VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
La Filmoteca Valenciana ha programat una retrospectiva completa de l’obra conservada del director japonés Yasujiro Ozu (1903-1963), un dels cineastes essencials de la història del cinema. El cicle ‘Yasujiro Ozu: Depurar la forma, capturar la vida’ podrà veure’s des de principis de la tardor fins al mes de febrer del 2025, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
El cicle s’inicia hui dimarts 8 d’octubre, a les 20 hores, amb ‘Dies de joventut’ (1929), primer llargmetratge filmat per Ozu amb sol 25 anys i la primera de les seues pel·lícules que es conserva. Es tracta d’una comèdia lleugera repleta de gags sobre dos mals estudiants universitaris de Tòquio que s’enamoren de la mateixa dona.
Tant la pel·lícula com el cicle seran presentats per Nuria Castellote, tècnica de Programació de la Filmoteca Valenciana. A més, la projecció comptarà amb música en directe a càrrec del pianista Arcadi Valiente, que acompanyarà també altres sessions del cicle.
Poc conegut pel gran públic, Yasujiro Ozu (1903-1963) està considerat un mestre per molts cineastes de generacions posteriors. «Si existira alguna cosa com el tresor sagrat del cinema, per a mi seria l’obra del director japonés Yasujiro Ozu», va afirmar el director alemany Wim Wenders, que li va retre homenatge a ‘Tòquio-ga’ i, més recentment, en ‘Perfect Days’.
La seua influència arriba fins a la nova fornada de cineastes espanyoles. Carla Simón, directora de ‘Estiu 1993’ i ‘Alcarràs’, ha dit sobre el director: «Pel meu interès en la família i en la infància, Ozu és un cineasta que m’ha acompanyat des de fa molt».
La cineasta Celia Rico, directora de ‘Viaje al cuarto de una madre’ i ‘LOs pequeños amores’, posa el focus en la depuració de la posada en escena del japonès: «Amb els mínims mitjans possibles i amb el·lipsis, Ozu aconseguix arribar al vertader nucli de les coses; el seu cinema ha sigut una brúixola per a no perdre’m.»
Pocs cineastes en la història del cinema han aconseguit capturar la naturalesa humana i les emocions que mouen a les persones d’una forma tan constant, tan subtil i delicada com Yasujiro Ozu. Este era l’únic objectiu del seu cinema. «El que vull plasmar és la humanitat, aquest calor humana que em commou», afirmava.
En bona part de la seua obra, Ozu va filmar variacions dels mateixos temes: les relacions entre pares i fills, el xoc entre tradició i modernitat, la malenconia pel pas del temps, la poètica del quotidià.
A esta constància temàtica se suma un estil absolutament recognoscible i la presència recurrent d’alguns intèrprets com Chishu Ryu, Setsuko Hara, Kinuyo Tanaka, Haruko Sugimura i Kuniko Miyake. Tot això convertix l’obra del cineasta japonés en una de les més coherents de la història del cinema, han destacat.
