap de la Secció de Vivenda Protegida de la delegació territorial autonòmica de Vivenda, va ser l’encarregat de visar i examinar els expedients. El fet que supervisara els processos i, al mateix temps, el seu entorn familiar resultara beneficiari, ha reforçat els dubtes sobre la imparcialitat i el control intern en la tramitació.
Totes estes declaracions d’investigats es concentren a partir de les 10 del matí, en un bloc que el jutjat ha organitzat per a escoltar de manera consecutiva als principals implicats en l’adjudicació de les vivendes dels Naus. La coincidència de tants càrrecs i tècnics en una mateixa jornada subratlla la complexitat del cas i la possible existència d’una xarxa de decisions encadenades que va facilitar l’accés a estes vivendes a perfils amb responsabilitat pública.
Abans d’estes compareixences, a les 9 hores, han sigut citats com a testimonis tres alts funcionaris municipals que no van poder assistir a l’anterior sessió per un error en la notificació. Són la cap del servici municipal de Gestió Patrimonial, Paloma Romero; el tècnic de Gestió Patrimonial, Pablo Torregrosa; i l’arquitecte cap del departament tècnic de control d’obres, Antonio Faura. Els seus testimoniatges es consideren rellevants per a aclarir el funcionament intern dels servicis municipals implicats, el circuit d’informes i visats, i fins a quin punt es van seguir els criteris habituals en l’assignació de les vivendes.
El cas dels Naus, expressió que l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), ha arribat a qualificar d’escàndol, ha desencadenat una intensa tempesta política des que va eixir a la llum a la fi de gener. La revelació que responsables polítics, alts càrrecs municipals i un funcionari autonòmic o els seus familiars havien accedit a vivendes protegides ha posat en qüestió la transparència del sistema i ha alimentat les acusacions d’ús partidista o clientelista dels recursos públics.
Com a conseqüències directes, s’han produït les dimissions de la regidor d’Urbanisme i de la directora general municipal, així com el cessament o apartament del funcionari autonòmic encarregat de revisar els expedients. A més de la causa judicial en marxa, l’escàndol ha donat lloc a la creació de comissions d’investigació tant a l’Ajuntament d’Alacant com en Les Corts Valencianes, amb l’objectiu de depurar responsabilitats polítiques, revisar el procediment d’adjudicació i evitar que episodis similars es repetisquen en futures promocions de vivenda pública.
