La jutgessa rebutja considerar víctima de la dana a una voluntària que va al·legar lesions

Ejemplo de shortcode con estilo
La jutgessa que investiga la gestió de la dana descarta reconéixer com a víctima a una dona que va assegurar lesionar-se mentres col·laborava en tasques de neteja i repartiment de menjar després de les riuades.

La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana ha rebutjat reconéixer com a víctima a una dona que va afirmar haver-se lesionat mentres col·laborava de manera voluntària en labors de neteja i repartiment de menjar en les zones afectades per les riuades.

La resolució, dictada en línia amb el criteri del Ministeri Fiscal i difosa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, analitza la petició d’esta dona, que va sol·licitar personar-se com a víctima en el procediment. La reclamant sostenia que havia patit caigudes, relliscades i esforços físics durant els treballs d’ajuda, i que estos episodis li van provocar cefalees.

No obstant això, l’acte es recolza en un informe de l’Institut de Medicina Legal que descarta que existisca un nexe clar entre les molèsties descrites i els fets relacionats amb la dana. Segons la jutgessa, el document pericial no esmenta cap episodi concret a partir del qual es començaren a desenrotllar els símptomes, ni arreplega un traumatisme agut que haguera requerit atenció mèdica immediata o un seguiment posterior per part de professionals sanitaris.

La instructora detalla que, en relació amb la cefalea que la dona descriu com a distinta de les migranyes que ja patia, la pròpia afectada situa l’inici d’eixe mal de cap al març de 2025. En el procediment no consten informes mèdics que acrediten un seguiment ni una evolució d’eixa malaltia des de la data de la riuada, el 29 d’octubre de 2024, fins al 23 de març, dia en què va acudir a un servici d’urgències per primera vegada.

L’informe forense afig que el segon símptoma que referix la dona és que es va despertar un dia amb un dolor intens en el muscle esquerre. Esta forma d’aparició del malestar, sense un fet concret i puntual que el desencadene, reforça per a la jutgessa la idea que no es pot vincular de manera directa amb la participació en les tasques d’ajuda després de la dana.

Causalitat descartada per l’informe forense

El dictamen mèdic posa èmfasi en l’absència de seguiments assistencials i de diagnòstics previs que expliquen l’aparició de la nova cefalea. Per als perits, esta falta de proves mèdiques continuades impedix establir la relació de causalitat necessària entre la malaltia al·legada i els fets ocorreguts el 29 d’octubre de 2024.

L’informe mèdic forense també assenyala que els símptomes descrits es corresponen amb una patologia degenerativa cervical, concretament artrosi cervical, que ja presentava la reclamant. Este element preexistent reforça la conclusió que els problemes de salut no s’originen en els treballs realitzats després de les riuades, sinó que encaixen en una evolució pròpia d’eixa malaltia.

A la llum de tot l’anterior, la jutgessa conclou en la seua resolució que no existix una relació de causalitat entre els fets objecte del procediment i les lesions que invoca la dona. Sobre esta base jurídica i mèdica, desestima la seua pretensió de ser reconeguda com a víctima dins de la causa penal oberta per la gestió de la dana.

Al marge d’esta decisió, el jutjat ha fixat per als dies 26 i 28 de maig la presa de declaració d’un bomber de la unitat de Xàtiva i de dos agents mediambientals. Estos testimoniatges s’emmarquen en les diligències que continuen obertes per a esclarir l’actuació dels responsables i servicis implicats en la resposta a les riuades, i ajudaran a perfilar com es va desenrotllar la gestió de l’emergència i en quines condicions es va treballar sobre el terreny.

Últimes notícies

Els pobles afectats per la dana Adam rebran més de tres milions

La Diputació de València ha anunciat més de tres milions d’euros per als municipis afectats per la dana Adam, a més dels 750.000 euros ja aprovats. Els bombers han fet 250 rescats terrestres i 40 aeris.

Gonorrea i clamídia augmenten a la Comunitat Valenciana

La gonorrea i la clamídia han augmentat lleugerament en 2025 a la Comunitat Valenciana. La sífilis i el limfogranuloma veneri han baixat, segons l’Institut de Salut Carlos III.

Safor i Marina Baixa necessiten ajuda, neteja i reparacions després d’Adam

Els municipis de la Safor i la Marina Baixa prioritzen l’atenció humanitària, el buidatge d’aigua i la reparació de danys. La Generalitat ha activat ajudes i coordinació per a recuperar les zones afectades.

Set tortugues nascudes a Benidorm tornen a la mar després de 14 mesos

Set tortugues bobes nascudes a Benidorm han tornat a la mar després de 14 mesos de criança a l’Oceanogràfic. El programa ha buscat reforçar les seues opcions de supervivència.

València debatrà un pressupost rècord de 1.580 milions

El ple de València debatrà el 30 d’octubre uns comptes de 1.580,35 milions d’euros per a 2027, un 11,7 % més que en 2026. La vivenda pública, les inversions urbanes i la recuperació de les pedanies figuren entre les prioritats.

Gandia impulsa una obra de un millón para reduir inundacions a Beniopa

Gandia ha presentat al MITECO un projecte d’aproximadament un milió d’euros per a reduir el risc d’inundacions al barranc de Beniopa. La proposta busca finançament europeu FEDER.

El CCE coordina el control dels cabals en rius i barrancs, segons els bombers

Un informe incorporat a la causa judicial de la dana de 2024 atribueix al Centre de Coordinació d’Emergències la coordinació del control de cabals. La província de València té 48 punts de mesurament.

Julio González, més enllà de l’escultura, al Thyssen de Màlaga

El Museo Carmen Thyssen de Málaga commemora el 150 aniversari de Julio González amb una mostra de pintura i dibuix. L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027.