La increïble, però real, guerra d’Ucraïna

Ejemplo de shortcode con estilo
La tenim ja com si fora la crònica diària d’un campionat de futbol, d’unes olimpíades o del Tour de França.

La guerra d’Ucraïna dura ja un any i quasi huit mesos. I desenes de milers de morts, entre civils i soldats… I no es veu el final de tan tràgica confrontació. La tenim ja com si fora la crònica diària d’un campionat de futbol, d’unes olimpíades o del Tour de França. Ens hem acostumat tant que ja a penes impressiona. Això haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només tres o quatre anys. Però ahí està. I està per la política agressiva i invasora de Rússia i també per la política igualment agressiva del règim d’Ucraïna, contra els mateixos ucraïnesos, especialment, de la part russoparlant. Però també, i especialment, per l’expansionisme de l’OTAN cap a l’est europeu, instigat pels EUA. Deia en un article publicat en el diari Levante-EMV, el 26-09-2022, que quan esclata una guerra, la primera cosa que s’hauria de fer és acordar un alto el foc, pactar l’acord de finalització del conflicte i concertar les bases organitzatives i polítiques del futur immediat de les zones en conflicte. Això, entre els contendents, a soles o acompanyats de parts neutrals i dissuasòries. 

Però no s’ha produït eixe necessari alto el foc, ni pareix que vaja a produir-se prompte. Pel que es veu, fan falta més morts, més desastres i més tragèdies bèl·liques. I mentrestant, la majoria dels països del dit Occident, entre ells Espanya, no paren d’enviar armament a Ucraïna, contribuint a augmentar la nòmina de morts i més morts.

Però, a més de la indignació que produïxen els contendents, especialment Rússia, també produïx reprobació i malestar la posició de les grans potències que dominen i controlen les Nacions Unides, la mateixa organització de l’ONU i la Unió Europea, per l’absència de propostes per a la pau i per a un futur territorial i polític en l’Europa oriental que evite eixes confrontacions, d’acord amb els principis propis de la civilització moderna i democràtica   

I cal ajudar Ucraïna, que és la que s’ha vist invadida i és la part dèbil del conflicte bèl·lic, però l’ajuda hauria d’estar condicionada a un projecte polític d’una Ucraïna autènticament democràtica, a on tinguen cabuda tots els partits i ideologies amb presència en eixe país. 

La gran culpable d’eixa guerra és Rússia, que és l’agressora-invasora, però l’expansionisme de l’OTAN, els nacionalismes prorús i ucraïnés, la política centralista de Kíev i la relegació i marginació, per llei, del rus a Ucraïna, parlat pel 30% de la població ucraïnesa, també són responsables en alguna mesura d’esta confrontació. I l’OTAN deu parar l’expansió. I preparar la seua reducció i/o conversió en una organització per la pau. I el desarmament i la desmilitarització deu obrir-se pas en tota la política mundial. Encara que això, ara, siga una quimera. Però a vore si després d’esta guerra, i del “llegat” tan “modèlic” que deixa, s’aconseguix que tornem a una cultura del desarmament i de la desmilitarització, com fa alguns anys es va practicar.     

*Leo Giménez és lingüista

Últimes notícies

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.

Xàtiva reivindica unes institucions lliures de corrupció

El consistori de Xàtiva considera justa la confirmació de la condemna a l'exalcalde i reivindica la transparència institucional.