La increïble, però real, guerra d’Ucraïna

Ejemplo de shortcode con estilo
La tenim ja com si fora la crònica diària d’un campionat de futbol, d’unes olimpíades o del Tour de França.

La guerra d’Ucraïna dura ja un any i quasi huit mesos. I desenes de milers de morts, entre civils i soldats… I no es veu el final de tan tràgica confrontació. La tenim ja com si fora la crònica diària d’un campionat de futbol, d’unes olimpíades o del Tour de França. Ens hem acostumat tant que ja a penes impressiona. Això haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només tres o quatre anys. Però ahí està. I està per la política agressiva i invasora de Rússia i també per la política igualment agressiva del règim d’Ucraïna, contra els mateixos ucraïnesos, especialment, de la part russoparlant. Però també, i especialment, per l’expansionisme de l’OTAN cap a l’est europeu, instigat pels EUA. Deia en un article publicat en el diari Levante-EMV, el 26-09-2022, que quan esclata una guerra, la primera cosa que s’hauria de fer és acordar un alto el foc, pactar l’acord de finalització del conflicte i concertar les bases organitzatives i polítiques del futur immediat de les zones en conflicte. Això, entre els contendents, a soles o acompanyats de parts neutrals i dissuasòries. 

Però no s’ha produït eixe necessari alto el foc, ni pareix que vaja a produir-se prompte. Pel que es veu, fan falta més morts, més desastres i més tragèdies bèl·liques. I mentrestant, la majoria dels països del dit Occident, entre ells Espanya, no paren d’enviar armament a Ucraïna, contribuint a augmentar la nòmina de morts i més morts.

Però, a més de la indignació que produïxen els contendents, especialment Rússia, també produïx reprobació i malestar la posició de les grans potències que dominen i controlen les Nacions Unides, la mateixa organització de l’ONU i la Unió Europea, per l’absència de propostes per a la pau i per a un futur territorial i polític en l’Europa oriental que evite eixes confrontacions, d’acord amb els principis propis de la civilització moderna i democràtica   

I cal ajudar Ucraïna, que és la que s’ha vist invadida i és la part dèbil del conflicte bèl·lic, però l’ajuda hauria d’estar condicionada a un projecte polític d’una Ucraïna autènticament democràtica, a on tinguen cabuda tots els partits i ideologies amb presència en eixe país. 

La gran culpable d’eixa guerra és Rússia, que és l’agressora-invasora, però l’expansionisme de l’OTAN, els nacionalismes prorús i ucraïnés, la política centralista de Kíev i la relegació i marginació, per llei, del rus a Ucraïna, parlat pel 30% de la població ucraïnesa, també són responsables en alguna mesura d’esta confrontació. I l’OTAN deu parar l’expansió. I preparar la seua reducció i/o conversió en una organització per la pau. I el desarmament i la desmilitarització deu obrir-se pas en tota la política mundial. Encara que això, ara, siga una quimera. Però a vore si després d’esta guerra, i del “llegat” tan “modèlic” que deixa, s’aconseguix que tornem a una cultura del desarmament i de la desmilitarització, com fa alguns anys es va practicar.     

*Leo Giménez és lingüista

Últimes notícies

Cinc detinguts a Castelló per l’agressió a quatre policies

Cinc persones han sigut detingudes a Castelló pels incidents de la vaga general de l’11 de novembre. Quatre policies van resultar ferits i la investigació continua oberta.

Tres alcaldes valencians, citats com a testimonis per la dana

Els alcaldes de Guadassuar, Sot de Xera i Montserrat declararan com a testimonis al gener de 2027 dins de la causa penal per la gestió de la dana.

Boluda creu que l’operació d’entrada de Marsa Maroc s’utilitza políticament

Vicente Boluda afirma que l’entrada de Marsa Maroc en la seua terminal s’està utilitzant políticament. L’operació, anunciada al desembre de 2025, continua pendent d’autorització.

Els empresaris valencians reclamen pactes duradors als partits

Els empresaris valencians demanen menys crispació i pactes d’Estat per a afavorir la seguretat jurídica, la inversió i l’ocupació.

Sis persones detingudes per abandonar els fills menors a Espanya

Sis persones han sigut detingudes per deixar a Espanya els seus fills, d’entre 16 i 17 anys. La investigació apunta a presumptes delictes d’abandó de menors i afavoriment de la immigració il·legal.

El lliurament dels Premios Rey Jaume I s’ajorna a març de 2027

La cerimònia de la 38a edició s’ha ajornat per la campanya electoral. La data exacta s’anunciarà quan es tanque l’agenda institucional.

La selecció espanyola posa fi a una ratxa de 44 partits

La derrota per 2-3 davant Anglaterra ha tancat una ratxa històrica de 44 partits sense perdre. L’equip tornarà a competir al març.

La Venus de Alicante es podrà visitar gratuïtament al MARQ a partir d’aquest dimecres

La peça s’exposarà gratuïtament al MARQ d’Alacant del 18 de novembre al 10 de gener. Cal reservar entrada per a accedir-hi.